Publicitat
Publicitat

EGIPTE

Al-Sissi estrena el somni faraònic de Suez

El règim presenta l’ampliació del canal com una prova d’estabilitat i de potencial desenvolupament

El govern i els mitjans de comunicació egipcis no han estalviat adjectius grandiloqüents per descriure el “nou canal de Suez”, inaugurat ahir amb gran fanfàrria a la ciutat d’Ismailia. “Un regal d’Egipte al món” és l’expressió que ha fet més fortuna, i que també va ser utilitzada pel mateix rais Abdel Fattah al-Sissi en el seu discurs davant de nombrosos monarques i caps d’estat, entre els quals el president francès, François Hollande. L’estat espanyol hi va ser representat per la ministra de Foment, Ana Pastor.

El projecte té una motivació sobretot política, amb dimensions tant internacionals com dins del país. Al-Sissi pretén mostrar al món que Egipte ha recuperat l’estabilitat després d’un convuls període postrevolucionari que va degenerar el 2013 en un sagnant cop d’estat contra el primer president elegit a les urnes, l’islamista Mohammed Mursi. A nivell intern, la construcció ha servit per atiar els sentiments nacionalistes de la població, una de les principals bases en què es fonamenta el règim. Cal tenir present que el canal de Suez conserva un valor simbòlic per al nacionalisme egipci, ja que va servir per justificar la colonització britànica.

En les seves intervencions públiques, Al-Sissi no s’ha cansat de treure pit recordant que el projecte s’ha finançat de manera íntegra amb capital egipci -mitjançant bons públics adquirits per la ciutadania- i que s’ha fet en un temps rècord d’un sol any. “Com demostra la felicitat de la gent avui, necessitaven mostrar-se a si mateixos i al món que eren capaços de complir-lo”, va declarar el rais. Ell mateix va elevar l’alçada del desafiament en retallar el temps previst per a les obres de tres anys a un any l’estiu passat, en l’acte d’inici de les obres.

Per molt que els mitjans oficialistes l’anomenin el “nou canal de Suez” per subratllar el prodigi de la seva veloç edificació, la veritat és que es tracta d’una ampliació de l’original més que no pas d’un autèntic desdoblament. En concret, s’ha construït una nova ramificació de 35 quilòmetres de longitud i una ampliació de 37 quilòmetres més de l’antiga via marítima. En total, l’obra inaugurada ahir suma 72 quilòmetres respecte als més de 160 de l’original, culminada el 1869.

Circulació en doble sentit

Gràcies al projecte, a partir d’ara podran circular vaixells en les dues direccions, la qual cosa permetrà doblar la capacitat de la via marítima. Del màxim de 49 vaixells que podien creuar diàriament el canal es passarà a 97, i el temps de pas es reduirà de 18 a 11 hores. En conseqüència, el govern espera multiplicar els ingressos derivats de les taxes que paguen les naus. D’acord amb les seves previsions, l’any 2023 la recaptació ascendirà a uns 12.000 milions d’euros, més del doble dels prop de 5.000 milions obtinguts l’any passat. Però els experts posen en dubte aquestes estimacions, ja que estan basades en un creixement espectacular del comerç mundial.

A banda de potenciar una de les seves principals fonts de divises, el règim creu que el nou canal servirà per estimular la malmesa economia del país atraient inversions estrangeres a una zona franca industrial a la vora del corredor marítim de pròxima construcció. De fet, el canal de Suez és la més flamant d’una llarga llista d’obres faraòniques destinades a propulsar l’economia del país, una fita clau per a la supervivència d’un règim que no pot confiar només en la repressió per sostenir-se a llarg termini.

Un dels principals obstacles als plans del govern és l’amenaça terrorista de l’Estat Islàmic, que va intentar eclipsar la cerimònia inaugural amb un nou macabre xantatge. El grup jihadista va segrestar un enginyer croat que treballa per a una multinacional francesa a Egipte i assegura que l’assassinarà en un termini de 48 hores si el Caire no allibera “les presoneres musulmanes”. En el seu discurs, Al-Sissi no va oblidar referir-se a la lluita antiterrorista, la principal lògica legitimadora del règim actual.

Una llarga llista de dubtoses obres espectaculars

Durant els últims mesos, l’anunci de projectes espectaculars s’ha succeït a un ritme vertiginós en l’Egipte d’Al-Sissi: una xarxa de trens d’alta velocitat, un milió d’acres de noves plantacions guanyades al desert, una rèplica del llegendari far d’Alexandria, etc. El problema és que moltes d’aquestes obres no sembla que comptin amb un estudi de viabilitat rigorós, ni tampoc amb un pla de finançament concret. D’aquí els dubtes sobre si acabaran existint només en la imaginació d’un funcionari i en els diaris oficialistes el dia de la seva presentació oficial.

Potser el millor exemple és l’ambició faraònica de construir una nova capital al mig del desert amb tot tipus de luxoses atraccions, com un parc més ampli que el Central Park de Nova York. El seu cost aproximat és de 45.000 milions de dòlars. Simplement, una bogeria per a un país amb una renda per càpita de 3.700 dòlars i un dèficit públic del 13% del PIB. De fet, en una entrevista publicada al diari Al-Ahram només un mes després de l’anunci del projecte, el mateix president Al-Sissi va reconèixer que l’estat no disposa de fons suficients per sufragar-lo. A més, la constructora que s’havia d’encarregar de gestionar el projecte ja s’ha fet enrere.