una mordassa sempre és imposada. Sovint la fan servir els lladres o els segrestadors que, per poder anar ells més tranquils, usurpen a la seva víctima la llibertat de parlar, de queixar-se, cridar o demanar ajuda. Les persones que conec que qualque vegada han duit físicament una mordassa asseguren que afegeix una angoixa immensa a la por que sent qualsevol que se sap sotmès. Les que he conegut que han duit una mordassa repressora confessen que, tot i que no fa mal físic, mai a la vida no havien sentit tan fermes les seves reivindicacions, ni havien tingut tan clar el seu posicionament a la contra. El PPs’ha equivocat una vegada més. El que vull dir és que, una altra vegada, es fa mal especialment ell mateix. El Congrés va aprovar fa deu dies la Llei que els populars en diuen de seguretat ciutadana i la resta de l’arc parlamentari l’anomena “llei mordassa” o “llei de repressió ciutadana”. I dic que els populars no fan més que tirar pedres de les que foraden sobre la seva teulada perquè, de la mateixa manera que a Catalunya tenen el mèrit d’aconseguir multiplicar enormement el nombre d’independentistes, amb una llei tan repressiva, l’única cosa que aconseguiran és tenir una oposició més forta i més nombrosa. A més, crec que entretant hi ha un fet més força greu. Quan jo tenia una vintena d’anys, la policia ens la miràvem d’enfora i amb recel, per dir-ho suau. Rarament ens acostàvem a un policia per preguntar-li un doi al mig del carrer. Ara ja no ens fa por acostar-nos a un poli armat, en la majoria dels casos. Però el fet és que ara la ciutadania ja no vol ni por ni repressió. Així que ens hem de treure la mordassa, com més aviat millor.
