Amb el gos som multitud

La nit que la meva xicota es va adonar que no seria la meva única companya de llit es va quedar perplexa. “D’on jo vinc només dorms amb gossos al llit si ets solter o si tens la calefacció central espatllada”, va dir després de trobar la Whisky, la meva terrier spaniel, de gairebé set quilos, confortablement instal·lada al meu llit, amb el cap sobre el coixí.

Però allò era una naixent relació a distància, i ella acabava de travessar més de 8.000 km des de Londres fins a Los Angeles per veure’m, així que ho va deixar passar. Des de llavors, i tot i que ella adora la Whisky (o almenys això diu), insisteix que “la gent normal” no comparteix el llit amb els gossos. Després que ella em fes notar, mentre treia la seva cara jaqueta de sota la Whisky roncadora, que la meva companya canina semblava perfectament contenta dormint gairebé a tot arreu, em vaig començar a plantejar aquesta qüestió. Sóc la part poc raonable? Qui està decidint realment on dorm la Whisky, jo o ella? La meva xicota és britànica i em pregunto si deixar dormir el gos al meu llit és un costum típicament americà, com el Dia d’Acció de Gràcies o la Super Bowl. “No vull que m’entenguis malament -em va dir ella una tarda-. Trobo molt atractiu que siguis capaç de cuidar un animal. M’encanta. Però això és anar massa enllà. És com tenir una altra persona al llit”.

He descobert que la pràctica de compartir llit amb gossos no és moderna. A l’obra Cinegètica, un tractat de caça, l’historiador grec Arrià de Nicomèdia va escriure: “No hi ha res com un llit suau i càlid per als llebrers, però el millor per a ells és dormir amb els homes, perquè s’hi acaben acostumant i els agrada el contacte amb el cos humà”. Tampoc és una peculiaritat única dels americans, això de compartir l’habitació amb un gos. Segons el llibre Pets by royal appointment: the royal family and their animals, de Brian Hoey, el rei Eduard VIII -que va regnar només durant 326 dies- permetia que el seu terrier Cora dormís al llit reial “seguint els costums dels seus pares, els seus avis i la seva besàvia Victòria, que no només permetien la presència dels gossos a l’habitació sinó que era benvinguda”.

Als Estats Units, segons una enquesta de l’American Kennel Club, aproximadament entre un 42% i un 45% dels propietaris de gossos asseguren que comparteixen el llit amb ells. Així mateix, Caroline Kisko, secretària del Kennel Club del Regne Unit, creu que és relativament comú que els gossos dormin amb els seus amos allà. “Hi ha una escola de pensament que diu que no s’ha de fer -explica-, però nosaltres no ho subscrivim”.

Preferències personals

César Millán, l’estrella del programa El encantador de perros, diu que convidar el gos a dormir al llit pot ajudar a confirmar el teu rol com a líder de la manada, i assegura que es tracta d’una qüestió de preferències personals. “El que hem d’evitar és que el gos pensi que aquell és el seu llit -escriu-. Això passarà si no poses el límit invisible, reivindicant el llit com a teu i després convidant el gos a anar-hi”. Però, què pensava el meu gos de tot això?

“Si un dels dos membres de la parella no encaixa bé que el gos es fiqui al llit -diu Millán-, el gos ho notarà, de manera que el llit ja no li semblarà un lloc segur. Ha de ser una decisió mútua i unànime”.

Clive Wynne, professor de psicologia de l’Arizona State University, que estudia el comportament caní, diu que les vides dels gossos estan “íntimament lligades a les dels humans”. Les seves investigacions suggereixen que el comportament dels gossos entre els homes és anàleg al dels seus avantpassats, els llops. “Si agafes els recursos socials dels llops i els poses en un context humà tindràs un animal increïblement sensible a tot el que fa la gent”, diu. Molts gossos, apunta, són feliços quan se’ls deixa dormir amb els amos. “D’altra banda, no farem cap mal al gos si no el deixem dormir amb nosaltres”, afegeix.

El doctor Stanley Coren, autor del llibre The intelligence of dog s, creu que el fet de compartir llit amb els gossos és un benefici mutu i una necessitat inherent. Coren diu que als gossos els agrada “pel caliu i pel confort de la companyia, i també per un tema de seguretat”. “Saps que un gos se sent totalment segur amb tu quan pot dormir donant-te l’esquena”, explica. En la mateixa línia, el doctor Coren creu que els éssers humans tenen una “predisposició a estar amb gossos i dormir confortablement al seu costat”. Però reconeix que la seva dona no comparteix aquest sentiment i que utilitza la seva “puntada d’expulsió de cadells” per protegir la seva part del llit.

Els humans que escullen dormir amb el seu gos poden estar en perill. “No crec que mai volgués dormir amb un gos al llit”, diu el doctor Bruno Chomel, professor del departament de medicina veterinària de la Universitat de Califòrnia i especialista en malalties zoonòtiques emergents. El doctor Chomel ha estudiat la relació entre tenir gossos a l’habitació i l’augment de casos de pasteurella, tinya i fins i tot pesta bubònica, que es poden transmetre a través de les puces. “La nostra conclusió és que no recomanem, de cap manera, aquesta pràctica per a gent que té nens petits o gent que està immunodeprimida, gent gran, per exemple”.

Més malalties

Estava sentint una barreja d’opinions, i no va ser fins que vaig parlar amb Donna R. Pall, una psicoterapeuta de Los Angeles especialitzada en teràpia de parella (una revelació total: estava veient la doctora Pall com a pacient), que vaig arribar a una conclusió. “Quan entra algú nou a la teva vida has d’estar preparat per treure el gos del llit -va dir-. Si heu agafat el gos junts, aleshores és una decisió de parella. Però quan ets un noi solter i tens el gos al llit el missatge que dónes és: aquesta és la meva principal relació”. Segons Pall, els gossos poden convertir-se en un impediment i uns substituts per a la intimitat i molt sovint generen gelosia en la parella, ja que a vegades és més fàcil demostrar amor cap a un gos que cap a un ésser humà. “Tot l’afecte que una persona no et dóna el rep el gos -segons Pall-. Aquesta es converteix, en certa manera, en la relació emocional més intensa. Això és dolent i és molt fàcil que passi”.

I, d’aquesta manera, vaig rendir-me i vaig fabricar un llit a terra per a la Whisky fent servir un coixí vell i la meva dessuadora preferida. Haig de confessar que sembla bastant feliç estirada al seu nou llit al terra de l’habitació. La meva xicota ha començat a valorar la idea de convidar el gos al llit per a unes carícies ocasionals. “Després de tot -diu-, la Whisky és bastant maca”.