PARLEM MOLT de la gent. És una manera de referir-nos a majories socials, o a grans col·lectius. Tot el que té de simple i per tant d’entenedor parlar de la gent ho té també de perillós. Perquè la meva frase preferida que inclou gent és “Hi ha gent per a tot”. Té un to irònic, la fem servir quan algú fa alguna cosa estrafolària per a nosaltres, però en el fons inclou una pista sobre el comportament divers de la gent. Ho escric ara que, més que mai, serà important què fa “la gent” però també que n’entenguem la diversitat, la riquesa, la complexitat. Assumim que una majoria que és capaç un dia determinat d’organitzar-se, pot tenir diverses visions del dia a dia. I, ben gestionada, i això vol dir des del respecte, la gent suma també per la diversitat, no només per la uniformitat. Hi ha d’haver consensos en els objectius, i alhora no podem dramatitzar enfocaments diferents en les tàctiques, mentre es demostrin útils, perquè a vegades “Hi ha gent per a tot” vol dir que en un mateix grup hi ha rols determinats, que es complementen, són útils. No sempre la diferència d’opinió en un punt restarà, pot ajudar, sobretot entre gent honesta, i si hi ha intel·ligència i intuïció perquè cadascú faci el que farà millor. Podeu llegir en clau política el que dic però és aplicable a molts camps. Tendim a voler que a la gent li agradi el que ens agrada, que li desagradi el que detestem. Que es comprometi i actuï exactament com nosaltres, ni més ni menys. I ens solem sentir de centre, cofois, perquè sempre hi ha algú a cada extrem d’allà on som. Com que parlem tant de cohesió, de riquesa, de respecte, de democràcia, i fem bé, hem d’aprendre a assumir la discrepància i a gestionar-la per avançar.
