Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

La fina frontera entre competitivitat i explotació

L’escàndol del mal clima laboral a Amazon ha provocat un debat sobre els límits de l’exigència

Durant anys hem sentit a parlar dels nivells d’explotació laboral als obrers de les fàbriques asiàtiques, amb condicions de feina similars o pitjors que les que es tenien al món occidental al segle XIX i principis del XX. Tot i que en molt casos la situació precària es manté, en els últims temps hi ha hagut una petita millora, en part per poder incorporar els obrers a una classe mitjana amb capacitat de consumir i en part per la pressió externa sobre les multinacionals que hi fabricaven els seus productes. Tanmateix, paral·lelament, al món occidental ha crescut la precarització laboral a causa de la crisi econòmica i l’alt nivell d’atur i, també, per la pèrdua de força dels sindicats tradicionals, que dècada rere dècada han anat cedint drets dels treballadors.

Els canvis en les relacions laborals, però, no són cosa només dels obrers. També els professionals i executius de les empreses d’alta tecnologia pateixen explotació laboral, tot i que de maneres més sofisticades. El reportatge que la setmana passada va publicar el New York Times sobre l’empresa Amazon (en trobareu un extracte al diari i la traducció completa a la web) ha aixecat polseguera i nombroses reaccions, fins al punt que el seu president ha renegat del que s’hi explica i ha promès un cop de timó. Després d’entrevistar més de cent empleats i exempleats, el reportatge explica com part de la filosofia de l’empresa es basa a potenciar el mal ambient de treball a través de fomentar la crítica, la competitivitat i fins i tot la delació entre els companys. I també, per descomptat, a exigir una entrega absoluta a la feina totes les hores del dia.

La competitivitat i la meritocràcia són, en principi, valors positius, però cal vigilar quan es trepitgen les línies vermelles. Avui analitzem aquest canvi de valors en empreses de la nova economia en què, algunes vegades, les condicions laborals s’assemblen més a les del segle XIX que a les del XX. Però, també, esclar, mostrem exemples del contrari: d’empreses que no renuncien a la competitivitat i, a la vegada, aconsegueixen innovar pel que fa a les condicions laborals dels seus empleats. És un debat que tot just acaba de començar.