Una part gens menyspreable de la societat d’aquestes illes va fer ahir, amb la seva participació en les primàries del PSIB-PSOE, una demostració del seu interès per la política, i mostrà una voluntat d’implicació a l’hora de triar qui tindrà opcions a ser la primera presidenta del Govern balear o, en tot cas, la cap de l’oposició. És, sens dubte, un exercici de consciència democràtica el que han fet gairebé 12.000 persones, més del 80% dels incrits inicialment a les primàries, la qual cosa dóna un important índex de participació. També és una demostració de creença en els processos democràtics el que ha fet el PSIB-PSOE, perquè podria haver-se negat a obrir un debat delicat en el si del partit i als seus voltants i, en canvi, ha fet una aposta valenta per respectar el dret que han de tenir totes les opcions polítiques dins una mateixa formació.
Militants i simpatitzants han exercit el seu dret a triar i, després del recompte de vots, serà l’actual secretària general, Francina Armengol, qui encapçalarà la llista dels socialistes balears a les eleccions autonòmiques del 2015. Així, Armengol consolida el seu lideratge al capdavant del partit i ningú a partir d’ara no podrà dir que és una candidata imposada per la cúpula del PSOE. Tot ciutadà o ciutadana de les Illes Balears que ha volgut participar en aquesta elecció ha pogut fer-ho, i aquest és un procés que haurien de seguir els altres partits, perquè suposa donar dret a la societat a implicar-se en la política sense haver-se de fer militants.
A la vista dels resultats d’ahir, en cap cas no es pot menystenir la força que va obtenir Aina Calvo, una opció que va rebre el suport de més d’un 45% dels votants. Calvo representava un canvi en la direcció del PSIB, per la qual cosa els resultats han de ser també un missatge per a la guanyadora, qui, si vol tenir opcions a la presidència del Govern, no ha d’oblidar els resultats d’ahir.
Així, amb la consolidació de Francina Armengol com a líder i amb una demanda notable de canvi, la tasca dels socialistes balears a partir d’ara ha quedat escrita en els seus deures. La democràcia no deixa fer oïdes sordes al seu pronunciament.
