Una segona anàlisi referma la tesi d’un error de pilotatge de Salom
La FIM no detecta cap error mecànic i parla d’un “possible descuit” del pilot
BarcelonaGairebé dos mesos després de la mort de Luis Salom, la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) ha donat a conèixer l’estudi sobre la telemetria de la moto, en què s’apunta la tesi que l’accident del jove pilot mallorquí va ser causat per un error de pilotatge i no pas per un error mecànic o una deficiència de l’asfalt al Circuit de Barcelona-Catalunya.
L’anàlisi, que signa Danny Aldridge -director tècnic de MotoGP- i que compta amb la supervisió d’un enginyer independent, Lluís Lleonart Gómez, intenta aclarir el moment fatal en què Salom perd el control de la moto i acaba caient. És després que el pilot impacta a gran velocitat contra els murs de protecció i la seva pròpia moto, amb el resultat fatídic.
La tesi que s’extreu d’aquesta segona anàlisi coincideix majoritàriament amb la valoració que va fer l’equip SAG -el del pilot- a partir de les seves dades de telemetria i que va publicar fa unes setmanes. En aquell informe s’assegurava que no hi havia cap deficiència mecànica a la moto i que, analitzant els instants crítics, tot apuntava a un error de pilotatge. La tesi es reafirma.
Una qüestió de pilotatge
L’informe que ha donat a conèixer la FIM detecta alguns desperfectes a la moto, com que la brida que subjecta l’accelerador estava trencada o que el pneumàtic del darrere estava deformat, però matisa que són “conseqüència de l’impacte a gran velocitat”. Per tant, són danys a posteriori, un cop el pilot era al terra.
El dubte sobre l’accident, doncs, passava a ser una qüestió de pilotatge. El pèrit va comparar la volta fatídica amb la volta anterior, que havia sigut la més ràpida. “Les dades de l’accelerador gràfic [a la volta de l’accident] mostren un comportament estrany, perquè en comptes de tancar el gas completament ho fa aproximadament al 45% durant un període d’uns 0,3 segons abans de tancar-se completament”. Posteriorment, ja amb el gas apagat, comença la frenada i ràpidament “les dades mostren inestabilitat”. Pocs instants després es produeix la caiguda. En resum, en el moment de la caiguda Salom “anava 4 km/h més lent que en la seva volta ràpida”, però la frenada es va produir “7o 8 metres més a prop del revolt” i la pressió va ser “inusual”.
Amb totes aquestes dades científiques sobre la taula comença la interpretació. “El Sr. Gómez especula que el pilot podria haver mirat cap enrere i, en tornar a mirar cap endavant, va llegir malament la seva posició o era una mica fora del traçat […]. Com a resultat va perdre tracció a la roda davantera i va tenir l’accident”.
Per acabar, l’anàlisi assegurava que no hi havia “cap evidència” que les irregularitats de l’asfalt -el primer informe, de l’equip, parlava d’un “sot”- tinguessin res a veure amb la caiguda.
