Les 5 prioritats del ‘pla Renove’ de Luis Enrique

BarcelonaEl dia de la seva presentació com a entrenador del Barça, Luis Enrique va apostar per un missatge il·lusionant, clar i directe. Tenia al cap les idees del nou projecte que encetava i les va verbalitzar amb contundència, amb aquella naturalitat agressiva que, d’entrada, espanta. Va parlar de jugar a l’atac per respectar l’essència innegociable del club, va posar-se el repte de “tornar a fer” de la defensa i la pressió un senyal d’identitat, va comprometre’s a recuperar l’exigència en els entrenaments, va aturar-se en la importància de la “gestió d’egos” en un vestidor farcit de cracs i no va esquivar cap pregunta delicada sobre situacions personals de jugadors.

La seva roda de premsa va servir de manual d’intencions, de llistat d’objectius que, quatre mesos després, ja ha començat a complir, centrant-se en cinc prioritats bàsiques.

Malgrat el regust ensopit de l’últim partit, contra l’Apoel, Luis Enrique ha començat amb molt bon peu al Barça, amb quatre victòries i cap gol encaixat. Ha seduït el Camp Nou des de l’esforç i la valentia, i la plantilla es deixa guiar pel seu tarannà ambiciós i detallista. I és que Luis Enrique no fa només quatre mesos que pensa com revitalitzar el Barça. L’asturià fa molt més temps que pensava en els retocs que havien de reoxigenar l’equip i ara veu des de l’àrea tècnica com es posen en pràctica amb èxit.

1. Variar a partir del rival

La sortida de pilota s’ha depurat com s’havia fet amb èxit el 2008

Un dels punts més destacats del que es desprèn del Barça inaugural dels mesos d’agost i setembre és que és un equip que cuida la sortida de pilota com havia fet en la seva millor etapa des del 2008. Com Pep Guardiola, Luis Enrique ha previst diferents escenaris en funció de la manera de pressionar del rival. Si el rival el ve a buscar a dalt o espera, si situa un únic punta i emparella els homes de banda amb els laterals, o aposta per dos homes per dins. L’equip té un manual per a cadascuna de les possibles situacions i l’executa amb intel·ligència.

En quatre partits, per exemple, s’han combinat diferents estructures. S’ha vist un Barça que iniciava amb tres al darrere, amb Busquets incrustat entre centrals, però també s’ha prescindit d’aquest moviment de suport i s’ha arrencat amb dos, amb el migcentre en posicions avançades. Els laterals ofereixen, sempre que poden, una línia de passada ben oberta i profunda, en coordinació amb els interiors, amb qui tracen un triangle que dóna sortides netes als centrals quan fixen.

2. Atac reestructurat

La posició dels tres homes avançats és una de les novetats

A partir de la submissió del rival des del darrere, el Barça avança i mira d’atacar amb molts efectius. “Intentarem no ser previsibles”, va dir el tècnic a finals de maig i, posteriorment, ha anat parlant de “variants de joc” per exposar les alternatives que els blaugranes han fet servir. El terme va fulminar Gerardo Martino en un debat tòxic sobre la verticalització de l’equip però s’està acceptant millor amb Luis Enrique. La principal novetat de l’asturià neix de la posició dels seus tres homes d’atac. O, més ben dit, dels dos que acompanyen Messi, que es manté a la zona central amb llibertat. Eliminats els extrems, el Barça juga ara amb els dos homes exteriors molt més tancats, que actuen gairebé com a dos puntes. Si hi ha espais, els seus moviments en ruptura alimenten la creativitat d’un Messi que, de moment, s’està mostrant més assistent que rematador. Però continuarà sent la fera golejadora que ha sigut sempre, perquè el context ofensiu pensat l’afavoreix.

Per compensar el possible risc d’embut que aquesta proposta planteja, Luis Enrique dóna molta volada als laterals per guanyar amplitud i reclama que tothom arribi a situacions de finalització, cosa que acaba formant un Barça amb cinc i sis rematadors clars en cada atac. Torna a ser un Barça que ataca per esclafament del rival.

3. Cuidar la transició

L’equilibri defensiu és bàsic i l’equip preveu bé les pèrdues

Els seus jugadors destaquen que Luis Enrique no descuida cap detall. Que apama cada moviment per tenir el control d’absolutament totes les situacions. Aquest és un Barça madur, no només perquè té més capacitat d’adaptar-se a més perfils d’adversari, sinó perquè s’ha preparat a consciència per ser menys vulnerable als contraatacs.

Des dels més de 1.100 quilòmetres que separen Vigo de Barcelona, i amb aquella mirada externa que permet veure els defectes, Luis Enrique ha arribat obsessionat en l’instant immediat a la pèrdua de pilota. “Passarà, en un moment o altre perdrem la possessió”, insistia amb preocupació Pep Guardiola, el tècnic més cuidadós de la possessió. I és per això que és especialment necessari delimitar què es farà quan es passi de l’atac a la defensa.

Que Busquets i els centrals anessin desbordats per gestionar un contraatac a camp obert era dramàtic i Luis Enrique ha dissenyat un entrenament que ha solidificat l’equip sense necessitat de perdre bales en atac. No deixa de pujar ningú. Senzillament, els jugadors han mecanitzat on anar i què fer quan l’atac no prosperi. En això, Rakitic està sent clau a la banda dreta.

4. Compromís col·lectiu

La solidaritat de tota la plantilla ajuda a construir un equip fort

Però l’equilibri defensiu, que ha deixat el Barça imbatut ja més de 360 minuts, no seria possible si, prèviament, Luis Enrique no hagués convertit el vestidor en una pinya. L’asturià ha seduït cadascun dels integrants amb el discurs de “tothom és important” i està premiant l’esforç dels més aplicats, es diguin com diguin. “Això no seria possible sense l’esforç de tots els jugadors”, repeteix el tècnic una vegada i una altra.

Si al compromís col·lectiu creat s’hi suma l’alta intensitat dels entrenaments i la “competència ferotge” que s’ha generat amb la gestió de grup (inclòs el planter) i els fitxatges de l’estiu (fins a nou cares noves han remogut un vestidor que s’havia acomodat), el resultat és un Barça allunyat de l’onze de gala que anava caient per inèrcia.

5. Treballar l’estratègia

Les accions a pilota aturada ja han començat a ser decisives

Els primers tres punts a la Champions van venir d’un cop de cap de Piqué després d’una falta lateral picada per Messi. És la típica acció que, fins ara, havia pres més punts al Barça dels que podia haver-li donat. No és que la dinàmica s’hagi regirat de cop amb l’arribada de Luis Enrique i el seu staff (de fet, el seu Celta va ser un dels equips amb pitjor estadística en aquest aspecte), però les primeres sensacions deixen clar que l’equip ha inclòs l’estratègia en el seu llistat de prioritats tàctiques. Torna a no menysprear-les -l’any passat, amb Martino, no es van començar a treballar fins al gener i per insistència de Rubi- i, a més, li serveixen de punt de suport i autoestima per resoldre els partits que previsiblement se li encallaran.

A més del gol contra l’Apoel, han cridat l’atenció accions com una falta lateral de Rakitic a Alves a la frontal de l’àrea que està a punt de transformar-se en gol contra l’Elx o la varietat en els córners. L’equip s’atreveix a posar la pilota a l’àrea i anar al remat (ha guanyat altura amb les incorporacions) però manté jugades en curt. En definitiva, trasllada l’exigència de cuidar el joc a les faltes i els serveis de banda o cantonada. Anul·la l’atzar. Mima els detalls. Té fixades les prioritats.