Publicitat
Publicitat

BARÇA, LA CASA NOVA

Les 10 preguntes sobre el futur Camp Nou

Construir un nou estadi a la Diagonal costaria prop de 1.200 milions, una opció que el club analitza si és viable abans de preguntar al soci

És la decisió més important del Barça en l'última meitat de segle. La junta de Sandro Rosell va ajornar la decisió sobre el futur del Camp Nou fins al 20 de gener. Hi ha massa en joc, massa dubtes urbanístics i un cost que s'eleva per sobre dels 1.000 milions en el cas d'apostar per traslladar el club a la Diagonal.

El 9 de desembre la directiva va avaluar els informes que durant més d'un any han fet les empreses AEG, ISG i ICON, i va decidir ajornar una decisió definitiva sobre què cal fer amb el Camp Nou. Cal més temps per no precipitar-se. Els directius han de poder assegurar que els dos projectes que pretenen traslladar al soci en referèndum són viables. Cal més informació, més feina per comprovar que urbanísticament és possible edificar un nou estadi a la Diagonal o a l'emplaçament actual del Camp Nou. Si alguna de les dues possibilitats no és viable i es posa en risc la competivitat esportiva, el club anunciarà el 20 de gener que en descarta l'opció. Durant l'últim mes la feina als despatxos s'ha accelerat, s'han de temptejar les parts -els múltiples propietaris, els ajuntaments i futures fonts de finançament- per deixar-ho tot ben lligat.

QUINES OPCIONS HI HA?

"S'ha d'invertir per poder seguir creixent. Amb una mica de xapa i pintura no n'hi ha prou"

Tres opcions continuen sobre la taula després que la junta descartés fer una remodelació parcial del Camp Nou. La primera opció, deixar l'estadi tal com està, una possibilitat que no preveu la junta. La segona alternativa, fer un estadi pràcticament nou on actualment s'ubica el Camp Nou, aprofitant l'estructura del 1957 que va fer Francesc Mitjans. La tercera, traslladar tot l'Espai Barça a la Diagonal, als terrenys que té la Universitat de Barcelona, el complex L'Hospitalet Nord i Can Rigalt, en total, més de 250.000 metres quadrats. És la via més complexa perquè inclou múltiples propietaris -també Metrovacesa i La Llave de Oro- i dos consistoris. El Barça, però, és propietari d'una part d'aquests terrenys de Can Rigalt i això juga a favor seu.

Les dues opcions preveuen la construcció d'un nou estadi cobert per a 105.000 espectadors i la construcció d'un nou Palau per a 10.000 persones, amb una pista annexa per a 2.000 localitats. En la seva última compareixença, Sandro Rosell va deixar clar que, per continuar sent competitius, el Barça necessita un nou estadi. "S'ha d'invertir per poder seguir creixent. Amb una mica de xapa i pintura no n'hi ha prou", va dir.

QUINS TERMINIS ESTAN PREVISTOS?

"Entre regulació del sòl, llicències i construcció, mínim 3 anys"

El 20 de gener la junta es tornarà a trobaren sessió extraordinària per abordar el futur del Camp Nou. Un cop la directiva decideixi què es trasllada al soci, durant el 2014 es farà un referèndum entre la massa social.

Les dues opcions tenen terminis diferents. Aixecar un nou estadi en l'actual ubicació requereix menys temps, poc més de 3 anys des que les parts arribin a un acord. En canvi, segons els informes que té el Barça, anar a la Diagonal implicaria 2 anys més d'obres. Per tant, el nou camp no seria una realitat fins pràcticament el 2020, o fins i tot més tard.

Aquests terminis dependrien de l'acord amb les parts implicades, amb els propietaris dels terrenys. Després caldria superar els tràmits polítics i urbanístics. Actualment, el 12% del sòl del Camp Nou es pot utilitzar per a usos no esportius, és a dir, activitats complementàries que poden aportar recursos econòmics per al club. Com explica el vocal de la junta de govern del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, Enric Mir, s'haurà de modificar el Pla General Metropolità (PGM) per canviar això i que el Barça en pugui treure més rèdit. "Anant ràpid, si no hi ha una oposició ferma dels partits d'esquerra, és probable que es faci en un any", explica Mir, que creu que entre "la regulació del sòl, les llicències i la construcció de l'estadi, es trigarà un mínim de 3 anys".

QUÈ VOLEN LES PARTS IMPLICADES?

"L'opció de la Diagonal es va considerar en l'era Laporta, però es va descartar ràpid"

Tot i que públicament ni l'Ajuntament de Barcelona ni tampoc el de l'Hospitalet mostren predilecció per cap de les dues opcions, els dos consistoris volen que el Barça es traslladi a la Diagonal. Des de mitjans del 2012 hi ha hagut diferents reunions entre el Barça i els dos ajuntaments per estudiar la possibilitat de desplaçar el club fins a aquesta àrea, a cavall entre les dues ciutats i Esplugues. D'aquesta manera, es podria dinamitzar una zona amb escassa activitat econòmica. "Un projecte de ciutat", segons ressalten fonts municipals. L'Ajuntament de Barcelona ha variat la seva posició respecte a l'anterior equip de govern socialista. Com recorda l'exresponsable de patrimoni del Barça Joan Franquesa, "l'opció de la Diagonal es va considerar durant l'era Laporta, però es va descartar ràpid per la seva complexitat i perquè l'Ajuntament preferia remodelar l'Espai Barça de les Corts".

Qui més s'oposa al projecte és la Universitat de Barcelona, que no està tancada a negociar, però sempre que en surti reforçada. El rector, Dídac Ramírez, està molest perquè el Barça ha actuat deixant de banda la Universitat, una tensió que va intentar suavitzar el directiu de patrimoni, Jordi Moix, en una trobada amb Josep Antoni Plana, vicerector de la UB. El Barça, de manera extraoficial, també va traslladar el seu malestar per la contundent nota de la Universitat, en què va avisar que no està disposada a fer "negocis immobiliaris".

A la junta hi ha diferents opinions. El club manté que no hi haurà una postura oficial i que es respectarà la llibertat de vot dels directius. Un nucli dur, pròxim al president, vol traslladar-se a la Diagonal, tot i que la feina que s'està duent a terme fins al dia 20 determinarà si això és possible.

QUANT COSTARIA CADA PROJECTE?

"Fer un estadi de 100.000 seients implica una pujada exponencial de costos"

Traslladar l'Espai Barça a la Diagonal suposaria prop de 1.200 milions. Continuar a les Corts, la meitat, entre 500 i 600. No només perquè s'ha de fer un estadi, sinó també perquè s'hi ha d'incloure la construcció d'un nou Palau Blaugrana (seguint el model de l'O2 de Berlín, amb centres d'oci i comercials) i tot l'Espai Barça. A més, el Barça, en el cas d'anar a la Diagonal, hauria de fer front a l'operació de soterrar la subestació elèctrica que Endesa té a Can Rigalt i que podria costar més de 50 milions. "A Espanya, com a Alemanya, s'ha de calcular entre 4.000 i 5.000 euros per seient, i això sense tenir en compte alguns aspectes addicionals o el cost del terreny", apunta Mark Fenwick, soci principal de Fenwick Iribarren Architects, el despatx que va edificar Cornellà-El Prat. Tenint en compte les 105.000 localitats previstes en els dos casos, es tractaria d'un cost només per a l'estadi d'entre 450 i 500 milions. El camp de l'Espanyol, per exemple, va costar 87 milions, comptant l'urbanització i els terrenys. "Quan fas un estadi de 100.000 seients, hi ha una pujada exponencial dels costos, de textures, la mida de les cobertes", diu Fenwick.

COM ES FINANÇARIA?

"Si és un estadi que ja es coneix, és difícil posar-li un nom nou, s'optaria per afegir-li un cognom"

El vicepresident econòmic, Javier Faus, va assegurar que cap de les propostes que traslladin al soci hipotecarà l'economia del club i la viabilitat esportiva. El Barça ha reduït el deute fins als 331 milions, i la previsió és rebaixar-lo fins als 200. Uns números que permetrien afrontar la construcció d'un nou estadi, segons asseguren des dels despatxos d'Aristides Maillol. Per Faus, el club té la capacitat d'endeutar-se, ja que genera prou diners per eixugar el deute a un ritme de 50 milions per temporada.

Una altra de les fonts de finançament seria augmentar les quotes que paguen els socis, i que Faus va recordar que "són les més baixes d'Europa". A més, serà inevitable donar un nom comercial a l'estadi, naming rights, o un cognom comercial que acompanyi el nom de Camp Nou. Per l'exresponsable de màrqueting del Barça Esteve Calzada, traslladar-se a la Diagonal suposaria adoptar un nou nom, i seguir a les Corts, apostar per un cognom. "Si és un estadi que ja es coneix, és difícil posar-li un nom nou", explica Calzada, que considera que el Barça podria arribar als "15 milions per temporada" si cedeix el nom de l'estadi i "entre 3 i 5" si només cedeix part del nom.

El club manté que l'obra és indispensable per seguir sent competitius. Segons els comptes que té la junta, un nou camp suposaria entre 30 i 35 milions anuals més. En part, perquè les localitats s'incrementarien en 7.000 seients i, sobretot, perquè hi hauria més llotges vip, una manera d'aconseguir alts ingressos gràcies al lloguer de llotges a empreses, un dels dèficits que té el Camp Nou (un 2% dels seients davant d'un 8% de mitjana als grans estadis europeus). "Guanyes 4 o 5 vegades més que amb un seient normal", ressalta Calzada, que aporta un altre element a tenir en compte: la publicitat perimetral. "La ubicació de les televisions no és bona perquè la càmera està molt alta. S'hauria d'abaixar i això afectaria 500 seients dels més cars. Ara bé, si es fa, la imatge televisiva ofereix un percentatge de publicitat més gran i, per tant, té més valor i t'han de pagar més", conclou.

QUINA HAURIA DE SER LA PREGUNTA DEL REFERÈNDUM?

"Ha de ser simple, breu, neutral i intel·ligible"

La formulació de la pregunta que finalment es traslladi als socis pot tenir un pes destacat en el procés. Els politòlegs d'El Pati Descobert remarquen, abans de qualsevol consideració, que la pregunta hauria de ser "simple, breu, clara, neutral i intel·ligible", i apunten també que els governs -o en aquest cas, el club- convoquen els referèndums quan estan convençuts de guanyar-los. I, per això, la temptació és formular-los de la manera que més els beneficiï.

El Barça té ara mateix diverses opcions sobre la taula. La primera seria, com apunta El Pati Descobert, plantejar les tres opcions: deixar el camp com està, fer-ne un de pràcticament nou on hi ha l'actual o començar de zero a la nova ubicació. Aquesta formulació inclou una possibilitat perillosa per a qui planteja el referèndum: que guanyi l'opció de no fer res. Una altra possibilitat passaria per plantejar només l'elecció entre les Corts o la Diagonal. En un tercer escenari la junta podria formular una doble pregunta: a la primera es demanaria si es vol canviar o no de camp, i a la segona, com hauria de ser aquest canvi. La votació es podria fer, també, a dues voltes o, fins i tot, amb una multiresposta ordinal en què els votants marquessin el seu ordre de preferències.

QUINS SÓN ELS PRINCIPALS ESCULLS?

"El debat evidencia que s'ha de repensar el Pla General Metropolità"

Algunes de les dificultats que tindria aixecar el camp a la nova ubicació, a banda de posar d'acord el conjunt de propietaris implicats i tramitar la modificació urbanística necessària, passarien per soterrar la subestació elèctrica d'Endesa i fer front a un desnivell pronunciat -més de 40 metres-, mentre que si es mantingués la ubicació actual, el problema seria més aviat d'espai. Des de l'Ajuntament de Barcelona, però, el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, minimitza els esculls tècnics de les dues opcions i assegura que la ciutat hi guanyaria en tots dos casos. Apunta que la tramitació urbanística no seria complicada i que des del dia que s'esculli projecte fins que estigui enllestit poden passar entre 3 i 4 anys en totes dues ubicacions, una visió més optimista de la que tenen a Can Barça. Vives creu que les obres necessàries per adequar la subestació són senzilles, perquè hi ha acord per fer-ho i perquè la tecnologia actual permet fer-la més petita sense necessitat de moure-la. El que és evident és que suposaria un cost afegit per al club, ja que, quan el consistori riberenc va intentar dinamitzar la zona de Can Rigalt, l'elèctrica va demanar 54 milions.

Pel que fa al desnivell que caldria salvar, Vives hi veu més un avantatge que un inconvenient, perquè permetria accessos a cotes diferents. Tampoc troba esculls a la ubicació actual, més enllà de fer més porosos els accessos per fer front a l'efecte barrera. El tinent alcalde barceloní remarca com a punt fort de l'espai a la Diagonal la capacitat de relligar Barcelona i l'Hospitalet. No ho veu tan plàcid, en canvi, l'arquitecte Enric Mir, que apunta que el de la Diagonal "és dels pitjors solars que hi ha a la ciutat, ja que el desnivell és brutal". El professor d'urbanisme de la UPC Francesc Magrinyà també és crític amb la manera de fer d'aquest procés. Lamenta que es vagi de requalificació en requalificació sense una reflexió global del PGM, que, diu, s'ha d'actualitzar amb una mirada global de l'espai i de les zones verdes de la ciutat. Una complicació extra és el nivell C de catalogació patrimonial que té una part de l'actual estadi, concretament les dues primeres graderies que va edificar Francesc Mitjans el 1957. Això condicionaria la reforma, perquè s'hauria de respectar l'estructura i, si l'estadi es desplacés a la zona de la Diagonal, caldria negociar-ne la descatalogació per poder-lo ensorrar, un fet "poc comú", segons els experts consultats.

QUINS PROBLEMES VEÏNALS GENERARÀ?

"Volem saber què hi guanyarà el barri"

La possibilitat de traslladar el Camp Nou genera molts dubtes als veïns dels diversos barris implicats. Els de les Corts, per exemple, volen que se'ls detalli què ocuparà l'espai de l'estadi si marxa cap a la Diagonal. "Si volen deixar aquí un Maremàgnum, tornarem a plantar cara com ja hem fet altres vegades", explica Carlos Scoles, de l'Associació de Veïns del Camp Nou. Té clar que, si finalment el camp marxa, hi perdran el comerç i les activitats que viuen del turisme, però al barri hi guanyaran en tranquil·litat. Des de la veïna associació El Racó de les Corts, el president, Joan Puente, recorda que els van prometre que es faria l'Espai Barça, que preveia noves instal·lacions com un hotel i un auditori, i que ells veien amb bons ulls. Per això, ara no entén que es prevegi el trasllat. Pel que fa als nous usos que tindria l'espai que ara ocupa el Camp Nou si marxés, el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà de Barcelona, Antoni Vives, remarca que serien sempre universitaris. Totes les parts deixen clar que no hi haurà especulació immobiliària. Els veïns de l'altra banda, a Pubilla Cases, també evidencien dubtes. Fa anys que esperen el projecte congelat a Can Rigalt, on s'havia anunciat el trasllat de l'Hospital General, un gran parc o pisos de protecció oficial. El president de l'associació de veïns d'aquesta zona de l'Hospitalet, Daniel Giménez, es demana quin benefici comportaria el projecte per al barri, si implicaria que algun dels equipaments compromesos tiressin endavant. Apunta, però, que molts veïns estan convençuts que és una oportunitat i que, en qualsevol cas, s'hauria de consultar la gent de la zona. Les obres també tindrien afectació per als socis si l'estadi es rehabilités al mateix lloc: en la pitjor fase es perdrien 12.000 localitats. El club, no obstant això, assegura que les obres serien compatibles amb l'activitat de l'equip, que podria seguir jugant sense problemes.

QUÈ CALDRIA FER PER MILLORAR LA MOBILITAT?

"L'actual ubicació està més ben connectada en transport públic"

Les aglomeracions de trànsit els dies de partit són un dels principals handicaps que els veïns de les Corts han de suportar per conviure amb el Camp Nou. Tot i que, últimament, com remarca l'expert en trànsit Ole Thorson, hi ha certa treva fruit del costum. Assegura que, en el cas que l'estadi no es mogués, caldria incorporar-hi més zona de pàrquing, un fet que el Barça ja preveu amb la creació de 6.000 noves places. Des de Territori i Sostenibilitat no veuen diferències destacables entre un espai i l'altre, tot i que Thorson creu que l'actual estadi està molt més ben connectat en transport públic i apunta que hauria de ser el club qui assumís les necessitats extres de transport. A la Diagonal hi hauria la futura estació Zona Universitària de la línia 9 -amb intercanviador-, que hauria d'estar enllestida el 2016, igual, de fet, que la parada Camp Nou, que perdria sentit si l'estadi es mogués.

També Francesc Magrinyà s'abona a aquesta idea en remarcar que el que caldrà és un estudi de mobilitat generada que tingui en compte, sobretot, els accessos en vehicle privat, que, diu, no es poden fer directament des de la Diagonal per no col·lapsar aquest nus. "Calen nous carrils d'accés", assegura, i el cost, té clar, l'hauria d'assumir el Barça. Veu clar que amb el trasllat hi guanyarien l'Ajuntament de Barcelona i els veïns, i que, de retruc, s'allunyaria la prostitució que també genera problemes de convivència a les Corts.

Des del consistori s'apunta que els resultats de les anàlisis de mobilitat que s'han fet per als dos possibles espais que el Barça té en ment han donat bons resultats i que qualsevol de les opcions serà un "guany".

QUIN IMPACTE TINDRIA PER AL TURISME?

"El camp s'ha de rellançar com una icona del segle XXI"

L'atractiu turístic del Barça i de les seves instal·lacions és innegable. El museu rep més d'1,5 milions de visitants cada any i la botiga és una de les més rendibles del món, sobretot, gràcies al turisme. Però l'expert Joan Serra, que hi veu "un atractiu turístic de primer ordre", apunta que les instal·lacions necessiten una remodelació, perquè actualment no estan al nivell de ser una icona turística del segle XXI, i que cal, també, repensar-les perquè tinguin més i millors serveis. Des d'hotels a espais de restauració i sales de congressos, una idea que entronca amb el projecte que busca el Barça.

Serra veu en la nova possible ubicació una oportunitat per "revitalitzar una zona que actualment no és res" i per generar menys problemes de convivència, tot i que apunta que, es mogui o no, l'actualització és necessària. Estigui on estigui el camp, Serra té clar que "l'estratègia turística s'hi adaptarà, perquè l'atractiu que té el Barça és tan fort que la resta no deixarien de ser problemes importants". Apunta, no obstant, que l'actualització és imprescindible.