Misc 23/07/2017

“És un orgull haver contribuït a aquesta història”

El Girona celebra el 87è aniversari instal·lat a l’elit del futbol estatal

Jordi Bofill
3 min
Joaquim Boadas, expresident del Girona i descendent del fundador del club gironí. Avui el Girona fa 87 anys.

GironaEl 23 de juliol del 1930, avui fa 87 anys, l’actual Girona feia els seus primers passos a l’antic Cafè Norat de la Rambla. El principal impulsor va ser Albert de Quintana i de León, un advocat i polític republicà nascut a Torroella de Montgrí el 1890 i mort dos anys després de fundar el club, a Madrid, després d’una trajectòria que el va dur a ser diputat provincial pel Partit Republicà Català, membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, governador civil de la ciutat i diputat a Corts. La seva gran passió va ser el futbol, i el Girona la nineta dels seus ulls. “Va ser una aposta molt atrevida i agosarada, però s’havia de fer. Per començar la història d’un club s’ha de tenir la valentia de fer el primer pas”, afirma Joaquim Boadas de Quintana (Girona, 1971), expresident del club i descendent del fundador de l’entitat.

Els gironins, privats d’aquest esport des de la desaparició, alguns mesos abans, de la Unión Deportiva Gerona per un deute d’aproximadament 200.000 pessetes, van embogir llavors amb la creació d’un club que, presidit pel seu rebesoncle i dirigit per Josep Viñas, va aconseguir l’ascens durant el seu primer any de vida. Una fita, salvant les distàncies, a l’alçada del salt que va protagonitzar l’actual Girona el 4 de juny passat amb l’entrada a l’elit del futbol estatal. “No puc descriure amb paraules el que representa veure fet realitat un somni que vaig tenir el 2010. Hem passat molts entrebancs que han posat en risc la viabilitat del club: salvacions miraculoses, esquivar un concurs de creditors, salvar descensos administratius i esportius...”, rememora Boadas.

Com si fos un lligam familiar inevitable, el vincle de Boadas amb el Girona era qüestió de temps, perquè també té parentesc amb Albert de Quintana i Vergés, el seu avi i president del club entre el 1945 i el 1948, una etapa que resumeix a la perfecció la història de l’entitat: esportivament, els alts i baixos eren una constant -passant de Tercera Divisió a Segona- i les mancances econòmiques l’impossibilitaven créixer. “És un orgull ser descendent de tots dos i haver contribuït a formar part d’aquesta història”, presumeix. Va entrar al club ara fa set anys, quan un grup d’empresaris de la ciutat es van fer càrrec del 72% de l’accionariat i van passar a ser els màxims accionistes del club. “Vam començar una etapa que ha donat els seus fruits, tant en l’àmbit social com en l’econòmic, tot i que sense el sacrifici de Josep Gusó i el gol de Kiko Ratón no seríem aquí”, manifesta l’expresident.

“Si plores pel club, el duràs al cor”

La tasca era clara: redreçar el rumb d’un Girona que tan sols feia dos anys que havia tornat al futbol professional i fidelitzar una afició acostumada a buidar Montilivi. “Volíem arrelar el sentiment gironí a la ciutat. Si de petit plores i defenses un club, sempre el portaràs al cor”, assegura. Vicepresident, president i conseller durant gairebé cinc anys, l’entrada en l’accionariat del City Football Group no el sorprèn perquè va ser ell qui va firmar la venda a TVSE Futbol sota el nom d’Unió Esportiva Girona SL. “Vaig considerar que estaríem en bones mans després de negociar amb Pere Guardiola, que va exercir d’intermediari. Ens va prometre uns lligams amb el Manchester City i que hi havia un projecte important, prudent i assenyat. Tenim un padrí que ens aportarà més garanties per tirar endavant, i qui sap si per aspirar a fites més elevades”, finalitza, amb l’esperança de veure el seu Girona a l’elit durant molts anys.

stats