Publicitat
Publicitat

Els nois de la Masia guanyen badallant

La frase que el president Bartomeu va dir en roda de premsa després de rebre la sanció de la FIFA s’ha convertit en el lema del club. Abans de rebre el Betis, una pancarta gegant amb la frase “La Masia no es toca” es va desplegar al lateral del Camp Nou, mentre un munt de jugadors formats a La Masia saltaven al terreny de joc.

En lloc de fer autocrítica, el club segueix insistint en el paper de víctima. La sanció de la FIFA s’entén com un atac al model formatiu del club. Volen tocar La Masia, diuen, aquella escola que forma jugadors que la toquen amb tant d’encert. Ara bé, entre l’horari del partit, el sol i el rival, els nois de La Masia van fer badallar l’estadi per derrotar el cuer, el Betis (3-1). Res canvia a la classificació de Primera. Tant l’Atlètic de Madrid com el Barça i el Madrid van guanyar i, curiosament, va ser l’equip d’Ancelotti, sense Cristiano, qui millor va fer-ho, imposant-se a Anoeta amb una bona segona part.

El Barça, com l’Atlètic, no va agradar. L’Atlètic, per cansament. El Barça, per avorriment. Si en els últims partits l’equip de Martino s’havia posat seriós, guanyant els partits jugant amb intensitat, al Betis se’l va derrotar per una qüestió d’inèrcia. Si juguen dos equips i un porta l’escut del Barça, segurament té més opcions de guanyar, ja que tindrà més talent. I així, amb sort, amb l’escut, el Barça va tancar l’expedient malgrat jugar amb mandra. Bona prova de l’espessor del Barça van ser els gols: un de penal, un en pròpia porta i l’últim de Messi, rematant l’aturada d’Adán a un penal que havia xutat ell mateix.

Entre penals, rivals tous i un pèl de sort, el Barça va sumar els tres punts oblidant-se del que s’ensenya a La Masia: jugar com un equip, ser solidari, donar-ho tot i no relaxar-se mai. El Barça va sortir al terreny de joc amb algunes rotacions -Pedro i Alexis en atac-, pensant en el Calderón. I ràpidament es va sentir tan superior, que va començar a jugar amb indolència contra un Betis espantat. Alexis, amb una jugada elèctrica en què va baixar una pilota per forçar un penal, va obrir el camí del triomf. Però tanta mandra tenia el Barça que de mica en mica el Betis s’ho va creure. Va ser significatiu que el jugador més lloat pels aficionats fos Busquets, l’home que sol cobrir les vergonyes dels seus companys quan s’equivoquen.

Les contínues pèrdues de pilota, amb Pinto fallant algunes passades, van acabar provocant les queixes d’una afició que volia veure una tarda festiva i va acabar fent morros. La segona part va ser una estirada d’orelles dels aficionats a aquests nanos de La Masia que per un dia es van distreure. Messi i Iniesta van estar desconnectats, Xavi es mirava els companys sense entendre la falta d’equilibri i en defensa evitaven com podien que el Betis marquès.

El gol en pròpia porta de Jordi Figueras i el segon penal a favor van acabar per decidir un partit fluix. Després de l’adrenalina dels últims dies, el Barça es va endormiscar. Un ensurt que es pot convertir en una advertència de cara al tram final de temporada, ja que els dos rivals de Madrid no afluixen. Per derrotar-los, caldrà jugar com ensenyen a La Masia. Tal com toca.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF