24/09/2016

Una lesió oportuna

2 min
Una lesió oportuna

Luis Enrique va dir setmanes enrere que té la millor plantilla des que és entrenador del Barça, i ahir va insistir que li sobren els recursos per fer front a l’absència temporal de Messi. De fet, davant d’un calendari relativament benèvol, potser no és tan mala notícia que l’adductor de l’argentí hagi dit prou.

Abans que em lapideu, us exposo la meva teoria. D’una banda, perquè és millor no tenir-lo ara que hi ha marge de reacció tant a la Lliga com a la Champions que no pas perdre’l més endavant. I de l’altra, i això és el més important, perquè Messi feia setmanes que arrossegava molèsties al pubis i no hi havia manera d’aturar-lo. Ell vol jugar sempre: va voler jugar amb l’Argentina -tot i que es va estalviar el segon partit- després d’acabar baldat a San Mamés, i ha volgut jugar els quatre partits següents amb el Barça, fins que dimecres es va trencar.

Luis Enrique ha demostrat en l’últim any que és capaç de convèncer Messi perquè es quedi una estona a la banqueta, però ha de coincidir que el mateix jugador no ho vegi clar: bé perquè s’ha passat dues nits sense dormir pel part de la seva dona o perquè surt de dos mesos d’inactivitat. Si no és així, per més que ho desitgi un entrenador -es digui Luis Enrique o Bauza- no hi ha res a fer. I el pubis, com el mateix Messi va dir, és fotut.

Diuen els que hi entenen que per curar-lo és millor no deixar de fer activitat, però és evident que jugar quatre partits en dotze dies no pot ser bo. Tant de bo aquesta aturada obligada per recuperar l’adductor li permeti fer el repòs necessari per alliberar-se de les molèsties al pubis, que són lesions associades però no pas la mateixa cosa. Si no és així, en sentirem a parlar, perquè Messi es podria passar setmanes i mesos jugant sense estar lesionat però amb unes molèsties permanents que li impedirien estar al cent per cent. I això sí que no ens ho podem permetre.

Mentre posem espelmes a sant Pancraç toca confiar en la plantilla del Barça com ho fa Luis Enrique. Val la pena recordar que l’any passat per aquestes dates el tècnic va haver de recórrer obligadament a Munir per completar la davantera quan li va faltar Messi. Ara pot triar entre Arda, Rafinha i, modificant una mica el dibuix, també Paco Alcácer. De peces en té, i de variants encara més. Ara només cal que els recanvis del fons d’armari rendeixin d’acord amb les expectatives i que, encara que a Luis Enrique no li agradi, Neymar estigui tan fi com la temporada passada assumint més protagonisme. Si és així, haurem quadrat el cercle.

stats