Publicitat
Publicitat

ILLES BALEARS

Ser a l'elit del bàsquet es paga car

Es Patronat, Menorca, Inca i Aqua Mágica han fracassat per voler ser a dalt

Els aficionats mallorquins al bàsquet no obliden el 10 de maig del 1992. El projecte més ambiciós que hi ha hagut mai a l'illa per tenir un equip a l'ACB es va acabar aquell dia. Va ser a Càceres. En el quart partit del play-off final d'ascens i amb el temps pràcticament esgotat, Es Patronat guanyava per 78-79. Una cistella miraculosa de l'aler Jordi Freixanet va acabar donant la victòria, i l'ascens, als extremenys. Nou mesos després, el febrer del 1993, Es Patronat desapareixia del bàsquet professional.

Aquest record haurà vingut al cap dels mateixos aficionats després de conèixer la decisió de la directiva del Palma Air Europa - Badia Sant Agustí, que ha renunciat a competir a la LEB Or, la segona categoria del bàsquet estatal que s'havia guanyat a la pista. Els directius han argumentat que, tot i tenir un pressupost mínimament cobert, l'estructura del club no està prou professionalitzada per afrontar la nova categoria, i que el projecte ha de ser reforçar-la amb vista a futurs intents.

La decisió, i la seva justificació, resulta pràcticament insòlita dins l'esport balear i fins i tot ha creat una certa frustració entre els aficionats al bàsquet per les esperances que s'havien dipositat en el club que presideix Guillem Boscana de poder tornar a l'elit d'aquest esport. No obstant això, un repàs del resultat dels projectes més ambiciosos llançats en el bàsquet illenc avalaria la passa enrere feta.

La desaparició d'Es Patronat, tot i que s'aconseguiren mantenir les categories base que havien estat la matriu del club -Patronat Obrer Sant Josep-, fou el desenllaç d'una forta inversió fallida per aconseguir un objectiu esportiu, el de l'ACB. I això que el projecte va gaudir d'un suport social considerable i hi hagué dies en què les 4.000 cadires de l'antic pavelló de Son Moix no bastaven per veure-hi jugar Es Patronat.

La possibilitat de l'ascens, que ja havia estat a prop en anys anteriors, va embarcar el llavors president de l'entitat, Esteve Siquier, en un projecte de "tot o res" per fer pujar l'equip a la màxima categoria. La constructora de Siquier, Prohaci, patrocinava l'equip aquell dia a Càceres. Mesos després, una junta gestora prenia la decisió de dissoldre l'entitat per la impossibilitat de fer front al pressupost i als deutes.

Menorca també

Menorca sí que va poder gaudir de l'ACB durant uns anys. El projecte va fer vibrar tota una illa, però va acabar l'any passat, malgrat haver aconseguit un altre pic l'ascens a la màxima categoria. No tan sols no va aconseguir els avals necessaris per jugar a l'ACB, sinó que el Menorca Bàsquet es va haver de dissoldre després de 62 anys d'història per la impossibilitat de fer front als creditors. La crisi, els problemes per transformar-se en societat anònima esportiva i, especialment, els deutes dels darrers anys en projectes per mantenir-se o ascendir a l'ACB en foren els motius.

Els altres clubs illencs que militaren en la segona categoria del bàsquet espanyol, com ara en tenia la possibilitat el Palma Air Europa, tampoc no se'n sortiren amb èxit. Els darrers anys ho feren el Club Bàsquet Alcúdia -que amb el patrocini d'Aqua Mágica es traslladà a Palma i es va plantejar l'ascens a l'ACB- i el Bàsquet Inca, finalment reconvertit en Bàsquet Mallorca. Fins l'arribada del Palma Air Europa, va esdevenir un temps el referent del bàsquet illenc, però tampoc no pogué mantenir un projecte solvent a la LEB.