El fons d’armari, en coma
Que consti d’entrada: crec que Luis Enrique va fer bé jugant a Bilbao amb una alineació pràcticament de gala. M’agrada la Copa, comprenc que no és el títol més important però celebro que, des de l’era Guardiola, el club se la prengui amb el màxim rigor. I l’argument que disputar la Copa desgasta en els altres fronts és tan evident com relatiu en un club que ha aconseguit dos triplets en els últims vuit anys. Compro, doncs, la tesi de l’asturià segons la qual decideix l’onze en funció de l’exigència de cada partit i no del pes de la competició. I a San Mamés, llevat de la particularíssima situació de la Supercopa de la temporada passada -venint d’una pròrroga a Tbilissi tres dies abans-, s’hi ha d’anar amb tot.
De fet, crec que l’exigència del partit i les dificultats previsibles que va plantejar l’Athletic donen la raó a Luis Enrique. És més: intueixo que, si la primera part de dimecres s’hagués produït amb un onze de rotació, molts dels que pensen que s’hauria d’haver guardat l’artilleria per a Vila-real també l’acusarien d’haver regalat la Copa. En canvi, tot i que el 2 a 1 deixa l’eliminatòria a l’abast per al Barça, el resultat no és l’esperat. Perquè el pla, vull creure, passava per arrencar una victòria de Bilbao i convertir la tornada de dimecres vinent en un tràmit o, com a mínim, en una situació molt adient per fer descansar titulars. Dit tot això, el que evidencia l’alineació de San Mamés és que la segona unitat no té, ara mateix, el nivell per fer oblidar els titulars. No ho dic jo sinó els fets de Luis Enrique.
A l’espera de l’equip que jugarà diumenge a Vila-real, que dono per fet que no serà gaire diferent del de dimecres perquè a la Lliga no hi ha marge d’error, el magrejadíssim fons d’armari està en coma. Insisteixo que em sembla tan encertat apostar fort a la Copa com simptomàtic que el tècnic no confiï pràcticament en cap jugador suplent. Umtiti és l’únic que ha posat en dubte Mascherano, i l’espai que han tingut André Gomes o Denis respon més al mal moment de Rakitic que no pas a les actuacions del portuguès i el gallec. M’encanta l’ambició de Luis Enrique, que entén que el Barça no pot menystenir cap títol, però la suposada millora de nivell de la plantilla que ens van vendre a l’estiu no s’adiu amb els fets de les alineacions quan els partits s’han convertit en cara o creu. ¿Es van planificar bé els reforços? Ja hi haurà temps d’avaluar-ho. Ara l’únic que importa és que Luis Enrique hagi calculat bé la gasolina dels titulars per al Madrigal.
