Fets i paraules que no coincideixen
BarcelonaEls fets i les paraules no coincideixen al Camp Nou quan es parla d’Aleix Vidal. Com tantes vegades al Barça. El futbolista català, tot i l’absència de Sergi Roberto, va quedar novament fora de la llista de convocats. És el setè partit consecutiu que Luis Enrique l’envia a la llotja aquest inici de temporada. Els fets van per un camí, anomenat ostracisme; les paraules, pel contrari, el de l’esperança. I sembla que tots dos camins no poden confluir mai.
L’asturià ha posat una creu sobre Aleix Vidal, ja sigui merescudament o immerescudament. I, que quedi dit, hi té tot el dret del món. Això sí, convertir un lateral que t’ha costat 18 milions (més 4 de variables, que al ritme que anem no es pagaran) en un futbolista residual implica també un fracàs del propi tècnic i de l’estructura esportiva, ja que tot això ja ve de la temporada passada. Però, de moment, els fets parlen per si sols: el jugador no serveix. Fins i tot l’equip ha de mutar el sistema perquè no hi ha un especialista de confiança al lateral dret.
Les paraules, en canvi, diuen el contrari dels fets. Primer és Luis Enrique qui defuig la polèmica amb evasives, generalitzant quan apareix el nom d’Aleix Vidal i comunicant més pels seus silencis que per les seves paraules. Però després apareix Robert Fernández (quin paper li toca!), l’encarregat de valorar els partits del Barça. Aquest dissabte, al micròfon de Francesc Latorre, de TV3, Robert va disparar en la direcció contrària a Luis Enrique. Coses del càrrec. “Creiem en ell”. “Ha de seguir treballant”. “L’entrenador espera molt del jugador”. “El missatge de final de temporada, quan vam dir que els dos laterals drets són Sergi Roberto i Aleix Vidal, encara val”. “És un bon jugador”. “Les situacions poden canviar”. Són algunes de les frases que el secretari tècnic va dir sobre un futbolista residual. Està clar que el club evitarà matar el jugador públicament, però té els mecanismes suficients per deixar les coses clares. S’acabaria la polèmica i ja no buscaríem tots plegats on acaben els dos camins d’Aleix Vidal, que semblen allunyar-se cada dia més.
