Els jugadors del Barça es van treure de sobre el Còrdova amb la mateixa actitud amb què els treballadors de Disneyland fan riure els nens als espectacles del parc: fent la feina amb professionalitat, fent bona cara però sense fer res més del que exigeix el contracte. En tornar al vestidor, com els professionals que es treuen la disfressa de Micky Mouse, els jugadors es van mirar alleujats d’haver acabat un partit que per moments va fer mandra. L’equip de Luis Enrique, el tècnic que havia definit la seva tornada al Barça com ser al paradís o a Disneyland, va golejar un Còrdova molt limitat sense fer res de l’altre món.
A estones, els nens s’adormien a la graderia i Messi passejava per la gespa mirant la pilota de lluny. Neymar, a la banqueta, ja pensava en el vol de tornada a casa. I Suárez, un cop va marcar el seu gol, ja reia més content que un nen amb el regal de reis al sarró. Sort van tenir els aficionats de Pedro, amb una fam increïble. El canari va fer el primer gol als dos minuts de joc, quan es va aliar amb Alba, Rakitic i Iniesta, molt encertats. El davanter és conscient que, de sobte, per a ell les porteries tornen a ser grans quan xuta, tot i que no fa tant eren tan menudes com una porteria d’hoquei. Pedro, a més, es va fer un fart de córrer. Ho va fer tan bé que els seus companys, de tan lents, semblaven estàtues. El Còrdova, tan defensiu com net, sense fer faltes, no va cedir espais però tampoc va donar gaire feina a una defensa en què Mascherano va repartir garrotades amb el partit sentenciat i Piqué es va acabar animant amb internades ofensives. El central barceloní, cada dia més fi i més endollat, va aturar els atacs dels andalusos i va marcar el tercer gol de cap, rematant un còrner.
A Disneyland, els nens hi entren amb la promesa de diversió. I esperant veure les estrelles que solen veure per la televisió. Potser sí que s’hi assembla, el Barça a Disneyland. Messi, sense fer res, va marcar dos gols. Va arribar a l’àrea passejant, va clavar dos gols quan voltava per l’àrea i va saludar els espectadors. L’equip va fer el que s’espera d’ells i, fins i tot, Luis Enrique va donar la titularitat a Montoya. Un triomf rutinari contra un rival molt fluix. Una golejada per treure’s el mal gust de boca de Getafe i acabar l’any tal com toca.
Al parc d’atraccions del Barça, els nens ja no disfruten com abans. La diversió hi és, però segueix fent la sensació que encara hi ha marge de millora i que es guanyen partits gràcies als jugadors i no al joc. El Barça necessita molt poc per guanyar però li cal molt més per engrescar del tot una afició que va tornar a casa amb la mateixa cara dels pares que acompanyen els nens: riuen, però saben prou bé que dins de la disfressa hi ha un actor.
