Saber centrar quan toca i llegir el partit correctament

Vila-real / BarcelonaNo es tracta de centrar per inèrcia. Cal fer-ho només quan toca. Si no, és regalar una pilota al rival. “Les centrades només tenen sentit si hi ha algú per rematar”, comentava Dani Alves després del partit contra el Vila-real. El lateral brasiler, qüestionat durant bona part de la temporada passada i que va estar a punt d’abandonar el Barça a l’estiu, va demostrar que encara tenia molt de futbol a les botes.

Alves es va fer l’amo i senyor de la banda dreta, la seva de tota la vida. Tan sols va tenir uns minuts fluixos al final de la primera part, quan va estar a punt de perdre els estreps protestant a l’àrbitre, i a l’inici del segon temps, en què es va entestar a centrar-ho absolutament tot. Només van ser uns minuts de desconcert. De seguida es va concentrar i va tornar a combinar les accions de mèrit individual amb jugades profitoses per a l’equip. “Estic molt content amb el seu rendiment -comentava Luis Enrique a la sala de premsa-. Sobretot per com ha jugat a la segona part, quan tenia una targeta. És un jugador molt passional, té una manera molt radical de protestar a l’àrbitre que li feia córrer perill [d’expulsió]. Al descans hem comentat que havia de baixar les pulsacions. Ho ha fet i ha sabut guardar aquesta targeta cobrint perfectament la seva banda”.

Jugar amb el cap

Alves va agrair els elogis de l’entrenador. “Sempre són benvinguts, però no m’hi deixo arrossegar -destacava-. Jo hi sóc per millorar el que he fet en el passat. Vull millorar i que els meus companys puguin fer molts gols”, afegia. Part de l’èxit es basa en la seva tasca al camp, sabent escollir el moment oportú per fer la passada. “Amb el nostre sistema s’acumulen més jugadors a l’àrea i llavors és més fàcil trobar rematadors per a les meves centrades”. Diumenge, al Madrigal, va aconseguir que els davanters blaugranes rematessin quatre centrades. La mitjana de les tres últimes temporades era de només una per enfrontament. També va aconseguir quatre passades de mèrit, va recuperar una pilota i no en va perdre cap. I va provar un xut a porteria que va sortir lleugerament desviat.

Un estiu complicat

No ha sigut un estiu fàcil per a Dani Alves. Conjuntament amb la resta de la plantilla, no es va saber adaptar a l’estil de joc que plantejava Tata Martino i va acabar el curs desmotivat, perdut a la banda dreta, centrant a la babalà i superat sovint pels rivals aprofitant la zona que deixava descoberta. Al joc, pobre, s’hi van afegir les crítiques sagnants per a un jugador temperamental a la gespa, atrevit davant dels micròfons i molt actiu a les xarxes socials. “La gent m’ha de valorar pel que faig al camp, no per si penjo vídeos a Twitter -insistia-. La gent es pensa que no jugo bé perquè cobraré una milionada igualment. Però han de saber que si no guanyo cap títol llavors cobro la meitat”, afegia.

Un Mundial molt discret, en què va acabar perdent la titularitat, va ser la gota que va fer vessar el got. De portes enfora, el Barça assegurava que comptava amb el lateral, però des de la direcció esportiva es van moure fils per buscar-li una sortida. “Dani Alves? És un lateral del primer equip, molt bo i molt simpàtic -responia l’entrenador Luis Enrique quan se li preguntava pel futbolista-. Si no canvia la situació, compto amb ell per a la temporada”. Res no va canviar i el brasiler s’ha acabat quedant.

La situació va ser complexa i difícil de digerir per al futbolista, que va fer evident el seu malestar la setmana passada, en una conferència de premsa frenètica i sense embuts. “No som nens petits, si em volen dir alguna cosa que no enviïn missatgets”.

Però ha començat el curs i tot s’ha girat com un mitjó. “A mi les crítiques em motiven”, assegura. Sigui per això o perquè tem que s’acabi la seva etapa al Barça, diumenge va recuperar, encara que fos per un dia, la seva millor versió.