Salt sense xarxa de seguretat al Calderón

BarcelonaEl partit contra el Betis va ser l’últim al Camp Nou en tot un mes. Quan els jugadors del Barça van deixar el terreny de joc, ho van fer per últim cop fins al 4 de maig, quan el Getafe visitarà l’estadi. Quan el futbol torni al Camp Nou, les coses poden haver canviat molt: avui el Barça es juga ser a les semifinals de la Lliga de Campions, dimecres que ve juga la final de la Copa del Rei i a més té dos partits complicats fora de casa a la Lliga, a Granada i a Vila-real.

Per ser a les semifinals de la Lliga de Campions, el Barça necessita marcar avui al Vicente Calderón i aixecar una eliminatòria que se li va complicar bastant després de l’empat en l’anada al Camp Nou (1-1). L’equip de Gerardo Martino visita per tercer cop aquesta temporada l’estadi de l’Atlètic després de sumar-hi dos empats. Empatar sense gols, com va passar a la Lliga, eliminaria l’equip català, mentre que un empat 1-1, com a la Supercopa, forçaria la pròrroga. Tant Martino com Cesc Fàbregas, però, van deixar clar ahir que l’equip sortirà a la gespa pensant a guanyar. Segons el maresmenc, sortir a la gespa amb por, pensant en la possibilitat de perdre o empatar, és un clar símptoma de “ser un perdedor”.

Els empats han estat una constant aquesta temporada en els duels entre els dos equips. Dos empats a la Supercopa -el gol de Neymar al Calderón va donar el títol al Barça-, un a la Lliga i un al partit d’anada de la Champions. Mentrestant, l’Atlètic fa via, mirant cap al futur, sense escoltar les opinions de tots els que pronostiquen que tard o d’hora es desinflarà. Entrat el mes d’abril, l’equip segueix líder i és a un sol pas de tornar a unes semifinals de la Champions per primer cop en 40 anys, quan ho va fer el 1974. Aquell any l’Atlètic va perdre la final en un partit de desempat contra el Bayern, una ferida que encara fa mal a l’afició matalassera. El Barça, en canvi, s’ha fet un fart de jugar semifinals. Si avui guanya, l’afició blaugrana sentirà una sensació de calma, ja que tornarà a veure l’equip entre els quatre millors d’Europa per sisè cop consecutiu.

El Barça sortirà a la gespa pressionat pel marcador d’anada, però no per la necessitat d’atacar, ja que de fet sempre té la necessitat d’atacar i ser valent, perquè aquesta actitud forma part dels seus manaments futbolístics. I si bé l’equip blaugrana no perd al Vicente Calderón des del febrer del 2010, l’equip de Simeone només ha perdut un partit a casa aquest any, contra el Madrid a la Copa del Rei (0-2).

El duel d’aquesta nit arriba condicionat per les baixes de dos equips que mantenen el ritme malgrat que han perdut soldats pel camí. Simeone no podrà disposar del turc Arda Turan, que ha quedat fora de la convocatòria. I fins a última hora es mantindrà la incògnita sobre Diego Costa. El golejador local va patir una lesió muscular a la mitja hora del partit d’anada al Camp Nou i es podria quedar fora del partit. Autor de 33 gols aquesta temporada, el brasiler amb passaport espanyol és més que un golejador: determina l’estil ofensiu, dóna feina als centrals, juga d’esquena i mossega. Si Diego Costa no juga, l’alternativa hauria de ser Adrián López, cosa que provocaria la reordenació de l’atac matalasser.

Per la seva banda, Martino també té baixes. Sense Valdés ni Piqué, no té gaires opcions en defensa. Pinto seguirà sota els pals amb el seu peculiar estil de treure la pilota, acompanyat d’Alves, Mascherano, Bartra i Alba. El tècnic argentí, però, ha treballat aquesta setmana una alternativa ofensiva per intentar trobar forats en la defensa visitant, tal com va passar en els últims 30 minuts del partit d’anada: moure Messi a la dreta, posar Cesc de fals nou i deixar que Iniesta i Xavi manin. De moment Messi no ha marcat contra l’Atlètic aquesta temporada. Si Martino aconsegueix que Messi i Iniesta brillin, el salt mortal al Calderón pot acabar amb un èxit total.