Publicitat
Publicitat

Piqué i un consell al Girona

En les cada cop més freqüents entregues a l’èpica del Barça aquesta temporada, les excursions al camp rival de Gerard Piqué han sigut el senyal que l’empresa demanava actuacions sorprenents o irracionals. Va passar, per exemple, en l’empat a zero que el Màlaga va esgarrapar al Camp Nou a la primera volta de la Lliga, però el súmmum de l’exageració es va produir dimecres, en l’intent fallit de remuntada contra el Juventus. Al barceloní, de professió central, se’l va observar esprintant per la banda a la recerca d’un desplaçament diagonal d’Iniesta o conduint l’esfèrica per aproximar-se a l’àrea contrària com si fos un interior. Amb tot, de cap d’aquests comportaments se’n pot derivar un ensenyament tan diàfan com de les incursions ofensives de Piqué en la gesta davant del PSG. En el minut 60, i a falta d’un sol gol per empatar l’eliminatòria, el català va perdre la pilota en l’intent de travessar línies a terreny contrari. Uns segons més tard, Rakitic cometia la falta prèvia al llavors frustrant 3-1.

En una entrevista a El País, el dia abans de l’eliminació del seu Bayern, Xabi Alonso va reflexionar sobre situacions semblants: “La por de perdre alguna cosa que estàs acaronant amb els dits et tenalla. És l’angoixa d’estar a punt de perdre una cosa que tothom dona per feta, però que encara no tens”. Alonso esbossava, així, l’estat d’ànim dels jugadors del Barça quan Messi va marcar el 3-0 de penal i quan Cavani va replicar rematant al pal: ara que ho tenim a l’abast, assegurem-ho ja, abans que ens ho prenguin. La precipitació és traïdora, també en una nit boja.

En els últims quatre anys, al Girona se li ha escapat tres cops un ascens a Primera en l’últim partit. En dos dels casos, les eliminatòries decisives dels play-off contra l’Almeria i l’Osasuna, l’adversari, simplement, va ser millor. Però el tercer no deixarà de fustigar els aficionats i els futbolistes blanc-i-vermells fins al dia en què, finalment, celebrin l’ascens: la funesta tarda contra el Lugo, molt difícil d’ignorar. Fa sis setmanes, després de superar el Reus a domicili, els de Machín obtenien un marge d’onze punts respecte al tercer classificat de Segona, una distància fàcilment interpretable com a determinant. Però el Girona va perdre els tres partits següents, desaprofitant ocasions, inclinant-se contra rivals més efectius que, a més, van tenir l’encert d’avançar-se. El record d’un daltabaix únic i el pes de la glòria propera es combinaven amenaçadorament.

Els partits de Sòria i Tenerife han reorientat el rumb del Girona, i Sandaza ha declarat a L’Esportiu : “Llevat d’una hecatombe, està mig fet”. És prou probable que la xerrada de Xesco Espar al vestidor gironí hi hagi ajudat, però potser, sense saber-ho, Piqué també els ha servit d’exemple.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/05/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT