Publicitat
Publicitat

MOTOR

Pilotar a la pista i lluitar al despatx per un sou

Per córrer al Mundial de motociclisme, alguns pilots han d'aportar diners a l'equip

La crisi ja fa uns quants anys que es nota. I el Mundial de motociclisme no se'n queda al marge. Des del 2009 als equips cada cop els costa més trobar patrocinadors que vulguin aportar diners a canvi d'aparèixer en algun lloc de la moto, de la granota o de la roba del pilot. I aquesta situació converteix els pilots en la part més dèbil: n'hi ha molts que volen córrer i poques places. Llavors, com explica el conseller delegat de Dorna Sports -l'empresa que gestiona el Mundial de MotoGP-, entra en funcionament "la llei de l'oferta i la demanda". "Si ets molt bo i dos equips intenten fitxar-te, pots dir quant vols cobrar, però si cap equip et demana i tu vols córrer, hauràs d'aportar alguna cosa a canvi", afegeix Ezpeleta.

Als esports de motor, això sempre ha passat. "Si un noi vol jugar a futbol, busca un grups d'amics i hi juga. Si vol córrer, ha de trobar algú que li compri la moto... des del principi cal treballar amb patrocinadors", diu Ezpeleta. L'advocat i representant de pilots, Paco Sánchez, explica que pilots comercials sempre n'hi ha hagut, però alerta: "El problema és que ara són la majoria d'equips els que no tenen recursos". Per Sánchez, que es controli que els equips tinguin salut financera seria una de les claus per capgirar la situació. "Com al món del futbol, que si l'equip no té diners baixa de categoria, aquí hauria de passar el mateix", afirma l'advocat.

A Dorna són conscients de la problemàtica i treballen per evitar trobar-se amb pilots que no cobren. "És difícil de legislar. Havíem pensat que l'equip pagués com a mínim una quantitat, uns 150.000 euros, a cada pilot de MotoGP. Amb els equips de fàbrica no tenim problemes, als privats els ajudem i ens agradaria que els protagonistes estiguessin mitjanament ben pagats", comenta Ezpeleta, que creu que, a part de la crisi, hi ha altres factors que incideixen en aquesta situació, com ara la qualitat i la nacionalitat. "Hi ha pilots japonesos que tenen interès per alguns patrocinadors. I potser seria millor tenir un pilot japonès que no fos tan bo que un pilot espanyol de cinquena fila perquè ja n'hi ha molts".

Un dels que ha viscut aquesta situació és Héctor Faubel. Aquesta temporada el pilot de Llíria va decidir deixar el Mundial i competir al Campionat d'Espanya de velocitat (CEV). "Jugar-te la vida i haver de pagar és complicat. A més, has d'estar pendent del patrocinador, i que pagui a final de mes... Jo no volia viure aquesta situació. Al CEV cobro més diners que al Mundial", destaca. El pilot explica que "fins al 2009 es cobrava, i bastant bé, però ara els únics que es guanyen el pa són els caps d'equip", diu. "Hi ha subcampions del món que s'ofereixen cobrant molt poc. Així, els equips que tenen recursos ofereixen sous molt baixos".

"A causa d'aquesta situació, els pilots top estan mal pagats. El cuiner i el cap de mecànics de l'equip cobren més que el pilot", explica Sánchez. A millorar aquesta situació també hi ajudaria una associació de pilots que vetllés pels seus interessos. "Mentre un pilot accepti pagar per córrer, no es farà res. Cal una associació de pilots que obligui a complir els contractes", avança l'advocat, que ràpidament afegeix que això serà complicat perquè entre els pilots "no existeix cap tipus de solidaritat".