Publicitat
Publicitat

BÀSQUET - LLIGA ENDESA

El Barça Regal té més vides que un gat

L'equip blaugrana supera els seus límits i força el cinquè partit contra el Reial Madrid

El Barça Regal té més vides que un gat. L'equip blaugrana va superar els seus propis límits, es va desfer del Reial Madrid al Palau Blaugrana i va forçar el cinquè partit de la final de la Lliga Endesa, que es jugarà aquest dimecres (22 hores, Tv3 i La 1) al Palacio de Deportes de la Comunidad de Madrid. L'absència de Joan Carles Navarro, que no va poder jugar l'últim període per culpa d'una estrebada muscular, va ser l'últim dels contratemps que el conjunt català va haver de superar contra un rival que és superior en gairebé tot, però que s'haurà de jugar les garrofes en un enfrontament a cara o creu.

Per primera vegada en l'eliminatòria, un concentrat Barça Regal va controlar el rebot i això li va facilitar la victòria. L'equip blaugrana va limitar a set les captures ofensives del Reial Madrid, un rival que va fallar 15 dels 18 triples que va intentar. Recuperats emocionalment Marceli-nho Huertas, Erazem Lorbek i Ante Tomic, el vigent campió va completar una exhibició de caràcter per evitar, com a mínim, que el conjunt blanc celebrés el títol a la seva pròpia pista.

El Reial Madrid és superior al Barça Regal en mil i una coses. Té més bon físic, més talent i un equip que ha arribat més fort al final de la temporada, però no aconsegueix enterrar un rival blaugrana que sempre ressuscita quan comença a notar que la sorra li cau a sobre. El conjunt blanc tindrà una última oportunitat a casa, davant dels seus aficionats, però faci el que faci dimecres no podrà somriure d'orella a orella. Xavi Pascual i els seus jugadors, en canvi, sortiran reforçats d'una temporada eterna en què han aconseguit reinventar-se mil i una vegades.

Per evitar començar amb la mateixa desgana que en els tres primers partits de la final, Xavi Pascual va sobreexcitar els seus jugadors. El tècnic va protestar amb energia i contundència una decisió arbitral als 12 segons del duel i va encomanar una tensió que ben aviat va obtenir una recompensa al marcador. La sortida gasosa va funcionar. L'equip blaugrana va trigar cinc minuts a anotar els mateixos punts que en el segon partit va sumar en deu i ben aviat va aconseguir una renda de 8 punts contra un Reial Madrid desorientat que va patir per aturar un Ante Tomic que va acabar el primer període amb 14 punts.

El Barça Regal va cuidar cada possessió amb la mateixa decisió que si fos l'última del partit i això li va permetre arribar al descans amb tan sols cinc pilotes perdudes. No és cap secret que des de les baixes de Pete Mickeal i Nate Jawai l'equip blaugrana pateix per defensar el pal baix i el Reial Madrid va seguir el manual per intentar treure'n profit. El seu èxit va ser irregular. Millors resultats, en canvi, va obtenir el rival blanc quan va atacar amb Felipe Reyes la posició de quatre. Pocs jugadors li van pitjor al conjunt blaugrana que l'aler pivot, que ahir va tornar a treure de polleguera C.J. Wallace, Erazem Lorbek i Marko Todorovic. La millora de la defensa visitant va ser evident i la renda local es va quedar en dos punts al descans.

Els dos equips van començar el tercer quart nerviosos. Un, per por de quedar eliminat i veure l'etern rival celebrant el títol de campió a la seva pista. L'altre, per pànic a malbaratar una oportunitat històrica contra un rival sense forces per competir en igualtat de condicions. Nefast durant els primers 20 minuts des de la línia de 6,75 metres, el Barça Regal va trobar una mica d'oxigen gràcies als seus tiradors, que van començar a sumar punts des del perímetre contra un rival que, seguint instruccions de Pablo Laso, va preferir evitar l'aportació interior i va acumular defensors a prop de cistella.

Mentre Joan Carles Navarro, que va patir una estrebada muscular, feia estiraments a la banqueta i el Reial Madrid començava a exhibir la seva superioritat física, el partit va arribar als últims nou minuts empatat. Un parcial de 9-0 va deixar l'equip blanc contra les cordes a sis minuts del final, però a diferència d'altres vegades el rival madrileny no es va rendir i va vendre molt cara la seva derrota. L'efectivitat en els tirs lliures va evitar que l'etern rival celebrés el títol en un Palau Blaugrana que va dedicar els últims minuts a increpar un Rudy Fernández que va acabar perdent els papers.