Martín Montoya no comptava per a Luis Enrique a principi de temporada. El lateral acabava de renovar amb el primer equip del Barça però, per múltiples motius que l’entrenador no ha acabat d’aclarir mai, no entrava en la llista de candidats a l’onze titular. De fet, fins al desembre havia disputat un únic partit oficial. El tècnic, tot i això, assegurava que s’entrenava bé i que estava fent tot el possible per capgirar la situació. Va jugar el duel de tornada contra l’Osca, de la Copa del Rei (l’eliminatòria estava sentenciada des de l’anada) i ahir contra el cuer va tornar a tenir minuts.
Davant l’absència obligada de Dani Alves, per sanció i per lesió, Luis Enrique podia escollir entre dos laterals: Douglas i Montoya, o bé situar Adriano a la dreta. Contra el PSG, en canvi, va decantar-se per una defensa de tres homes. En l’anada dels setzens de Copa, l’escollit va ser Douglas, però en els dos últims partits -la tornada contra l’Osca i ahir contra el Còrdova- l’oportunitat ha sigut per al barceloní, que va jugar de menys a més i va fer una actuació correcta en un enfrontament en què els andalusos tampoc no van exigir-li gaire a la seva banda.
Montoya no va fer un gran partit. Tampoc va ser dolent. Va complir amb la seva feina, amb professionalitat i rigor: va tancar bé en defensa i es va incorporar a l’atac amb valentia quan el joc ho exigia. Un més en el joc d’equip, bastant ensopit en la primera meitat i sense luxes després de la represa, malgrat la golejada.
A la sala de premsa, Luis Enrique evita donar gaires pistes sobre les pròximes alineacions. Independentment d’això, sembla poc probable que Montoya torni a tenir gaires més opcions, sobretot en els partits exigents. Això sí, el tècnic asturià va demostrar que de la mateixa manera que posa la creu a alguns futbolistes (i la porten al llarg de molt de temps), si aquests treballen poden revertir la situació.
Aquesta setmana ha sigut Montoya, però abans Piqué s’havia passat molts partits a la banqueta o fora de la convocatòria, i va recuperar la titularitat fa poques jornades, en què s’ha convertit en un dels futbolistes més utilitzats de l’equip. Un cas similar al de Pedro, molt poc participatiu a l’inici -superat fins i tot pels jugadors del filial Munir i Sandro-, i que torna a ser a l’equip i rendint a un bon nivell.
La creu pesa molt, però dur-la fa madurar amb passos de gegant. Això, si se supera el repte exigent de Luis Enrique, esclar.
