Misc 22/09/2017

Montilivi i el somni fet realitat de rebre el Barça

El conjunt blaugrana visita l’estadi del Girona de Pablo Machín en un derbi català inèdit a Primera

Gonzalo Romero / Jordi Bofill
3 min
1. Valverde, entrenador del Barça. 2. Pablo Machín, tècnic del Girona.

Barcelona / Girona“Hem convertit el somni en realitat”. Pablo Machín sintetitzava així la magnitud del Girona-Barça que es disputarà aquesta nit a Montilivi (20.45 hores, Movistar Partidazo). L’entrenador, l’estadi gironí i la seva afició gaudiran per primer cop d’un derbi català, inèdit en la història de la Lliga Santander, contra un Barça en ratxa pels seus encerts i les ensopegades del Madrid. “Els millors del món jugaran a la nostra sala d’estar. És un motiu més per adonar-nos d’on som i de tot el que hem aconseguit. Ho hem de gaudir i esprémer al màxim. El més positiu és que el calendari no ens permet pensar-hi gaire, i així s’allunyen possibles pors, però tampoc tenim prou temps per preparar un partit d’aquesta magnitud”, raonava ahir el tècnic sorià.

Machín va ser el primer a alimentar l’eufòria del moment i, alhora, a gestionar-la amb mà esquerra: “Si volem tenir opcions de guanyar, hem d’arribar vius als minuts decisius. Podem equilibrar el seu teòric domini mitjançant l’estratègia, però per això hem de generar perill. I després hi ha Messi. No se’l pot aturar. Al llarg dels anys l’han intentat frenar de moltes maneres, però sempre té recursos per sortir-se’n. El talent desequilibra qualsevol pissarra”. La seva, fiable i contrastada, té els seus trucs i és, a ulls de l’entrenador del Barça, Ernesto Valverde, la gran amenaça del conjunt de Montilivi. “L’equip utilitza un sistema molt concret des de fa molt de temps, el tenen molt interioritzat. Ens haurem d’adaptar als condicionants que ens plantejaran i trobar una resposta. El Girona està demostrant que vol quedar-se a Primera Divisió, i ho fa jugant bé”, analitza el preparador culer.

Les baixes locals de Marc Muniesa, amb una lesió al bíceps femoral dret, i les molèsties d’Alcalá condicionaran el dibuix habitual del Girona. “Podem infiltrar Alcalá, però portem dues jornades fent-ho. Crec que estarà disponible i, en tot cas, tenim Ramalho en condicions de competir a bon nivell. Desitjo que l’afició ens doni suport i minimitzi les diferències”, demanava Machín.

Calma barcelonista

Valverde viu més tranquil. Més enllà de les baixes de llarga durada de Dembélé i Rafinha, el basc té l’estructura central de l’equip a ple rendiment i podria tornar a fer rotacions. Luis Suárez apunta a l’onze titular després de descansar contra l’Eibar: “Ho valorarem. Després dels problemes que va tenir, ha anat jugant tots els partits. Ja ho veurem, però la idea és poder comptar amb ell per a aquesta jornada. Després d’aquest partit tindrem quatre partits de descans. Ho tenim en compte. Veníem de partits d’alta exigència”, diu Valverde, que va deixar fora de la convocatòria Deulofeu i Semedo. El tècnic admet que els tres punts són importants, però relativitza la seva rellevància. “Les coses canvien en només una setmana”, va dir, com a premissa per entendre la seva filosofia i la situació del Reial Madrid, vuitens a set punts dels blaugranes. “A aquestes altures de campionat, hi ha equips que tenen zero punts i poden pensar que estan en crisi. Però les coses canvien en una setmana. No sé què dir, realment. La distància amb el Reial Madrid és una circumstància més. Nosaltres també hem passat per un mal moment. Bé, mal moment no, venim de viure una hecatombe”, va admetre amb sentit de l’humor.

Entre les preguntes sobre l’etern rival, Valverde va somriure: “A vegades no sé què respondre. Jo és que vinc de l’altra banda del mur, on no hi ha ni el Barça ni el Madrid. A vegades sembla que hagis d’estar pendent de tot el que fan els altres. Estem pendents dels rivals, dels nostres perseguidors a la classificació, de tots, no només del Madrid”.

Els derbis catalans, com admeten uns i altres, són una altra història. Pablo Machín encara no n’ha sumat cap, però ja sap què és guanyar contra Messi i companyia. Ho va aconseguir com a segon tècnic del Numància (2008-09). “És un exemple que hem de tenir molt en compte. Si hi ha algun esport que permet que els petits sorprenguin els grans, és el futbol. Ningú podia pensar que aquell Numància guanyaria, i mira”.

stats