Moments Pep-Mou 10

EL 5-0 AL CAMP NOU

"Mourinho, sal del banquillo"

L'any 2010 José Mourinho va sortir derrotat del Camp Nou. El tècnic portuguès, que havia escalfat el clàssic durant els dies previs, va veure com Pep Guardiola era el primer entrenador que aconseguia marcar cinc gols a un equip entrenat per ell. El Camp Nou va vibrar amb el joc del Barça, però tot i l'eufòria pels cinc gols, no va oblidar-se de Mourinho, que va amagar-se a la banqueta durant tota la segona part. Cap ordre, cap moviment. La reacció dels aficionats blaugranes no es va fer esperar: " Sal del banquillo, Mourinho, sal del banquillo ", li cridaven al portuguès, que tot i la insistència de tot el Camp Nou corejant la cançoneta, no els va fer cas. I és que Mourinho va adonar-se que les seves provocacions havien obtingut una clara resposta sobre la gespa.

LA BONA VISTA DEL LINIER

Guerra psicològica amb quatre clàssics seguits

En una partida d'escacs sense fi, el Barça i el Madrid jugaven una partida en la qual, enrocant-se en defensa, els blancs havien aconseguit menjar-se alguna peça important dels blaugranes. Després de guanyar la Copa del Rei, Mourinho s'atreveix a plantar cara i desafiar els blaugranes. Tot i això, esperant que torni a dialogar amb una pilota entre mig, des de Barcelona i Madrid ja es lliura una batalla psicològica. I és que després de la final de la Copa del Rei, Guardiola va comentar que si el Barça no havia guanyat havia estat per la bona vista del jutge de línia, que va veure com Pedro feia gol en fora de joc. La frase no va deixar indiferent Mourinho i els seus i van apuntar que Guardiola criticava "les decisions arbitrals encertades". Des de Barcelona, el tècnic de Santpedor contraatacava dient que el Madrid era el favorit per als dos partits que encara els quedaven per jugar. Els blancs es veien, doncs, obligats a demostrar si realment eren els favorits.

"EL PUTO AMO"

El dia que Guardiola va alçar la veu

José Mourinho havia desafiat molts cops Pep Guardiola. I Guardiola el va mirar als ulls i va acceptar el duel. En la prèvia del partit de Lliga de Campions contra els blancs a Madrid, el de Santpedor va esclatar. A la sala de premsa del Bernabéu es va viure un duel dialèctic que es recordarà molt de temps. Mourinho, sibil·lí, va decidir embrutar el prestigi i el nom del tècnic que fa tres anys que parla de futbol. I Guardiola, ofès, va decidir per un dia ignorar els atacs plantant cara: va defensar el seu honor amb un atac frontal. Mirant a càmera, el de Santpedor va etzibar: "Li regalo la seva Champions fora del camp, que en gaudeixi. No tinc tants secretaris per fer llistes d'errades arbitrals. No començarem a parlar d'errades del passat, de greuges comparatius o no acabaríem. A la sala de premsa ell és el puto jefe , el puto amo , qui més en sap".

LA RODA DE PREMSA DELS PERQUÈS

"Per què Busacca? Per què De Bleeckere? Per què Stark?"

Després de la roda de premsa de Guardiola, alçant la veu, Mourinho no va voler ser menys. A la roda de premsa posterior al partit -el Madrid va perdre-, el portuguès va fer teatre del bo. Preguntat sobre què li havia dit a l'àrbitre quan va acabar el partit, Mourinho va respondre: "No li he dit res, només hi he anat i he aplaudit la seva decisió. Si li dic a ell i a la UEFA el que penso i sento, la meva carrera acaba avui. I com que no puc dir el que sento, faig una pregunta a la qual espero rebre resposta algun dia. Per què? Per què? Per què Busacca, per què De Bleeckere? Per què Stark? (Tots àrbitres que han xiulat el Barça en semifinals de la Lliga de Campions.) Per què en cada semifinal sempre passa el mateix?" I va afegir: "Jo he guanyat dues Lligues de Campions, amb un equip portuguès d'un país on costa guanyar, i amb un Inter que feia dècades que no ho aconseguia. Ell [Guardiola] ha guanyat una Champions que a mi em faria vergonya de tenir perquè la va guanyar amb l'escàndol de Stamford Bridge. I si guanya ara serà amb l'escàndol del Bernabéu. Espero que un dia tingui l'oportunitat de guanyar una Champions sencera perquè se la mereix".

La Comissió de Control i Disciplina de la UEFA va sancionar el tècnic de Setúbal amb cinc partits i 50.000 euros per aquestes paraules.

APROFITAR EL SISTEMA

La culpa de tot plegat és de José Mourinho?

El gener del 2008, José Mourinho estava negociant amb Ferran Soriano fer-se càrrec del Barça. Però finalment, el llavors president blaugrana Joan Laporta va decidir apostar per Pep Guardiola. Què hauria passat si Mourinho hagués vingut al Barça? L'afició blaugrana hauria tolerat les sortides de to del portuguès? Però per fer el seu paper, el portuguès ha hagut d'aprendre com funcionen els entorns en clubs en què la premsa pren partit. L'única cosa que fa és aprofitar-se d'un sistema podrit per naturalesa. Ell és un gran tècnic, però és amoral. Si toca criticar qui va ser amic seu, ho farà. Però sense els entorns i els fanatismes, el seu discurs no seria res. Ell porta les coses al límit, però qui ho permet és el president, Florentino Pérez.

EL DIT A L'ULL

"Sobre el 'Pito' Vilanova o com es digui no tinc res a dir"

Era el temps afegit de la tornada de la Supercopa d'Espanya del 2011. El Barça guanyava 3-2 i estava a punt d'adjudicar-se el títol. Però Marcelo va escenificar la impotència dels blancs fent una entrada a Cesc a destemps davant de les banquetes. Això va ser l'espurna perquè tot esclatés. Els jugadors van iniciar una picabaralla a la gespa i Mourinho va aprofitar l'enrenou per ficar el dit a l'ull a Tito Vilanova. "Sobre el 'Pito' Vilanova o com es digui no tinc res a comentar. No conec aquest home", va dir per evitar valorar l'acció on es va encarar amb el llavors segon entrenador del Barça i el va agredir.

El president blanc, Florentino Pérez, va mostrar tot el suport al seu entrenador. "El dit a l'ull de Mourinho està malament, ell ho sabia, ho va reconèixer i va demanar perdó. Però no he sentit a parlar de les provocacions". I és que des de Madrid es va insinuar que diversos jugadors del Barça havien provocat la banqueta del Reial Madrid.

"Algun dia prendrem mal. Per part nostra hem d'estar callats i jugar el millor possible. No els convencerem ni ells tampoc a nosaltres amb els seus arguments que nosaltres som el que som. Crec que tinc uns jugadors que són modèlics. Que alguna vegada fem alguna cosa que no toca? Sí, en fem. Però hem d'anar en compte, perquè algun dia prendrem mal", va dir Guardiola.

MILLOR ENTRENADOR DEL 2011

Mourinho decideix no anar a la gala de la FIFA

La gala de la FIFA del 2012 que coronava els millors jugadors i entrenadors de la temporada anterior només va comptar amb dos dels tres tècnics finalistes: Guardiola i Ferguson. Mourinho va decidir no anar-hi. "Jo no vaig a Zuric perquè tinc feina perquè tinc un partit de Copa del Rei dimecres [dos dies després de la gala]", va dir Mourinho, que no es va presentar, entre altres coses, perquè sabia que ell no guanyaria el premi. "El 2010 mereixia ser escollit el millor entrenador. Aquest any, no". Era el segon cop que el portuguès no es presentava a la gala de la FIFA, ja que coincidia amb la prèvia d'un partit de Copa del Rei contra el Màlaga.

UNA SITUACIÓ "NOVA" PER A GUARDIOLA

"Aquesta Lliga no la guanyarem"

Durant la temporada 2011/2012, després de vèncer 1-2 a l'Atlètic de Madrid al Calderón, Pep Guardiola va sortir a la sala de premsa per deixar caure que el Barça, per molts factors que només va insinuar, no guanyaria la Lliga aquell any. "Tinc la impressió que no guanyarem aquesta Lliga. No crec que puguem atrapar-los [referint-se al Madrid, líder], però espero que no deixem de ser nosaltres. Que ens quedi la pau de jugar sempre com sabem".

José Mourinho, aparentment calmat, va respondre a les declaracions de Guardiola també des de la sala de premsa i va dir que era "lògic" que el Barça es queixés de la situació perquè era "complicada" i nova per a Guardiola, ja que fins llavors sempre havia superat els blancs.

REIVINDICACIÓ DELS ÈXITS

Guardiola: "No m'assemblo a Mourinho"

Si hi ha una cosa que Guardiola no suporta són les insinuacions negatives contra la seva persona, els seus jugadors... Mou, de nou, havia encès la metxa dient que hi havia "entrenadors que venien una altra imatge" però que, en el fons, eren iguals que ell. Un comentari enverinat que tothom va interpretar que anava dirigit al llavors entrenador del Barça. Guardiola, que va demanar al de Setúbal que la propera vegada "digués noms", va ser clar: "Jo no m'assemblo a Mourinho". I va afegir: "Mai no he desitjat posar-me al seu nivell. I, si ho he fet, hauré de revisar el meu comportament. El meu primer objectiu és que la gent no senti vergonya de mi pel meu comportament".

L'ADÉU DE GUARDIOLA

"Mourinho no m'ha desgastat"

Guardiola va marxar del Barça després d'assegurar que estava buit. Necessitava tornar a carregar piles després d'uns anys que l'havien desgastat. Però també va voler deixar clar que no deixava la banqueta blaugrana per culpa del seu homòleg a la casa blanca. "Mourinho no m'ha desgastat. El desgast te'l dóna el dia a dia, el contacte amb els jugadors, haver guanyat tant... He estat amb molts entrenadors del Reial Madrid, amb altres contraris... Això és la meva professió, jo i el meu equip", va dir Guardiola.

I és que el tècnic portuguès no es va poder estar i va valorar l'adéu del de Santpedor. "Només ell sap per què marxa, només ell ho pot comentar. Ell sap què el fa més feliç en aquests moments. Jo fa 12 anys que sóc entrenador. El meu desgast és al juny, que és quan no hi ha competició. Però cadascú és com és". El tècnic blanc va desitjar a Guardiola "que disfruti": "Si ell sent que ho farà fora del futbol, doncs molta sort allà on vagi".