Publicitat
Publicitat

Lluís Salom: "Si no fos pilot, no seria futbolista ni boig"

Lluís Salom (Palma, 7 d'agost del 1991) ja sap què és ser subcampió de Moto3. I ara, després de tota una vida dedicat a les motos, vol ser campió. El mallorquí, murri i pacient, arriba a Brno com a líder de Moto3.

Lluís Salom (Palma, 7 d'agost del 1991) ja sap què és ser subcampió de Moto3. I ara, després de tota una vida dedicat a les motos, vol ser campió. El mallorquí, murri i pacient, arriba a Brno com a líder de Moto3.

Primer de tot, pregunta obligada. Com té el peu?

Està una mica millor que a Indianapolis. La veritat és que va ser important poder córrer, ja que la lesió no m'ho va impedir. I ara em fa una mica de mal, però ha millorat.

Té trencat el taló. ¿Es planteja passar per la sala d'operacions?

Per ara és una possibilitat petita i espero no haver-me d'operar. Però tot dependrà de com vagi la cursa d'avui.

¿S'esperava començar el Mundial amb quatre victòries i quatre podis?

Hem d'estar tranquils i deixar enrere els resultats que hem aconseguit durant el primer tram de l'any per concentrar-nos en el final d'any. Ara arriba el més important.

Veient com va el Mundial, ¿ha fet algun tipus de promesa per si aconsegueix ser campió?

No, no m'he plantejat res. Tot això ho estic fent per mi i per tot el que hem lluitat tots aquests anys per arribar on sóc ara. Però si prometo alguna cosa, serà una promesa molt grossa! No serà res com ara rapar-me els cabells o alguna cosa així [riu].

¿La categoria de Moto2 el tempta, o prefereix esperar un any més?

No ho sé, ara mateix vull pensar en aquesta temporada i estar concentrat per aprofitar l'oportunitat que m'han donat.

Lluita pel Mundial amb Álex Rins i amb Maverick Viñales. Quin dels dos veu més fort?

Són molts els rivals que tenim a cada cursa. Tots dos tenen molt talent i són molt ràpids. S'assemblen molt i serà complicat lluitar amb ells perquè estem en igualtat de condicions, ja que tenim la mateixa moto.

El que ja han aconseguit és retornar l'emoció a les curses. Quins finals emocionants ens ofereixen cada cap de setmana!

De cara als aficionats, les curses són molt boniques. Per a nosaltres són molt difícils, però tot i això també ens ho passem molt bé.

Sí? ¿Li agrada jugar-se el triomf de cada cursa en l'últim revolt?

Al final és la nostra feina! I ho intentem fer tan bé com sigui possible. Uns cops guanya un i uns cops l'altre, però sempre volem donar espectacle.

Vostè ha guanyat en més d'una ocasió. Quin és el secret per fer que la seva estratègia gairebé sempre sigui la guanyadora?

El secret per guanyar és estar tranquil, no hi ha res més! És complicat, però la tranquil·litat ajuda molt a pensar quan estàs sobre la moto.

Expliqui'm per què es va fer pilot?

Jo visc el motociclisme des de petit. Tenim una botiga de motos a Palma i el meu pare i el meu avi em van introduir en aquest món. Per a mi, és un estil de vida i és important poder pujar a la moto sempre.

I si no fos pilot... què seria?

Sabia que havia de tenir molta sort per arribar a ser pilot... Ens hi vam esforçar molt, tant jo com la família, i vaig tenir la sort que em va sortir bé la jugada... Si no, no sé a què m'hauria dedicat.

Espero que no em digui que pensava ser futbolista...

I ara! Si no fos pilot, no seria futbolista ni boig, no m'agrada el futbol.

I quan els pilots queden per veure els partits, vostè què fa?

Estic amb la família veient una pel·lícula a casa tot tranquil [riu].

I què fa quan no és al circuit o sobre la moto?

Sóc a casa, a Palma. Durant el dia m'entreno, però intento passar a casa tant de temps com puc amb la meva gent i gaudir. Aquesta és la meva vida fora dels circuits.