Publicitat
Publicitat

Lliçó dels titulars per avisar Neymar

El Barça fa miques el Santos i el Camp Nou gaudeix 16 minuts del brasiler i Messi junts

Setze minuts van jugar junts Messi i Neymar al Trofeu Joan Gamper d'ahir a la nit. Va ser a la segona meitat, quan el Barça ja havia destrossat el Santos amb una primera mitja hora d'escandalosa superioritat. Per a molts, el quart d'hora va ser un tastet suficient per imaginar el Barça que es veurà tot l'any, malgrat que el brasiler i l'argentí amb prou feines van poder deixar anar ni una dècima part del talent que respiren. Primeres pilotes de Neymar per desbordar, primeres passades a Messi. El crac de Rosario, que durant aquells simbòlics setze minuts va portar el braçal de capità en absència de Puyol, Xavi i Valdés, va obrir el marcador per recordar a tothom que continua sent el líder. L'amo d'un Barça que va agradar-se, va mossegar, va exhibir varietat i va golejar per aixecar el Gamper en una nit de xafogor.

Sortida amb missatge

Va ser un dels trofeus d'estiu futbolísticament més interessants dels últims anys al Camp Nou. Hi havia ganes de veure com s'adaptava Neymar al Barça, com s'entenien el brasiler i Messi, quin era l'estat de motivació de l'argentí amb l'arribada d'un dels grans aspirants a prendre-li el tron a millor jugador del món. També es volia apreciar de prop com vol jugar el Barça de Tata Martino. Aquella pressió que havia anunciat en roda de premsa que voldria recuperar dels seus nous futbolistes. L'ambició de fer jugar els laterals ben amunt, respectant la posició en punta de Messi i l'amplitud dels extrems. La protecció de la pilota. El gust per guanyar no de qualsevol manera, com fa anys que juga el Barça.

Quatre gols en vint minuts

I el cert és que només va fer falta esperar deu segons per veure que el Gamper seria un passeig, una posada en escena poderosa i rotunda del Barça 2013-2014 davant d'un Santos impotent i, a estones, ni tan sols competitiu. Amb ganes d'agradar, tant a l'afició com al nou entrenador, els blaugranes van saltar a la gespa decidits a recordar que són els campions de Lliga. Que potser a la Champions es va acabar amb una sensació dolenta, però que l'equip continua tenint molt més que unes bases per reconstruir-se. L'exhibició d'ahir va servir per reforçar la idea que, de fet, aquest Barça no necessita tants ajustos per recuperar la seva millor versió. Només un lleuger retorn als orígens.

Van sortir d'inici els mateixos de l'any passat, l'onze de gala que va encarrilar la Lliga 2012-2013 des del començament, i ells es van encarregar d'esvair fantasmes de fatiga, recollir totes les il·lusions d'un Camp Nou ple de turistes i enviar un avís indirecte a Neymar. "Véns al millor equip del món", semblaven voler-li dir al nouvingut.

Tot va funcionar des de la primera passada. Ordre posicional, mobilitat estratègica per trobar esquerdes defensives en el rival i molta profunditat. Primer, d'Alexis i Pedro. Després, d'un Alves ferotge per la banda dreta, mossegant la línia de fons i omplint l'àrea de centrades. Jordi Alba, per l'esquerra, mesurava molt més les seves aparicions, però no se les censurava si sabia que el seu desmarcatge vertical podia aportar alguna cosa. Iniesta i Xavi s'intercanviaven les aparicions per sumar un efectiu a l'àrea. Messi, enmig de tots ells, trobava sempre un forat per rebre i generar aquelles mil coses que només ell és capaç de provocar en el rival. Tenia ganes, Messi, de dir encara més alt que els seus companys que res no s'ha acabat. Que tot continua. I tant si continua. L'argentí va rebre una pilota dins l'àrea al minut 8 per batre Aranha. Era el primer dels tres gols que vindrien tot seguit. Tres minuts després el lateral del Santos Léo va desviar una centrada d'Alves per fer el 2-0. Sense aixecar el peu de l'accelerador, recuperant la pilota de seguida que es perdia, el Barça va seguir rondant l'àrea. Alexis va fer el tercer en una acció amb Messi i Pedro va rematar amb el quart després d'una passada rasa de Jordi Alba.

La substitució esperada

La combinació de Neymar amb Messi va viure's després del descans, quan Martino, que no va estar acompanyat per Jordi Roura a la banqueta (l'ajudant de Vilanova va asseure's a la grada del costat), va regalar als aficionats setze minuts de màgia entre els dos astres. Les primeres tres accions de Neymar van tenir un mateix destí: les botes de Messi. Com si el brasiler no només no tingués cap pressa per lluir-se, sinó que, a més, volgués exhibir que ve a sumar. I a sumar-se a Messi.

Amb ells dos al camp, Cesc va fer el cinquè i, ja sense Messi, el d'Arenys va seguir ampliant la golejada després d'una assistència genial del brasiler des de la línia de fons. Adriano es va sumar a la festa amb un golàs després d'un xut amb rosca i Pinto va fer el seu partit, amb aturades de mèrit per mantenir la porteria a zero. L'espectacle, però, ja només era veure en acció les genialitats de Neymar, que va intentar regats amb atreviment i alguna assistència d'esperó per aixecar el públic de la cadira.

Els últims minuts van permetre a Martino regalar minuts als joves Dongou (que va tancar la golejada a set minuts del final) i Bagnack, i per fer debutar l'exjugador de l'Espanyol i el Girona Dani Nieto.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT