Publicitat
Publicitat

L'enèsim canvi de rumb de Florentino

El Madrid recupera l'optimisme sense Mourinho

Els funestos auguris de l'era post-Mourinho s'han esvaït molt ràpid a Madrid. El club blanc arrenca la nova temporada envalentit i ambiciós com mai. O com sempre, perquè novament l'entitat madridista ha demostrat una inacabable capacitat de regeneració i aquest cop sense la necessitat del fitxatge enlluernador de torn de Florentino Pérez. A l'espera de Gareth Bale, el Madrid ha fonamentat el nou projecte en un tècnic prestigiós que basi el seu discurs en el futbol i no en la dialèctica constant. Carlo Ancelotti és una aposta oposada a Mourinho. Antítesi en les formes, antítesi en les intencions. Falta per veure quin serà el veritable Madrid d'Ancelotti a l'hora de la veritat.

Tot i el solar que va deixar Mourinho, malgrat tancar una temporada nefasta i quedar-se sense el fitxatge de Neymar -que a més ha anat al màxim rival-, a la Castellana traspuen optimisme per totes bandes. La plantilla de Carlo Ancelotti s'ha reforçat amb joventut i talent: quatre futbolistes menors de 23 anys. Casemiro, Illarramendi, Isco i Carvajal han suposat una inversió de més de 80 milions d'euros. Tot i les urgències històriques que suposa un lustre d'hegemonia blaugrana, els blancs han incorporat jugadors ambiciosos, que necessiten temps i minuts. Una aposta a mitjà-llarg termini per a un club que continua obsessionat amb la consecució de l'anhelada décima . A més a més, menys Carvajal, la resta de fitxatges són migcampistes. El Madrid es reforça allà on el Barça ha fonamentat la seva tirania, la medul·lar, on es governen els partits i es proclama quin futbol es vol. Tot i això, les regnes del conjunt blanc les continuaran portant els mateixos futbolistes: Xabi Alonso, Özil, Benzema i sobretot Cristiano estan cridats a ser els estendards del nou equip que ha dissenyat Carlo Ancelotti.

El tècnic italià vol competir amb el Barça a tots els nivells. El dia de la seva presentació Ancelotti va situar el focus també en el com, no només en el què. "El Madrid ha de guanyar jugant un futbol espectacular", va proclamar el nou entrenador blanc. Després de molts anys competint només en el terreny dels resultats, el Madrid vol discutir també l'hegemonia estètica del Barça. En aquest sentit, la pretemporada ha deixat bones sensacions, amb un ple de victòries contra equips punters, però lluny encara d'aquest salt qualitatiu en el joc que pretén impulsar l'exentrenador del Milan i el PSG.

L'aposta d'un joc menys directe d'Ancelotti és a la vegada una demostració més de les bandades del Madrid durant els últims anys. El conjunt madridista continua amb el seu flux dispers, falta un model innegociable, es nota l'absència d'un patró que defineixi el futbol que es vol veure al Bernabéu i no s'aboni cada temporada als designis i voluntats del tècnic de torn. Florentino Pérez passa del control ferri de Mourinho, de la seva llengua viperina i el seu futbol embrollat, al caràcter serè d'un entrenador amb un ventall ampli de recursos, ja que tot i que Ancelotti aposti pel joc "espectacular", el seu futbol manté l'essència que li va inculcar Arrigo Sacchi quan era el seu tècnic.

Bona part de la inversió del Madrid en el mercat estival de fitxatges l'ha fonamentat en la venda al Nàpols de tres jugadors secundaris. Higuaín, Albiol i Callejón jugaran a les ordres de Rafa Benítez. La marxa de l'argentí permetrà al jove Morata guanyar protagonisme, sempre que Cristiano no s'acomodi a la punta d'atac, tal com vol Ancelotti.

Arrenca un nou projecte de Florentino. L'enèsim. Sense la convulsa ombra protectora de Mourinho, centre de tots els focus i irats debats, el president blanc situa un mite del madridisme a primera línia. Zinedine Zidane serà l'escuder d'Ancelotti, la cara amable d'un equip relegat a la segona línia durant l'última dècada. Un equip cridat a combatre el Barça de Messi i Neymar.