Publicitat
Publicitat

L’empat infinit entre la classe i l’èpica

Amb el nivell de joc que el Barça exhibeix aquest any, no es pot demanar més. Un equip que es va quedar sense Valdés i que ahir va perdre Piqué al minut 10 en una caiguda de dos metres esmorteïda amb el gluti és un equip que lluita contra els elements.

I, malgrat les desgràcies, el Barça va exhibir cor i cap. Intensitat, lluita pam a pam per cada pilota, en un partit en què els matalassers buscaven la topada i es jugaven la targeta en cada pilota dividida. I, tot i les contínues rascades, el Barça va ser l’equip reconeixible per la seva serenitat tècnica, un domini de la pilota que va trobar en Andrés Iniesta una exhibició que el va convertir en Messi. El nivell d’Iniesta és de Pilota d’Or. La manera com condueix la pilota, com finta amb el cos, com atura el temps quan s’acosta a l’àrea és de crac. I totes aquestes virtuts van quedar ratificades amb l’assistència a Neymar que el brasiler va transformar en el gol de l’empat. A la primera part, Messi havia fet una jugada individual impossible i una assistència encara més meritòria a Iniesta que el manxec va llançar al cos de l’immens i decisiu Courtois.

L’Atlètic de Madrid és de barretada. Costa de trobar un equip que optimitzi d’una manera tan competitiva les seves qualitats bàsiques. El 0-1 de Diego va ser un golàs per a la història matalassera, marcat per l’escaire en un xut llunyà en què no hi havia aparent perill, després que Diego Costa hagués caigut lesionat a la primera part i la seva baixa hagués obert alguna esperança entre els culers. Esperança vana. En els primers 45 minuts, Villa va posar Pinto a prova un parell de cops, i la resta de la feina va consistir en un treball defensiu solidari que va aconseguir tapar tots els forats que el Barça maldava per trobar. Els últims minuts de partit van ser elèctrics, amb xuts de Busquets, Iniesta i Messi als quals Courtois va respondre amb parades tan plàstiques com efectives.

L’eliminatòria està molt difícil. Impossible? De cap manera. Estem parlant del Barça, un equip capaç de convertir un 2-1 al Bernabéu en un 3-4. És la Champions. El Barça la sap jugar. La diferència es diu Atlètic de Madrid, un equip on el coratge i la feinada sense descans supleixen tots els milions que no té. Serà un viatge a l’infern, perquè ser tan a prop de les semifinals de la Copa d’Europa és un estímul pel qual els matalassers moriran al camp. Arriba un altre match ball per al Barça. La vida blaugrana no és avui tan alegre com ahir. Però quan falten els gols, és l’hora de l’èpica. Delmats al darrere, serà l’hora de Messi, Neymar i Iniesta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF