Publicitat
Publicitat

Hi ha algun responsable a la sala?

A la fi hem deixat de patir per l’ascens, i si només fos això, encara podríem fer un alè fins l’any que ve. Però això no s’acaba aquí, ara toca patir pel descens. Perquè la igualtat -o mediocritat, triau vosaltres- d’aquesta Segona Divisió era tan enganyosa que, ara que s’ha esvaït qualsevol possibilitat de pujar, ens hem despertat amb l’abisme als peus i un equip sense donar senyals de vida. El millor que li pot passar és haver-se adaptat a la categoria, a la fi, i quedar-hi un anys més.

El Mallorca se’ns està morint a les mans i només queda allò tan desesperat de cridar “hi ha algun metge a la sala?”. En aquest cas, es tractaria de demanar si hi ha algun responsable que, almanco, es pugui fer càrrec del cos per si no ens en sortim. En aquest club l’única resposta, igualment desesperada, és el silenci. Si algú pensava que el vergonyós i surrealista entorn del Mallorca no tenia per què acabar afectant els jugadors, ja té la resposta, sense que això els eximeixi de res.

El pitjor de perdre, ja ho diuen, és la cara de beneit que et queda. Ara que hem obert definitivament els ulls -El Toralín és un lloc adient per fer-ho, el Camino de Santiago hi passa pel costat-, el pitjor és pensar que en algun moment hem cregut que aquest equip era capaç d’ascendir. “La millor plantilla de Segona”, ens havien venut. Dir ara que mai no ens ho havíem cregut, a més d’avantatgista, suposaria anar contra la possibilitat de poder il·lusionar-se. I fins aquí.

Però caus en la melancolia quan penses que aquest equip no ha estat capaç ni d’acostar-se al seu objectiu, que en cap moment ha fet sensació de poder-ho fer ni de donar, com a mínim, una miqueta de gust. Que no hi ha lideratge, que tothom s’amaga. Que les errades són tan grolleres que no s’expliquen ni per una manca de qualitat individual. Que en aquell vestidor passa alguna cosa més que ningú no ens explica. Que ja ni tan sols hi ha actitud i l’entrenador encara els tapa.

Un equip desfet en un club en descomposició. Perquè mentre el Mallorca se’ns està morint a les mans, demà es reunirà el consell d’administració per barallar-se sobre qui s’endurà la comissió més gran la propera vegada. Esper que no els bastin tots els doblers del món per la vergonya que hauran de passar tota la vida. N’hi haurà que al mort, almanco, el podrem plorar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF