10 esportistes històrics

MICHAEL PHELPS

L'home amb més medalles olímpiques de la història

"Michael Phelps seria el millor fins i tot si saltés a la piscina amb un abric de pells", comentava Mark Spitz abans d'uns Jocs Olímpics de Londres que van entronitzar Phelps com el millor esportista de la història olímpica. Ara fa cinc anys el tauró de Baltimore va superar un rècord que semblava impossible de batre: guanyar més medalles d'or que Spitz en uns Jocs. A Londres el nedador de Baltimore va batre un altre rècord que semblava intocable: el de la gimnasta soviètica Larissa Latinina, l'esportista amb més medalles de la història de tot l'olimpisme: 22. El nord-americà va presentar candidatura per ser considerat el millor esportista de tots els temps. Les seves medalles són una fita titànica, pròpia d'herois homèrics, però que 18 siguin d'or encara dóna més mèrit a un nedador que amb 27 anys ja sembla un veterà. Convertit en un jove capturat per la seva fama, Phelps va tancar un període dur de quatre anys amb un rècord històric. Un final feliç. Toni Padilla

PAU GASOL I JOAN CARLES NAVARRO

Campions d'Europa i subcampions olímpics

La selecció espanyola que va revalidar el títol de campiona d'Europa de bàsquet se sostenia en l'aportació de Joan Carles Navarro i Pau Gasol, un parell de jugadors excepcionals que des que van guanyar junts el Campionat d'Espanya júnior a Tenerife (1998) no han parat d'acumular èxits. L'or de l'Eurobàsquet era la cinquena medalla d'aquest torneig que afegeixien al seu palmarès, en què també hi ha un or en un Mundial i una plata en uns Jocs Olímpics. L'èxit de Navarro, designat millor jugador (MVP) de l'Eurobàsquet, i Pau Gasol té mil pares, tants com persones van participar en la seva etapa de formació, un període clau que va servir per transformar-los de jugadors bons a esportistes excepcionals i únics. A Kaunas van revalidar la medalla d'or, una fita insòlita des que ho havia aconseguit Iugoslàvia. Àlex Gozalbo

USAIN BOLT

El jamaicà, doble campió olímpic i home més ràpid del món

"Dubtàveu de mi? Realment ho heu fet?" Usain Bolt escriu la història de l'home més ràpid de tots els temps barrejant la velocitat de les seves cames amb la de les seves paraules. Just després de guanyar el seu segon or olímpic en els 100 metres -només Ariche Hahn i Carl Lewis ho havien fet- el jamaicà va buscar una càmera i va preguntar al món qui havia dubtat d'ell. Bolt va sortir victoriós de la millor final de tots els temps amb una cursa majestuosa i infinitament millor que la de Pequín. El 2008 es va permetre el luxe de passejar en els últims metres, gesticulant, fent el fatxenda. La cursa de Londres serà immortal perquè Bolt tenia opositors. Però els va batre amb una superioritat que el confirma com el millor. Toni Padilla

LEBRON JAMES

D'hereu de Michael Jordan a gran estrella

Cap esportista competeix amb la mateixa pressió que LeBron James. Bona part de l'exigència se la va començar a autogenerar ell quan es va proclamar "l'escollit". La resta li ha vingut imposada des de fora, ja que tothom ha comparat cada èxit seu amb els de Michael Jordan. Des de fa un temps la motxilla pesa menys i el jugador suma èxits, com proclamar-se campió de la NBA amb els Miami Heat per segon any consecutiu. Després de ser escollit millor jugador de la final gràcies a una actuació de superheroi, LeBron James va reivindicar el seu origen humil. "No puc preocupar-me del que diu la gent de mi. Sóc LeBron James, d'Akron, Ohio, una ciutat de l'interior, i se suposa que ni tan sols hauria de ser aquí". Àlex Gozalbo

ONA CARBONELL I ANDREA FUENTES

Dels Jocs de Londres als Mundials de Barcelona, una pluja de medalles

Les nedadores de sincronitzada Ona Carbonell i Andrea Fuentes van viure el seu gran dia en penjar-se la plata en la categoria de duo. Quatre anys després de les dues primeres medalles olímpiques aconseguides per la sincronitzada catalana van demostrar que hi ha vida després de Gemma Mengual. I això que va costar que s'ho creguessin. La parella catalana van competir quan les russes -que estan a un altre nivell- i les xineses ja havien fet els seus exercicis. Carbonell i Fuentes van sortir de l'aigua i van veure a la pantalla la puntuació que les jutges els havien donat pel seu exercici de rutina lliure a la final (96,900), i van buscar amb la mirada la seleccionadora Anna Tarrés. Tarrés, amb un somriure d'orella a orella, els deia que sí, que havien guanyat la plata. Nuria García

JOAQUÍM RODRÍGUEZ

De Parets del Vallès al podi del Tour de França

Amb la seva alçada i el seu pes, el Purito és un escalador pur, lleuger i especialment letal per la seva explosivitat. És fill d'exciclista i per passar a professional va haver d'anar a viure al País Basc, on hi ha els millors equips i les millors curses de categoria amateur. El 2010 va debutar al Tour per la porta gran i va ser 8è a la general. I aquest any, tot just en la seva segona participació, ha aconseguit pujar al podi. Ha quedat tercer, com José Pérez Francés cinquanta anys enrere, l'únic català que ho havia aconseguit. I ho ha fet en una actuació que ha anat de menys a més, a diferència del Giro d'Itàlia i la Vuelta de l'any passat -on va ser 2n i 3r, respectivament, però després d'haver estat líder en jornades anteriors. Albert Rabadan

KILIAN JORNET

L'atleta que s'ha guanyat el cor de tots els catalans

Fas coses increïbles, com córrer quatre maratons seguides per alta muntanya. 36 hores d'esforç continuat, sense parar ni tan sols per dormir. Però les teves gestes sobrehumanes no ens parlen d'esport extrem, sinó de valors que avui en dia cotitzen molt alt: l'esforç, el risc o l'austeritat. Per això, fent bestieses que aparentment estan tan lluny de tots nosaltres, t'acabem sentint tan a prop. Un dia et vaig demanar quin animal t'agradaria ser. Em vas dir que un isard, aquesta mena de cabres salvatges, lleugeres i solitàries, que viuen a l'alta muntanya. La teva mare, que era al costat, et va explicar una cosa que no sabies: abans d'acabar-se decidint pel nom de Kilian, et volien posar Isard. Hauria sonat bé Isard Jornet. El nen que fins als 13 anys va viure en un refugi de la Cerdanya, a 2.000 metres d'altitud. El nen que corria despullat per la muntanya, amb la seva germana. El que havent sopat, i en plena foscor, havia de trobar el camí per tornar al refugi. Albert Om

MISSY FRANKLIN

La joveneta que ja regna a les piscines

Quatre ors, un bronze i dos rècords del món van ser el botí olímpic amb què Missy The Missile va consolidar la carrera d'èxits que ja havia iniciat al Mundial de Xangai el 2011. A Barcelona ha tornat a ser l'estrella, amb sis medalles d'or (l'última, en el relleu 4x100 estils). Amb només 18 anys ja és la reina de l'esquena. Arribarà en un punt de maduresa ideal als Jocs de Rio el 2016. Natalia Arroyo

RAFA NADAL

Vuit títols a Roland Garros i un caràcter indomable

"Mai havia somiat que aconseguiria això", va deixar anar un Nadal oníric, que segurament tenia el cap més ocupat pensant que difícil que havia estat arribar a aquesta final després de mesos d'incertesa per culpa d'una lesió al genoll que mai acabarà de marxar. El cert és que després de la seva tornada no pot tenir un bagatge millor: un Grand Slam, tres Masters 1000, dos campionats mitjans i un de menor. Si hi ha algun tenista que després de passar pel patiment que va passar el tenista de Manacor per culpa de les seves lesions era capaç de tornar a les pistes per continuar conjugant la història en present, és Rafa Nadal. "Estàvem més lluny que mai de guanyar-lo", va declarar el seu mentor, Toni Nadal, quan el seu nebot va acabar el passeig militar (6-3, 6-2, 6-3) contra Ferrer. La fita de Nadal -27 anys, 12 Grand Slams, 59 victòries a París i només una derrota- és pràcticament insuperable, però això no obvia que el va aconseguir després de fer un partit funcionarial. Com si tingués la radiografia del partit al cap i només hagués d'unir els punts del destí per aixecar per vuitena vegada la copa dels Mosqueters. Oriol March

MIREIA BELMONTE

La millor nedadora catalana de tots els temps

Set proves, sis finals i tres medalles: el balanç de luxe de Mireia Belmonte en el Mundial de natació de Barcelona, la seva millor actuació des que competeix en l'esport d'elit i també la millor de la història de la natació catalana. L'èxit de la badalonina, que va tancar el Mundial quan es va penjar la medalla de plata en la final dels 400 metres estils, va servir per demostrar que els esports d'aigua estan més vius que mai. Tant és així que totes les medallistes del campionat o bé han nascut a Catalunya o bé s'hi entrenen. Martí Molina