Ferrari ha disputat més GP que cap altre equip (875), ha guanyat més curses que ningú (222) i més títols mundials que qualsevol altra escuderia (16). Però l’última victòria que tenen al seu palmarès és la del GP que es va fer al Circuit de Catalunya l’any passat (ja han passat 18 proves); per recordar la seva pole més recent hem de recular 69 curses: fins al GP d’Alemanya del 2010; i fa sis anys que no pengen cap diploma de campions a les parets de la sala de trofeus de Maranello. L’últim pilot de l’escuderia que ha guanyat un Mundial amb ells va ser Räikkönen, el 2007.
De tot plegat ha passat massa temps. Les urgències històriques, que deia Menotti, ja pesen una mica massa. Hi ha tota una generació d’aficionats que no els ha vist triomfar mai, i que han d’anar a buscar els èxits de Schumacher vestit de vermell als llibres d’història. Els tifosiscomencen a perdre la poca paciència que els queda i Fernando Alonso també. Aquest any han tornat a fer un bunyol de cotxe. No corre, no disposa d’una tracció prou bona i, a més, ara sembla que també s’espatlla. La carta de la fiabilitat -abans de Bahrain portaven 69 curses seguides puntuant-, el gran argument que havien brandat sempre, també fa figa. Dissabte, al circuit de Sakhir, el mànager de l’asturià -Luis García Abad- va treure importància als rumors que el situen fora de Ferrari l’any vinent; el mateix dia Emilio Botín, president del Santander, va dir que era “impossible” que marxés, que Alonso vol seguir a Ferrari per sempre més.
Però hi ha molts indicadors que donen credibilitat a un retrobament amb McLaren a partir de l’any vinent, tot i que quan va fitxar pels italians va dir que es volia jubilar amb ells. Esclar que a la presentació de McLaren que es va fer a València el 2007 també havia afirmat que el seu somni de petit era córrer algun dia amb l’equip anglès... El mateix que diuen tots els futbolistes quan arriben al Barça.
Honda pressiona McLaren pel fitxatge. I els japonesos no entenen un no. L’idil·li s’acaba.
