Misc 19/12/2013

Brussel·les acusa el Barça de gaudir de privilegis fiscals

Europa expedienta el Madrid per l'operació urbanística de Valdebebas

Laia Forès / Albert Llimós
4 min

Brussel·les / Barcelona.La Comissió Europa vol posar fi als avantatges fiscals de què gaudeixen alguns clubs de la Lliga i que podrien ser il·legals segons la normativa comunitària d'ajudes d'estat. Brussel·les ha posat en el seu punt de mira els quatre clubs de futbol que, com el Barça, no s'han convertit en societats anònimes esportives (SAD) i que es beneficien d'un tracte preferent d'Hisenda. El comissari de Competència, Joaquin Almunia, va confirmar ahir que obre un expedient a Espanya pels privilegis fiscals al Barça, el Reial Madrid, l'Athletic de Bilbao i l'Osasuna. Una demanda que va arribar a Brussel·les fa 4 anys i que han intentat promoure els propietaris d'alguns clubs europeus de primer nivell.

Tributació inferior

Segons Brussel·les, els quatre equips paguen un 25% d'impostos, en lloc del 30% que paguen la resta de clubs que sí que es van constituir com a societats anònimes esportives. La Comissió Europea no va voler oferir xifres, però amb la quantitat de diners que mouen els grans clubs de la Lliga, aquest 5% podrien representar milers de milions d'euros, sobretot si es té en compte que els avantatges fiscals van començar el 1990. Una dada que ja va anunciar dimarts passat la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, molt crítica amb Almunia i la manera com ha dut aquesta investigació la comissió que encapçala el polític basc. A Almunia li preocupa que aquest tracte diferenciat "atorgui avantatges significatius als clubs beneficiaris en detriment d'aquells que han de funcionar sense l'ajuda". La llei de l'esport del 1990 va obligar tots els clubs professionals a convertir-se en SAD. Tots menys els quatre clubs investigats, els únics del panorama futbolístic estatal que no havien tingut pèrdues durant els 4 anys anteriors a la llei. Joaquin Almunia, l'encarregat de liderar aquesta investigació comunitària, era ministre de Felipe González en aquella època i, per tant, formava part del govern que va impulsar la transformació del futbol espanyol i la conversió dels clubs en SAD.

Almunia va retreure al govern de Mariano Rajoy aquest tracte privilegiat, ja que els diners que deixen de pagar els quatre clubs són diners que l'Estat no ingressa. En un moment en què la crisi obliga les administracions públiques a impulsar polítiques d'austeritat, a Brussel·les li sembla poc ètic que l'Estat accepti que aquests clubs paguin menys diners. "Els equips de futbol professional han de finançar els seus costos de funcionament i inversions aplicant una bona gestió financera en lloc de fer-ho amb càrrec al contribuent", va assegurar Almunia.

L'obertura d'un expedient no implica que Brussel·les ja hagi decidit que les ajudes o privilegis són incompatibles amb la normativa comunitària d'ajudes d'estat, però sí que en té sospites. La Comissió Europea començarà ara una investigació a fons per determinar si les ajudes són il·legals i no prendrà una decisió fins d'aquí uns mesos, quan els afectats -govern espanyol i clubs de futbol- hagin presentat les seves al·legacions. Si finalment Brussel·les dictamina que els avantatges fiscals no respecten la llei, podria obligar els clubs a retornar els diners, cosa que suposaria un cop econòmic molt dur per als equips.

Com va explicar l'ARA ahir, diferents fonts del Barça mantenen que l'entitat catalana paga el mateix que la resta de clubs que són societat anònima esportiva i que, per tant, no tenen cap avantatge fiscal respecte als competidors. Una idea que contrasta amb les explicacions de la Lliga de Futbol Professional, que tot i defensar la idoneïtat de la forma jurídica dels clubs espanyols, admet que hi ha una diferència a l'hora de tributar entre aquests quatre clubs i les SAD.

Doble investigació al Madrid

El club on ha focalitzat més la mirada Europa és el Reial Madrid. Brussel·les investigarà l'entitat presidida per Florentino Pérez no només pels privilegis fiscals sinó també per la permuta "molt avantatjosa" dels terrenys de la ciutat esportiva de Valdebebas el 2011.

Segons Brussel·les, l'Ajuntament de Madrid podria haver sobrevalorat els terrenys en una operació per beneficiar el club blanc quan l'actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, era l'alcalde de la capital espanyola. Segons la CE, la permuta es va basar en una taxació d'un terreny per valor de 22,7 milions, quan el 1998 els terrenys on es va construir finalment la Ciutat Esportiva del Reial Madrid tenien un valor de 595.000 euors. Les operacions immobiliàries de l'entitat blanca i del president Florentino Pérez estan, doncs, sota sospita.

San Mamés queda fora

La Comissió Europea va obrir tres investigacions diferents, però cap està destinada a saber si hi ha hagut algun tipus d'ajuda il·legal a l'Athletic en la construcció del nou estadi de San Mamés. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ho havia anunciat dilluns, però ahir el comissari europeu, que és soci de l'Athletic, ho va desmentir categòricament. Tot i que Almunia va deixar clar que ara mateix "no hi ha cas", el comissari va obrir les portes a una futura investigació: "No excloem mai investigar una possible ajuda".

Ajuts als clubs valencians

La Comissió Europea també va obrir ahir una investigació al València, l'Elx i l'Hèrcules per haver rebut préstecs de l'Institut Valencià de Finances que serien il·legals "en un moment en què els clubs passen aparentment dificultats financeres", entre el 2009 i el 2013. Almunia no va descartar que si es confirma la irregularitat d'aquestes ajudes, que arriben a 86 milions d'euros en el cas del València, la Comissió obligui els clubs amb problemes financers que han rebut ajudes públiques a reestructurar-se o fins i tot, va dir Almunia, a una liquidació. La normativa comunitària permet ajudes públiques a empreses amb problemes, però sempre que la subvenció vagi acompanyada d'un pla de reestructuració.

5 dies per presentar la documentació de Neymar

El Barça té cinc dies per presentar tota la documentació del fitxatge de Neymar. El jutge de l'Audiència Nacional que instrueix el cas, Pablo Ruz, va demanar al club català els contractes del brasiler abans de decidir si admet a tràmit la querella interposada contra el president del club, Sandro Rosell, pel soci Jordi Cases per apropiació indeguda en el fitxatge del jugador brasiler.

En una interlocutòria, el jutge també va reclamar la memòria econòmica dels exercicis 2011, 2012 i 2013 amb l'objectiu d'investigar la suposada ocultació als socis blaugranes dels contractes del fitxatge de Neymar per un total de 57.100.000 d'euros. Concretament, la querella se centra en els 40 milions que el Barça va pagar a l'empresa N&N, propietat del pare del futbolista.

Ruz afirma que l'Audiència Nacional és competent per tractar aquest assumpte perquè és un presumpte delicte comès per un espanyol a l'estranger, al Brasil.

D'altra banda, el jutjat d'instància número 2 de Barcelona va admetre a tràmit la demanda contra el Barça per impagament de l'última factura en la construcció de La Masia. Es tracta d'una demanda de 200.000 euros de l'empresa MCM.

stats