Publicitat
Publicitat

El Barça penja d’un fil

Bartomeu podria veure’s abocat a convocar eleccions si la crisi esportiva segueix i no hi ha títols

El Barça és un club deprimit. Trist i convuls. Sacsejat per episodis del passat, com els crits dels aficionats radicals amenaçant l’equip quan arribava al Camp Nou de matinada després de perdre a Granada. Imatges d’uns altres temps. La cara dels jugadors aterrant de terres andaluses evidenciava que la plantilla no té respostes al que passa al terreny de joc. El grup està perdut, i en només quatre dies ha dit adéu a la Champions i s’ha complicat moltíssim la Lliga. D’aquí dos dies es jugarà l’últim títol, el menor: la Copa a València contra el Reial Madrid. La pilota, que havia sostingut la institució durant els últims mesos, ara ja no entra. L’equip avança dubitatiu, amb la mateixa incertesa que ho ha fet el club últimament, colpejat per continus afers extraesportius.

En els dies vinents hi ha molt en joc. Si l’equip naufraga en les dues competicions que queden i el xiuxiueig nerviós del Camp Nou es converteix en escridassada general, Josep Maria Bartomeu podria veure’s obligat a convocar eleccions. Massa fronts oberts a tots els nivells per a un president que ha agafat el relleu del dimitit Sandro Rosell: possible imputació pel cas Neymar, sanció de la FIFA sense poder fitxar i necessitat imperiosa de revertir el projecte esportiu, amb una renovació profunda de la plantilla. Tempesta, tot just després d’haver guanyat al Santiago Bernabéu i haver obtingut un resultat rotund al referèndum sobre el nou Camp Nou.

En la tornada de Granada el missatge entre la comitiva blaugrana apuntava a Gerardo Martino com a gran culpable de la dolorosa desfeta. “Almenys han corregut”, explicava un directiu sobre la imatge que van oferir els futbolistes sobre el terreny de joc de Los Cármenes, ben diferent del que havia passat en els partits anteriors. Aquest cop els jugadors passaven a un segon pla; les crítiques se centraven en la capacitat de l’entrenador argentí per aportar solucions quan l’equip s’encalla.

Ja de matinada, a l’esplanada del Camp Nou, les càmeres del diari As van filmar una imatge que feia molts anys que no es produïa a Can Barça: una vintena d’aficionats escridassant els jugadors mentre baixaven de l’autocar per anar a recollir els seus propis vehicles. “No teniu vergonya”, cridaven des de la tanca els seguidors, mentre demanaven poder parlar amb els capitans. També es van sentir sons racistes mentre desfilaven Neymar i Alves. Els futbolistes del Barça van passar amb els seus cotxes entre els aficionats uns minuts més tard, afortunadament sense incidents, i fins i tot Javier Mascherano, sempre pacient, va aturar-se per parlar amb el grup que els havia increpat anteriorment.

Martino, en el punt de mira

En acabar el partit de Granada, Martino va excusar el grup i va explicar la derrota per la “falta de punteria” que va tenir l’equip a Los Cármenes. De portes enfora, no hi ha autocrítica. Com tampoc n’hi ha públicament des de les altes instàncies del club, que ja han posat una creu a l’entrenador, però han de mantenir un discurs positiu mentre la competició estigui en joc. L’encarregat de llançar ahir el missatge va ser el director esportiu, Andoni Zubizarreta, al programa Hat trick d’Esport3: “Estic molt orgullós de Martino. Té el seu contracte, i el seu desig és ser fidel al seu contracte”. El basc va utilitzar el mateix llenguatge que el tècnic, i només va voler assegurar que complirà el seu contracte, però mai va dir que l’argentí seguirà fins al 2015. El Barça manté un discurs enigmàtic sobre aquest aspecte, ja que hi ha una clàusula que permet desfer l’acord entre Martino i el Barça, pagant una penalització. “Sé que lluitarem per la Lliga fins a l’últim minut de l’últim partit. Som un equip que mai es rendeix. Vull que l’equip sigui fidel a la seva manera de jugar”, va afegir.

Martino s’ha quedat sense el seu avalador, Sandro Rosell, i la deriva en els últims partits ha fet que hagi perdut defensors als despatxos del Camp Nou. Tampoc a la Ciutat Esportiva té gaires partidaris. Cada cop són més els jugadors i membres de l’ staff queposen en dubte les seves capacitats per liderar el Barça. Ja fa temps que s’ha informat en aquest diari sobre les discrepàncies a l’hora d’entendre el futbol que hi ha entre Xavi i Iniesta i el tècnic argentí. A mesura que la competició ha avançat -i els resultats negatius han arribat- s’hi han sumat més veus crítiques. També hi ha persones dins del club que eximeixen de culpa l’entrenador, ja que consideren que el gran problema és venir d’on es ve, un equip que durant molts anys ha dominat el futbol europeu, un nivell d’excel·lència que és impossible de mantenir durant tant temps.

A Martino se’l considera un bon gestor de grup, però en els moments complicats li ha faltat fermesa per prendre decisions. Els seus mètodes de treball en els entrenaments i la capacitat de lectura dels partits són dos dels punts que s’assenyalen com a grans limitacions del de Rosario i els seus ajudants.

L’assignatura pendent del Barça aquest curs ha estat remuntar partits a domicili, quan el rival es parapeta a la seva pròpia porteria. Valladolid, Atlètic, Reial Societat, Llevant, Granada o també a Europa Milan i Ajax -a partir de quan els holandesos es van quedar amb 10- han estat exemples de la incapacitat del conjunt barcelonista per trobar solucions davant defenses poblades.

Durant tota la campanya, Gerardo Martino tenia un full de ruta clar: fer rotacions per mantenir l’equip físicament bé al tram final, quan es decideixen les competicions. Els jugadors han repetit reiteradament durant els últims duels que acaben els partits en plenitud. Tot i això, alguns futbolistes han acusat el cansament i el seu nivell no ha estat l’esperat. Messi ha passat desapercebut últimament, Mascherano ha sortit perdedor dels duels directes amb el davanter rival, i Iniesta va ser canviat contra l’Atlètic de Madrid -quan el Barça buscava desesperadament el gol per seguir viu a la Champions-, perquè Martino el veia precisament cansat.

De fet, durant els últims 5 partits, el Barça ha marcat només 5 gols: tres de penal, un en pròpia porteria i un de Neymar en jugada col·lectiva. L’equip, que hauria d’arribar amb un gran estat de forma al tram decisiu, està sense idees i sense futbol, víctima de la gestió del grup i la planificació de l’estiu passat, que, per culpa de les lesions, ha demostrat que faltaven peces, especialment a l’eix de la defensa. A més, el Barça porta dos partits sense marcar.

Després del cop moral de Granada, l’equip s’ha de conjurar per intentar vèncer la Copa contra el màxim rival i lluitar la Lliga fins al final. Si la temporada acaba en blanc, la directiva de Josep Maria Bartomeu tindrà moltes més dificultats per superar els problemes institucionals que ataquen l’entitat. La junta necessitava que l’equip pacifiqués l’entorn, però la imatge dels últims partits ha inflamat encara més els ànims de la culerada.

La FIFA marca el futur

Als despatxos del Camp Nou fa mesos que es tenen decidits els canvis necessaris per reactivar el bloc. Comptant els jugadors descartats i residuals per a Martino, els dos capitans que han anunciat el seu adéu, i els canvis que vol fer el club de futbolistes amb un pes important dins del grup, hi haurà pràcticament 10 baixes. Això, sempre que el Barça obtingui la cautelar que ha sol·licitat a la FIFA per poder fitxar. Els serveis jurídics del club van enviar divendres el recurs d’apel·lació per poder fitxar i que no s’hagi de complir la sanció que va imposar la FIFA per la manera com el Barça gestionava les incorporacions de jugadors estrangers al planter.

“Nosaltres no amaguem els nens, som transparents. Ens ha sorprès que una sanció del novembre no se sabés fins a l’abril. Que la sanció sigui d’aquesta duresa ha estat sorprenent”, va explicar Zubizarreta, que no va voler revelar l’estratègia a seguir.

Si Bartomeu no aconsegueix obtenir la cautelar de la mateixa FIFA o del Tribunal de l’Arbitratge Esportiu (TAS), el Barça posposarà un any més la revolució pendent, amb l’agreujant de la marxa de Víctor Valdés i Carles Puyol. Al club es considera la sanció de la FIFA com una de les qüestions més dramàtiques dels últims anys. De portes endins, assumeixen els errors i es depuraran responsabilitats pel que ha passat, tot i que entenen que és una qüestió que portava de manera personal Sandro Rosell.

El cas Neymar

Més enllà de l’afer FIFA, el Barça està pendent de les notícies que arriben des de Madrid. La carpeta del fitxatge de Neymar no està tancada, i el jutge de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, podria imputar l’actual president blaugrana i el vicepresident econòmic, Javier Faus. Tot i que s’acabi produint aquesta situació, Bartomeu ha deixat molt clar que no pensa dimitir. A diferència del que va passar al mes de gener amb Sandro Rosell, el cas Neymar no modificarà els plans de futur de l’actual màxim mandatari culer. Falta per veure què passarà dins de la junta si s’acaba imputant Bartomeu i altres membres de la junta. Podria haver-hi moviments a la directiva, tot i que el missatge provinent des del nucli dur de l’entitat blaugrana és que no es vol que les decisions d’un jutge de Madrid puguin marcar el dia a dia del Barça. Tot i això, si l’entorn es tensa i la situació es complica a nivell social, hi podria haver canvis.

Els dies vinents marcaran el futur immediat del Barça. Al camp i als despatxos es busca pacificar una entitat convulsa, sacsejada per afers institucionals, i que, després de molt temps de calma sobre la gespa, coneix el gust amarg de la derrota. La pilota, capritxosa, encara pot donar moltes sorpreses i a això s’aferra Bartomeu.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF