Publicitat
Publicitat

MISTER B.

Barça i Madrid, i la normalitat perduda

Després de Jerusalem i Roma, on Messi va ser rebut pel Papa i el Papa va ser saludat per Messi, a la pretemporada del Barça només li ha faltat la Meca per completar el triplet de ciutats sagrades. I això que amb Qatar Airways hauria estat un desplaçament de proximitat. Però com va dir Rosell, no cal haver anat a la Meca per ser musulmà, de la mateixa manera que al Barça no li hauria de caldre encomanar-se al Mur de les Lamentacions ni travessar la columnata de Bernini per recuperar el que més necessita, que és la normalitat.

Hi hagut un canvi, dolorós i indesitjat, que hi ajudarà: la baixa de Tito Vilanova ha portat a Barcelona un entrenador desconegut del culer, net d'antecedents sentimentals barcelonistes, aquells delictes que el tribunal de la premsa esportiva de la ciutat castiga severament amb tot el pes de la seva línia editorial. Martino ha arribat tan d'urgència a Barcelona que no té ni entorn ni facció coneguda, i això suposarà un avantatge: a partir de diumenge, ni les victòries ni les derrotes del Barça seran refregables a la cara de cap mister ni president anterior. Martino i els seus homes poden dedicar-se a perseguir la Lliga sense perseguir fantasmes. Amb Martino comença una altra història i és la Champions el nostre Sinaí.

I això no vol dir que el nou mister no presenti un dubte, fonamentalment: aquí, qui manarà? Un tècnic a qui han tret del llit de matinada per comunicar-li que li ha tocat la grossa ha de posar-se al capdavant de mitja dotzena llarga de campions del món i quatre Pilotes d'Or, i el que és més important, dels actuals campions de Lliga. És vital que Martino demostri des del minut zero que amb ell només juguen els que estan millor. Si no, la competència per ser titular encara serà més petita del que ja és.

El que ja és d'acudit és que el Barça no hagi pogut fitxar un central. Costa de creure que no en surti cap del planter, on se suposa que els ensenyen a viure perillosament i a tenir sortida de pilota. I estem parlant d'un central, no d'un 10 o un 9 . I encara costa més de creure que no se'n pugui fitxar cap al mercat. Doncs sort que tenen tot un any per buscar-li substitut a Valdés. Diu Martino que amb Puyol, Piqué i Mascherano en té prou. Per mi que farem curt.

Una diferència amb l'agost de l'any passat és que el Barça és el campió i el Madrid l'aspirant. Però el Madrid d'aquest any infon més respecte. Serà nou, il·lusionat i més simpàtic. Ha fitxat molt i bastant bé, té l'elit dels veterans esperant amb candeletes guanyar-ho tot sense Mourinho i Ancelotti és un entrenador experimentat que transmet aquesta normalitat tan necessària a les grans institucions. No m'estranyaria gens que hi hagués Lliga fins al maig.

Em queden dubtes i no són menors: com serà aquest Messi madur en la temporada del Mundial de la seva vida. Com aguantaran Xavi i Busquets. Com en farem un home, de Neymar. Com tornarà Piqué a marcar la ratlla a tots els partits. Si Martino sabrà trobar-li el lloc a Cesc i el joc a Alexis. I si ara que torno al Camp Nou, després de 4 anys de veure'ls per televisió, continuaran produint aquelles genialitats que feien embogir els meus amics americans.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF