Barça i Atlètic exporten la rivalitat a Europa

BarcelonaGràcies a Diego Simeone l’Atlètic ha deixat de ser aquell equip que sempre rebia un sac de gols quan jugava contra el Barça. Ara s’ha convertit en una pedra a la sabata dels blaugranes: aquesta temporada, tres duels oficials i tres empats. De manera cíclica l’equip del Vicente Calderón deixa de ser el pupas per imposar respecte, com va saber fer l’any del doblet amb Radomir Antic. Líder a la Lliga, l’Atlètic de Madrid encara no ha perdut cap partit en la present Lliga de Campions -set victòries i un empat- i arriba al Camp Nou (20.45 h / TV3) conscient que qui hi té molt a perdre és el Barça. La pressió recau sobre els homes de Gerardo Martino, que arriben al duel d’anada dels quarts de final en un bon estat de forma.

L’himne de la Champions embolcallarà un duel que s’ha viscut durant tota la temporada. A la Supercopa o la Lliga. Un duel personificat en el bon estat de forma de Leo Messi i Diego Costa, ara mateix dos dels jugadors més efectius de cara a porteria. En les últimes setmanes Messi ha recuperat aquella mirada freda amb què destrossa les defenses rivals, mentre que Diego Costa, convertit en la metàfora de l’agressivitat sobre el terreny de joc, en pocs anys ha passat de ser un desconegut a competir amb Messi i Cristiano Ronaldo. Però el davanter brasiler amb passaport espanyol no va poder acabar l’últim entrenament de l’Atlètic, i segons Simeone hi ha opcions que no pugui jugar. Costa va rebre un cop a la part interna del genoll que el va fer abandonar coix l’entrenament del Camp Nou. Segons el departament de premsa del club matalasser, avui se sotmetrà a unes proves per decidir si pot jugar.

Tant si és un parany de l’entrenador argentí com una lesió greu del seu golejador, l’Atlètic de Madrid arriba amb el cap ben alt. En poc més de dos anys un grapat de jugadors gairebé desconeguts del gran públic s’han convertit en un bloc difícil de batre. Els Gabi, Koke, Miranda, Diego Costa i Arda Turan són ara objecte de desig dels grans clubs europeus. Però per sobre de tot són el reflex d’un equip molt fàcil d’identificar, reflex de la manera de pensar del seu tècnic: agressivitat, físic, ordre, esforç. Mossegar en defensa i colpejar amb espais. “Som el Robin Hood del futbol”, deia el portuguès Tiago ahir per definir el seu equip.

Sense sorpreses al Barça

Un full de ruta oposat al del Barça, on s’ataca amb la pilota. On si no hi ha espais, cal inventar-se’ls amb tocs de genialitat. Martino apostarà altre cop pel control, com li va funcionar contra el City i el Madrid. Sergio Busquets, Xavi, Iniesta i Cesc aporten el control necessari per donar alegries a Lionel Messi. Sense baixes per acumulació d’amonestacions i amb l’única absència de Víctor Valdés per lesió, el Barça no hauria de sorprendre en l’alineació. L’únic dubte seria en atac, en espera de veure si Iniesta, suplent contra l’Espanyol, està fresc. La capacitat d’Iniesta, Messi i companyia de dominar el joc i evitar les fuetades de l’Atlètic difícilment sentenciaran l’eliminatòria aquesta nit, però poden començar a inclinar la balança. Segons Martino, l’objectiu és “guanyar i no encaixar gols”. “Això ens donaria un marge de certa tranquil·litat i traslladaria la iniciativa al rival”, va dir. L’Atlètic tampoc hauria de sorprendre gaire. Sense el sancionat Raúl García al centre del camp, Simeone haurà de decidir quin home de contenció situa, ja sigui Tiago o Mario Suárez. En atac, en canvi, Simeone haurà de triar en funció de l’estat de Diego Costa. Si el golejador -que ja ha fet 33 gols aquesta temporada- pot jugar, Simeone pot donar-li la companyia de David Villa o el brasiler Diego.

Per afrontar aquest duel de tècnics argentins, Martino considera que el Barça ha d’anar amb compte amb “les pèrdues de pilota” per no permetre els contraatacs matalassers. “Hem d’igualar la intensitat, i la nostra arma és ser el Barça. No has de posar en perill l’eliminatòria tenint 180 minuts per jugar, hem de saber que som un equip que marca gols; no podem fer un partit desesperat, hem de tenir sempre ordre i mantenir les formes més que mai, així tindrem més possibilitats”, argumentava un Martino que segurament farà jugar Neymar en atac al costat de Pedro o Alexis. El brasiler, encara que no acaba d’enamorar, sempre dóna la cara i genera perill. O penals, com contra el Madrid i l’Espanyol. Martino creu que Neymar pot rendir en totes les posicions del camp, tot i que reconeix que a vegades l’ha de sacrificar pel bé col·lectiu. “Sabem que el sacrifiquem jugant a la dreta”, deia en roda de premsa abans de rebre un equip que només ha perdut cinc dels seus 49 partits oficials d’aquesta temporada.

L’estil de Simeone

Simeone, tan agressiu quan pensa els partits, a les rodes de premsa es mostra més prudent, i va advertir que “serà el partit més complicat contra el Barça”. “Primer perquè a la Supercopa vam jugar l’anada de locals, i ara serà diferent. Tindrem al davant un Barça millor, que voldrà resoldre l’eliminatòria a l’anada. Nosaltres ho sabem i haurem de respondre de la millor manera possible. Ens trobarem amb la millor versió del Barça. El partit al Bernabéu els va donar molta força”, va dir l’extècnic del River Plate. “Si diem que som favorits, s’interpreta com un acte de supèrbia. I si diem que som pitjors, anem de víctimes. Jo només estic convençut d’una cosa. Que competirem de tu a tu contra el Barça”, va dir Simeone. I tot amb el seu estil tan personal. Tan agressiu.