L'anàlisi de Ricard Torquemada

Iniesta. El migcampista manxec i la seva interpretació van ser notables. El blaugrana va ser qui ho va tenir més clar tant en el ritme de partit com en els moments d’acceleració. Va trencar la línia del mig del camp del Reial Madrid sovint, va tenir paciència, però els davanters del Barça no van saber aprofitar les situacions de superioritat numèrica que va generar. Iniesta va tallar els moments de desordre amb control.

Trident. Hi va haver moments en què Messi, Neymar i Suárez van rebre amb avantatge per la pressió del Barça o per situacions de cara a cara. No van estar delicats ni en la passada final ni en la rematada. No van marcar les diferències com acostumen a fer. Messi va voler i no va poder, Suárez es va enredar amb la pilota i Neymar no va guanyar cap duel individual amb Carvajal. Hauran de recuperar obligatòriament l’espurna per dimarts.

Control. Suspens per la pèrdua de control final. Ja vam avançar que el Barça tenia una prova en els vint minuts finals perquè el cor i el cap sentien necessitats diferents. El cor et deia que podies guanyar el partit i que ho havies d’intentar. El cap et convidava a tenir el control i si es guanyava, doncs millor. Luis Enrique va actuar amb el cor quan va fer entrar Arda. El Barça va perdre per haver sacrificat equilibri per voler guanyar.