Enguany fa 40 anys que es va aprovar la iniciativa de celebrar el Congrés de Cultura Catalana, amb el suport de més de 1.500 entitats dels Països Catalans. Tot i que no va ser fins al 2016 quan finalment va tenir lloc aquest Congrés a València, a Perpinyà, a Palma (el 27 de juny), a Andorra la Vella i a Barcelona, successivament, podríem començar a pensar en la commemoració l’any que ve d’aquesta efemèride, atès que per ventura ara, passats 40 anys, estam per primera vegada en la disposició política de poder reconstruir aquest espai natural per a una cultura catalana comuna. Cal suposar que cap dels il·lustres que el 1975-76 es posaren al capdavant de l’organització del Congrés de Cultura Catalana, amb la presidència d’honor de Rubió i Balaguer, i les vicepresidències de Joan Miró (Catalunya), Joan Fuster (País Valencià), Francesc de Borja Moll (Illes Balears), Pere Ponsich (Catalunya del Nord) i Joan Martí i Alanís (Andorra), imaginaven en aquell moment que 40 anys després encara no hauríem consolidat la consciència ni les accions pròpies d’una cultura compartida. I molt menys imaginarien que en certs períodes i en una part de la població la idea de la cultura catalana encara crearia rebuig. Però com podeu llegir a les pàgines de Cultura, el canvi polític que s’ha esdevingut a Balears i al País Valencià poden facilitar que els creadors i agents culturals del Principat, les Illes i el País Valencià tinguin un espai més ampli i, entre tots, contribuir a fer la cultura catalana més forta, en el si dels nostres països i també a l’exterior. És el moment de posar-s’hi, sobretot des de les administracions i des de la seducció, l’única via per fer créixer una il·lusió compartida.
