Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

Els sindicats desconfien de la cimera europea

Després de reunir-se amb Rajoy preveuen un acord de "mínims" al conclau i demanen un nou Pla Marshall

Les maratonianes cimeres europees acostumen a decidir-se a altes hores de la matinada. Els més experimentats diuen que al final tot recau en una qüestió de resistència i que tot pot canviar en l'últim minut. Però també que uns dies abans ja es poden intuir per on aniran els trets a partir dels esborranys del conclau i les sensacions que transmeten els líders europeus. I si es tracta de percepcions i es té en compte les que van captar ahir els sindicats després de reunir-se amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, serà una cimera de "mínims": una nova galleda d'aigua freda a les expectatives d'Espanya i la resta de països amb problemes en un canvi de rumb de la política econòmica europea, basada fins ara en el dogma de l'austeritat a ultrança que propugna Berlín des del 2010.

El cap de l'executiu va rebre durant una hora i mitja al Palau de la Moncloa la secretària general de la Confederació Europea de Sindicats (CES), Bernadette Ségol, i els màxims responsables dels sindicats CCOO, Ignacio Fernández Toxo (que també és president de la CES); UGT, Cándido Méndez, i USO, Julio Salazar. La trobada -"Sincera i constructiva", segons les centrals i el govern- es va celebrar un mes després de l'última que va mantenir Rajoy amb Toxo i Méndez, cosa que evidencia un desglaç en les relacions.

Oficialment, la reunió s'emmarcava en la gira que està fent la secretària general de la CES per les principals capitals europees per transmetre les seves peticions de cara a la cimera, però no hi ha dubte que per a Rajoy era un nou intent de sumar més aliats en la posició pactada amb el PSOE que durà a Brussel·les. Així, malgrat que els sindicats no han subscrit cap pacte concret, el president podrà exhibir en el seu intent de doblegar l'immobilisme dels països del centre i nord de la UE que té sintonia amb les centrals en les línies mestres dels reptes europeus. "Estem aliats en els problemes de les persones", va arribar a dir la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, després de la cita, a la qual també va assistir.

Però sembla una aliança més de formes que de fons. En la roda de premsa posterior, Toxo es va mostrar molt escèptic en el fet que es facin passos decisius en els tres eixos claus de la cimera: avançar cap a la unió bancària, millorar el finançament de les pimes i lluitar contra l'atur juvenil. Sobretot en aquest últim aspecte va criticar que en l'esborrany només es parli de l'opció d'anticipar una "mínima part" dels 6.000 milions que es destinarien en set anys a donar feina als joves. Sobre aquesta qüestió, Báñez va tornar a insistir que a Madrid li correspondrien uns 2.000 milions i que intentarà que es reparteixin en dos anys. "El president plantarà batalla", es va limitar a replicar a la pregunta sobre la incredulitat sindical.

"Resistència" davant Berlín

Les centrals van atribuir els seus mals auguris al fet que les eleccions alemanyes pesen "com una llosa" en els intents de girar a favor del creixement. De fet, Méndez va dir que Rajoy ha passat d'una posició "d'arrossegament a una de resistència" respecte a les tesis de Berlín i que comparteixen amb el president la "por" que la cimera "no tingui cap contingut". També van criticar que a la trobada no s'impulsarà cap gran programa d'estímul econòmic similar al Pla Marshall posterior a la Segona Guerra Mundial, ni mesures contra la pobresa ni de protecció de la "dimensió social".