La renda per càpita balear, en caiguda des de 1984

PalmaEs fan més contractes, l’atur va baixant i hi ha més cotitzants mes a mes, encara que entre 70.000 i 80.000 persones continuen sense feina. Aquests fets ininterromputs els darrers 24 mesos són les notícies més positives que pot donar l’economia balear. El Govern, com no pot ser d’altra manera, els ha repetit per validar les mesures preses i argumentar que van en la bona direcció. Però l’equip econòmic i d’anàlisi sociològica que elaborava els informes del Centre d’Estudis Socioeconòmics (CES) fins que Bauzá el va tancar consideren que només fixar-se en això és perdre’s una part molt important de la pel·lícula. “I no convé gens, perquè si incorporam els paràmetres de distribució de la renda, els de qualitat en el treball i el Laeken, el retrat que resulta ens hauria de preocupar extraordinàriament. Hem perdut 50 punts de renda els darrers 25 anys, una barbaritat”, assegura l’economista Ferran Navinés.

Navinés, juntament amb les sociòlogues Antònia Puigròs i Maria del Mar Ribas, ha publicat, amb el suport de l’Ateneu Pere Mascaró, Crisi econòmica, mercat de treball i benestar social. El cas de Balears, un informe que continua amb la metodologia de treball del CES i que posa en relleu, fonamentalment, dos aspectes: els ciutadans de Balears han perdut renda de manera alarmant i s’han accentuat les diferències.

D’aquell “som els més rics d’Espanya” dels anys 80, en què s’arribà al sostre d’estar 50 punts per damunt de la mitjana estatal, s’ha passat a situar-se ara mateix com la setena comunitat en renda per càpita, en una caiguda ininterrompuda des de 1984. “Balears perd renda per càpita des de fa 30 anys, de manera constant, i aquest és un comportament molt preocupant, fonamentat en un increment de població que no s’ha vist acompanyat de la pujada de la renda”, afirma Navinés.

Encara que les dades recollides per l’equip que abans treballava pel CES s’aturen el 2012 “perquè les dades oficials que necessitam per aplicar la nostra metodologia de treball van un poc endarrerides”, el que queda clar és que “la tendència és la mateixa”.

El document també valora aspectes com la qualitat en el treball (indicador IQT). En aquest sentit, crida l’atenció que Balears perd sis posicions en la comparativa amb la resta de comunitats respecte de les condicions del lloc de treball, i vuit pel que fa als salaris i la productivitat.

Hi ha menys renda disponible per a més població, i això té moltes més conseqüències que una davallada de set posicions en el rànquing de les comunitats més riques per habitant. “Està més mal repartida. El creixement de la desigualtat també és un fet que caracteritza els darrers anys, i aquest factor no se sol explicar quan es diu que a poc a poc es va creant ocupació. Se’n crea, però molt precària i, per tant, no veim símptomes de canvi a curt termini”, explica la sociòloga Antònia Puigròs.

De fet, l’equip ha estudiat 14 paràmetres diferents per mesurar el benestar de Balears “combinant els aspectes de pobresa econòmica, renda i atur, i la pobresa en capital humà, nivells educatius, en un sol indicador sintètic”, diuen els experts. Aquest indicador no aporta cap bona notícia per a les Illes, perquè si el 2008 Balears era la cinquena comunitat en el rànquing de l’índex de benestar social de les 17 comunitats, el 2012 ja havia baixat a la desena posició, és a dir que n’havia perdudes cinc en quatre anys.

“Millora lleugerament el comportament de les variables relatives a l’educació entre 2008 i 2012, però les relatives a pobresa en renda, desocupació i exclusió social mostren un creixement considerable”, afirma l’estudi.

Model d’èxit

Per Ferran Navinés, la conclusió més important de l’estudi és que “el model d’èxit que se’ns presenta, de comunitat turística que cada vegada va millor, està en qüestió. Hem perdut renda i creix la desigualtat i la necessitat. Per tant, no podem continuar repetint aquest mantra, sinó que com a societat hem de ser capaços d’analitzar el que està succeint”.