La pobresa afecta el 23% dels grecs

Enviada especial a AtenesLes enormes retallades que ha hagut de fer Grècia a canvi de l’ajuda econòmica dels socis europeus han empobrit el país i bona part dels ciutadans. Les organitzacions no governamentals gregues i els partits d’esquerres denuncien que l’empremta que ha deixat la política d’austeritat imposada des de Brussel·les és brutal. Als milers de grecs que s’han quedat sense feina s’hi sumen reformes estructurals que han afeblit el sistema sanitari i l’atenció social. Els canvis han deixat fora del sistema públic de salut molts ciutadans, que s’han de pagar de la seva butxaca la visita mèdica.

Les dades són significatives. El 23% dels grecs estan en risc de pobresa, segons dades de la Comissió Europea. Entre el 2009 i el 2012, a aquest grup s’hi han sumat gairebé 400.000 persones en un país de poc més d’onze milions d’habitants. Bona part de les persones que són per primera vegada en el grup catalogat com a risc de pobresa són treballadors que tenien feina abans de la crisi i l’han perdut. Segons revelen dades del govern hel·lè, el 44% dels aturats grecs estaven en risc de pobresa l’any 2011, sis punts per sobre que dos anys abans.

“L’experiment que ha fet la troica a Grècia demostra dramàticament que l’estratègia de superausteritat té efectes desastrosos en les condicions de vida de les classes mitjanes i baixes”, explica en una conversa amb l’ARA Yannis Bournous, responsable de relacions internacionals del partit de l’oposició Syriza. “Grècia està sota una crisi humanitària”, assegura.

Menjar calent

“Cada vegada hi ha més persones que no tenen diners per anar al supermercat i vénen aquí per menjar calent”, explica a l’ARA en un anglès rudimentari el Iorgos, un dels voluntaris del menjador social Galini, que cada dia ofereix dinar gratuïtament a una vuitantena de persones. El Galini és una soup kitchen -nom amb què es coneixen els menjadors socials a Grècia- que gestiona una entitat catòlica ortodoxa dirigida pel pare Ignatios.

El Galini és en un carrer poc transitat del centre d’Atenes. Pocs minuts abans de dos quarts de dotze del migdia desenes de persones, la majoria homes, fan cua al carrer. A l’interior, els voluntaris paren la taula i serveixen els plats. El Mikhalis fa dos anys que col·labora amb l’entitat. És un capità de policia jubilat i explica que a ell la crisi i les retallades ja l’han enxampat jubilat. “Però el que està passant al país és molt trist”, assegura. Abans de parar taula, els voluntaris atenen pares i mares de família que acudeixen al local amb tàpers per endur-se el menjar a casa. “Aquí no hi vénen nens. Les famílies prefereixen menjar a casa i nosaltres els omplim els tàpers”, diu el Iorgos.

A dos quarts de dotze en punt s’obre la porta i entren els usuaris. S’asseuen, resen una oració i comencen a menjar. No parlen entre ells ni es miren. Mengen en silenci. Alguns en 10 minuts ja han acabat. Donen les gràcies i marxen. “La majoria no són persones que viuen al carrer -explica el Mikhalis-. Simplement no arriben a final de mes”. La majoria de persones que dinen al Galini són grecs, però també hi ha estrangers. “Sobretot búlgars i de països de l’Est”, puntualitza l’excapità de policia.

A deu minuts del menjador social hi ha Boroume, una entitat nascuda enmig de la crisi que posa en contacte supermercats, restaurants i botigues als quals els sobra menjar -sovint perquè està a punt de caducar- amb menjadors socials o serveis públics que atenen persones sense recursos. “L’objectiu és que no es llenci menjar a les escombraries quan hi ha tanta gent que en necessita -explica la impulsora del projecte, Tatiana Moulouli-. Fem de pont entre el comerç i les entitats socials”, afegeix.