Publicitat
Publicitat

RECUPERACIÓ

El mercat immobiliari americà revifa

Els preus de l'habitatge creixen però continuen per sota dels d'abans de la crisi

Phoenix torna a veure el cartell de "Venuda" als jardins d'algunes de les seves cases. La capital d'Arizona, un dels epicentres de la bombolla immobiliària dels Estats Units, ha experimentat el creixement de preus (23%) i de vendes (20%) d'habitatges més important del país en el primer semestre de l'any.

El sector immobiliari nord-americà ha enfilat amb força el camí de la recuperació després d'anys en recessió i, actualment, està donant un impuls important a la demanda interna privada i al dèbil creixement econòmic de la primera potència. Els preus han repuntat significativament, entre el 7% i el 12% en els últims dotze mesos, i les vendes han augmentat més d'un 15% en el mateix període. A més, els permisos de construcció han crescut un 12,4% des del juliol del 2012, segons el departament d'Habitatge.

"L'increment de preus dels immobles i els efectes positius dels programes públics de finançament de l'habitatge han reduït el nombre de propietaris amb patrimonis hipotecaris negatius -és a dir, que el valor de l'habitatge és menor a la hipoteca que es deu-", escriu l'analista econòmic Jarkko Turunen en l'últim informe del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre la situació econòmica dels EUA.

Malgrat tot, la venda d'habitatges se situa en 495.000 unitats noves a l'any, per sota de les 700.000 que es consideren saludables per a l'economia. A més, l'últim índex de Standard & Poor's i Case-Shiller mostra que el preu encara és un 24% inferior al màxim, aconseguit el 2006. Ciutats com Dallas i Denver estan a punt d'arribar al seu rècord -el preu dels habitatges només és un 4,5% més barat-, però altres com Phoenix, Las Vegas i Miami encara tenen un llarg camí per recórrer -el valor del seu mercat se situa entre un 40% i un 55% per sota de màxims.

Les claus de la recuperació

Les claus de la millora del mercat immobiliari americà són una política monetària molt laxa, amb compres per part de la Reserva Federal (Fed) que recolzen en hipoteques, i taxes d'interès baixes que han incentivat el refinançament i reduït les quotes dels préstecs hipotecaris. A més, els baixos rendiments d'actius financers, com els bons a llarg termini, han fet més atractives les inversions immobiliàries. Actualment, un 70% dels americans creuen que comprar una casa és millor que llogar-la i un 40% pensen que és una bona inversió.

D'altra banda, els programes públics per impulsar el refinançament d'hipoteques han permès reduir els desnonaments. Barack Obama ha demanat al Congrés més inversió per a aquests programes i més ajudes per facilitar l'accés a l'habitatge. "Hem de construir per a les generacions futures un sistema d'habitatge que duri i que sigui just, que recompensi la responsabilitat", va dir fa deu dies en un discurs a Phoenix, en el qual va presentar una reforma del mercat de les hipoteques.

Obama va proposar eliminar els gegants hipotecaris Fannie Mae i Freddie Mac i, així, permetre que el capital privat pugui exercir un paper més important. Nacionalitzats el 2008, en plena crisi financera, amb un pla de rescat del govern de 187.000 milions de dòlars, el seu balanç econòmic ha notat una millora notable en els últims anys. La setmana passada van anunciar que reemborsaran 14.600 milions de dòlars a l'estat gràcies a l'augment dels guanys. Així, ja han tornat 147.000 milions de dòlars del rescat.

"Mentre els preus pugen, no podem simplement reinflar la bombolla immobiliària", va assenyalar Obama, que va exigir mantenir l'accés a productes hipotecaris "segurs i senzills", com els préstecs hipotecaris de 30 anys i taxes d'interès fixes. L'objectiu de la reforma del president és evitar una nova bombolla, sense perjudicar l'accés de les classes mitjanes a un habitatge.

De moment, els analistes creuen que el risc que el mercat immobiliari entri en una nova espiral especulativa és baix i es mostren més preocupats per la fortalesa de la recuperació. L'augment dels interessos hipotecaris dels últims mesos i el possible increment de l'oferta esperonada per l'increment de vendes han generat inquietud, ja que podrien frenar el repunt del sector. Amb tot, els interessos continuen a nivells baixos històrics i els economistes -entre els quals, el president de la Fed, Ben Bernanke- sostenen que els fonaments del mercat de l'habitatge són prou forts per suportar l'augment del cost dels préstecs.