Les màquines comencen a parlar entre elles

L’hospitalet de LlobregatA cada edició que passa, el Mobile World Congress (MWC), que ahir va tancar les portes a Barcelona, és menys una fira de fabricants de telèfons mòbils i operadores i més un aparador de com la mobilitat ens canviarà la vida. Aquest any tant els fabricants com la mateixa organització es van proposar decididament demostrar-ho i això va convertir l’internet de les coses (objectes connectats) en una de les tendències més calentes del saló. Entre les novetats s’hi han pogut veure des de cascs de moto fins a aparells de domòtica, passant per bicis connectades: una demostració que la indústria mòbil està transformant cada cop més sectors i, molt aviat, canviarà la manera com ens relacionem amb gairebé qualsevol objecte del nostre voltant.

Una de les principals atraccions del saló, de fet, era la Innovation City, un dels estands més grans de tot el saló, que mostrava els últims invents en objectes connectats. “La principal novetat és que comencem a veure que no només les coses estan connectades a internet, sinó que es connecten i dialoguen entre elles”, explica Andrew Parker, director de màrqueting de projectes de la GSMA. A la Innovation City, per exemple, s’hi podia veure un cotxe equipat amb tecnologia d’AT&T que era capaç d’entendre’s amb la casa, i obrir la porta del garatge en acostar-s’hi, o ordenar que s’encengués la calefacció quan fos a prop.

Però l’any passat ja vam veure una autèntica invasió de wearables al congrés, i no s’han generalitzat a les nostres vides. La pregunta és: ¿passarà el mateix amb l’internet de les coses? “La gent no vol tecnologia per si mateixa. Vol que li faciliti la vida. Volem comptadors intel·ligents que els estalviïn diners, o cotxes intel·ligents que també ho facin. Al Regne Unit, per exemple, l’assegurança per a un jove pot costar 3.000 lliures. Les dels cotxes connectats costaran 1.000 lliures, perquè el cotxe sabrà com de bé condueixes. Quan això es faci tangible es crearà demanda”, exemplifica Parker. És a dir, segons ell, l’internet de les coses ens seduirà, entre altres aspectes, per la butxaca.

Però serà difícil que això passi si el cost d’adquisició dels productes no baixa. Oral-B, per exemple, mostrava al saló un raspall de dents intel·ligent que permet seguir un pla de salut dental amb localització i sensors que promet millorar la salut bucal. El preu? Uns 150 euros. Parker pronostica que els preus baixaran a mesura que augmenti l’extensió d’aquests productes -“estan deixant de ser un nínxol”, diu-, i també per l’estandardització de tecnologies, com la Embedded SIM, un estàndard en què treballa la GSMA cridat a fer que no calgui col·locar una SIM de cada operador als productes, cosa que abaratirà els processos de manera substancial.

L’internet a les coses creix a un ritme del 30% anual, i s’accelera. El 2020 es calcula que hi haurà 50.000 milions de connexions mòbils al món, moltes de les quals seran màquines i no mòbils o tauletes. Això suposarà un repte tecnològic, i per això la indústria ja assaja el pròxim estàndard: el 5G, tot i que alguns defensen que amb les xarxes actuals hi ha molt camp per córrer. “Amb el 4G en tenim prou per a la majoria de sensors simples. Serà per a elements més exigents, com els cotxes que es condueixen sols, que necessitarem el 5G, amb una latència (el temps que triga la connexió a arribar a la xarxa) més baixa”, explica la cap de recerca en ràdio de Nokia, Agnieszka Szufarska.

L’internet de les coses també planteja alguns dubtes ètics. Al congrés, per exemple, s’ha presentat un guant, el ProGlove, que és capaç de traçar els moviments dels treballadors de les cadenes de muntatge, a les fàbriques. Tècnicament, és possible fer que el guant enviï la informació de com de bé o de malament treballa cada empleat als caps, tot i que el cofundadador de ProGlove Jonas Girardet afirma que no cediran aquesta informació a les empreses per motius “ètics”.