WashingtonÉs una realitat coneguda que cada cop més empreses rastregen els perfils d’una persona a les xarxes socials, com Facebook o Twitter, per decidir si la seleccionen per a un lloc de treball. Una fotografia o un comentari compromès poden arruïnar totes les opcions laborals d’un candidat. Però el que és menys conegut és que cada cop més companyies financeres de petita o mitjana dimensió també tenen en compte els detalls compartits en aquestes plataformes d’internet per decidir si concedeixen un crèdit a una persona i, sobretot, quin és el tipus d’interès que li demanen. Segons el que puguin trobar als seus perfils a internet determinaran si és un prestatari de més o menys risc, cosa que influirà en les condicions del crèdit.
Aquest fenomen fa alguns anys que es consolida en països del centre i l’est d’Europa i en alguns d’asiàtics, però ara està començant a treure el cap als Estats Units i també a casa nostra. Un exemple és la firma alemanya Kreditech, que atorga microcrèdits a Espanya (sota el nom Kredito 24), Polònia, Txèquia, Rússia i Mèxic. La companyia es fixa en les xarxes socials, la conducta a internet -quines pàgines es visiten més- i l’ús d’un smartphone per definir un historial de crèdit. “Mirem si una persona està utilitzant un mòbil car, com un iPhone, o si, en canvi, accedeix a internet des d’un cibercafè. O si la seva xarxa d’amics a Facebook és sòlida o són simplement amics que coneix en un bar. Tot això pot ser informació important”, va dir al diari Wall Street Journal Laurent Schuller, portaveu de Kreditech, que ha processat 250.000 sol·licituds creditícies des que va néixer, el 2012.
Una de les accions més habituals d’aquestes firmes és creuar dades per determinar la solvència d’un client potencial. Esmenten el cas, per exemple, d’una persona que diu que ha estudiat a Harvard però que, dels seus 500 amics a Facebook o Linkedin, cap ha anat a aquesta prestigiosa universitat, cosa que indueix a pensar que està mentint i que, per tant, és poc fiable.
De moment, aquest rastreig a les xarxes -basat en el processament de milers de dades, l’anomenat big data - l’utilitzen sobretot empreses que presten quantitats baixes de diners a clients amb un mal historial de crèdit que els ha allunyat dels bancs tradicionals o que directament no tenen ni compte bancari. Però cada cop més companyies grans també es fixen en aquesta via, i no és descartable que també la tinguin en compte els bancs tradicionals, ja que la majoria tenen una destacada presència a les xarxes socials per mirar d’interactuar més amb els seus clients.
De fet, Fair Isaac, que fa el 90% de les avaluacions de crèdit als Estats Units, va admetre fa poc que està estudiant analitzar més les conductes a internet. Ja hi ha dues empreses que han fet el pas i que estan liderades per destacats inversors. La primera és LendUp, que té el suport del braç inversor de Google, i la segona, Accel Partners, que va ser un dels primers inversors de Facebook. LendUp, per exemple, demana als seus sol·licitants que voluntàriament comparteixin amb l’empresa totes les seves dades en plataformes com Facebook o Twitter perquè asseguren que com més informació subministrin més possibilitats tindran de ser aprovats per rebre un préstec.
Però aquesta invasió de la intimitat inquieta les associacions de defensa dels drets dels consumidors, que avisen que això perjudica els clients perquè reben una avaluació desproporcionada. Fa unes setmanes l’Agència de Protecció Financera dels EUA va anunciar que estava analitzant el fenomen. De fet, hi ha forats legals significatius i alarmants: si un client els disputa l’avaluació que li han fet, la llei obliga les empreses financeres a verificar que l’historial de crèdit és acurat. Però en el cas de basar l’avaluació només en la presència d’aquella persona a internet, no estan obligades a verificar-la perquè no l’han de subministrar a un tercer. En qualsevol cas, no hi ha dubte que el fenomen seguirà a l’alça perquè cada cop és més evident la connexió financera de les xarxes socials. Precisament aquesta setmana s’ha sabut que Facebook vol impulsar un servei de transferència de diners a Europa, a l’estil Western Union, perquè els seus usuaris puguin guardar diners i fer compres.
Com treure dades de les xarxes socials
Les empreses que utilitzen aquests mètodes es fixen, per exemple, en si la xarxa d’amics d’una persona a Facebook es basa en amistats sòlides o no.
Detalls
També valoren aspectes concrets. Si una persona diu que ha estudiat a Harvard però cap dels seus 500 amics a Facebook o LinkedIn hi ha anat, l’empresa tendeix a pensar que menteix i que, per tant, és poc fiable.
Aparells
A més, miren si una persona utilitza un mòbil car, com un iPhone, o si accedeix a internet des d’un cibercafè per determinar el seu estatus socioeconòmic.
Comentaris d’usuaris
També pot ser un factor negatiu el fet que un usuari tingui males crítiques a eBay, la plataforma de compraveda online, o que LinkedIn reveli que canvia contínuament de feina.
