La caiguda dels preus s’estén per l’eurozona a l’espera que el BCE actuï

Brussel·lesAmb l’arribada d’Espanya al club dels països que pateixen caigudes de preus, ja són cinc els socis de l’euro que al mes de març van registrar una taxa d’inflació negativa, segons les dades publicades ahir per l’oficina d’estadística comunitària, l’Eurostat. I aquests països arrosseguen la inflació de l’eurozona, que va caure dues dècimes al mes de març (del 0,7% al 0,5%) i va situar la taxa al punt més baix dels últims cinc anys. Dels cinc països on els preus van caure, quatre han demanat el rescat: Grècia (-1,5%), Xipre (-0,9%), Portugal (-0,4%) i Espanya (-0,2%). Eslovàquia (amb un descens del -0,2%) és el cinquè país.

De fet, tots els socis de l’euro excepte tres (Finlàndia, Àustria i Malta) estan en el que el Banc Central Europeu denomina “zona de perill”, és a dir, quan la inflació es troba per sota de l’1%. Això afecta fins i tot els dos grans motors econòmics de la moneda única: Alemanya, que al març va traspassar la barrera i va caure de l’1% al 0,9%, i França, que va passar de l’1,1% al 0,7%.

L’Eurostat atribueix la frenada de la inflació a la caiguda del preu de l’energia, impulsada sobretot per la baixada de la gasolina i les telecomunicacions. Una energia que continua abaratint-se i al març va caure un 2,1% després que al febrer ja s’hagués encongit un 2,3%. A l’altra banda, les principals pujades de preus les van viure els serveis (1,1%), seguides dels aliments, l’alcohol i el tabac (1%).

Fa mesos que el BCE deixa entreveure que està disposat a adoptar mesures extraordinàries si la inflació es manté en nivells massa baixos. Unes mesures, com abaixar el preu del diner -que està en un mínim històric del 0,25% des del novembre-, que estimularien el consum i, així, contribuirien a fer pujar els preus. Però el president de l’organisme, Mario Draghi, no acaba de fer el pas i a la reunió del BCE de principis de mes va tornar a prendre la mateixa posició: esperar.

Unanimitat

Això sí, va garantir que el consell del BCE “és unànime en el compromís d’utilitzar instruments no convencionals per fer front al risc d’una inflació prolongadament baixa”. O, dit d’un altra manera, que Alemanya ja no s’hi oposa com fins ara i que, per tant, l’aplicació d’aquestes mesures està a punt d’arribar.

L’objectiu d’adoptar mesures excepcionals, al cap i a la fi, és allunyar el fantasma de la deflació (és a dir, una baixada continuada de preus), que no només frenaria la lenta recuperació econòmica de l’euro sinó que dificultaria als països com Espanya tornar el deute. La deflació fa que els tipus d’interès reals siguin més alts i que l’esforç per pagar el deute sigui, per tant, més elevat.

Espanya és, de fet, un dels països que més espera amb candeletes les mesures que Draghi es continua rumiant. La setmana passada el Fons Monetari Internacional alertava que, d’entre tots els països europeus, el que té més risc de caure en deflació és Espanya. I, per evitar-ho, l’FMI reclamava a Draghi que actuï amb decisió.

Pendents de l’efecte de la Setmana Santa

Els serveis, que són els responsables de gairebé la meitat del pes de la inflació, van caure sis dècimes al març respecte al mateix mes d’un any abans. I és que el 2013 les vacances de Setmana Santa -que acostumen a encarir el preu dels serveis relacionats amb l’oci, com els vols i els restaurants- van ser al mes de març. I el fet que aquest any la Pasqua caigui a l’abril explica la mala dada de l’IPC del març. L’esperança és que a l’abril els preus pugin per aquest mateix motiu.