Publicitat
Publicitat

NEGOCIS

Els inversors dels EUA, a la conquesta d’Espanya

Les compres empresarials nord-americanes superen les europees i arriben a xifres rècord

El primer va ser Bill Gates a finals del 2013 amb l’entrada a l’accionariat de FCC. A l’home més ric del món el va seguir al cap de poques setmanes el quart més ric, el també nord-americà George Soros, que també va entrar a la constructora. I des de llavors han proliferat els inversors dels Estats Units que s’han fixat en Espanya, alguns més sòlids i d’altres específicament de capital risc . Però tots atrets pel mateix: el descens dràstic del preu dels actius, sobretot immobiliaris, i la necessitat de les empreses locals de desendeutar-se.

Espanya està de moda als EUA. Almenys les xifres així ho indiquen: de les 17 grans operacions de compra de companyies espanyoles per fons inversors estrangers l’any passat (per un valor total de 2.700 milions d’euros), 14 les van fer inversors dels EUA, segons les estadístiques de la firma Mergermarket. A més, les adquisicions nord-americanes van suposar un increment del 55% en nombre d’operacions i del 30% en valor econòmic respecte del 2012, cosa que les va situar en el nivell més alt registrat fins al moment. Tot apunta que la tendència s’ha disparat més aquest any.

Gerald Cohen, investigador econòmic sènior de Brookings, un centre d’estudi a Washington, ho atribueix a una combinació de factors. “Els fonaments de les economies de la perifèria de l’euro han millorat substancialment pel control dels comptes públics, el descens dels costos laborals i el suport del Banc Central Europeu. L’ajust estructural necessari s’està fent i, a més, els actius són relativament barats”, afirma a l’ARA.

A això s’hi afegeix el fet que hi ha un excés de liquiditat als Estats Units -per la política ultraexpansiva de la Reserva Federal- i que els inversors estan marxant dels països emergents: “Estan buscant llocs on els fonaments econòmics estan millorant, com a Espanya, on hi ha [oportunitats] en deute i actius”.

De fet, la setmana passada es va assolir una entrada rècord de diner nord-americà a la borsa i al mercat del deute espanyols. Segons l’índex MSCI van desembarcar 172 milions d’euros, el nivell setmanal més alt per a un país des del 2002, quan arrenca la sèrie estadística de l’agència Bloomberg. La tendència, segons Goldman Sachs, anirà a més. El banc d’inversió nord-americà calcula que en els pròxims anys els inversors dels EUA podrien destinar entre 5.000 i 7.000 milions d’euros a fer negocis a Espanya. I si la millora econòmica arriba a les empreses europees, és d’esperar que també s’animin a fer més operacions.

En totes les operacions el factor determinant ha estat el baix preu dels actius. Per exemple, en el cas de Gates, quan va comprar el 6% de FCC cada títol valia 14,8 euros, per sobre del nivell de mesos enrere, però molt per sota dels 83,9 euros que va arribar a valdre abans de l’esclat de la bombolla immobiliària fa sis anys. És a dir, una autèntica ganga.

L’imant del sector immobiliari

El desastre immobiliari també ha enfonsat el preu dels habitatges, que es calcula que ha caigut prop d’un 40% en termes reals des que va començar la crisi. I si a aquest factor s’hi suma la necessitat dels bancs de desprendre’s del llast de la construcció i de reduir el seu deute, és fàcil entendre que la majoria de les operacions d’inversors nord-americans tinguin lloc en el sector financer o de la construcció. Per exemple, el fons de capital risc Apollo ha comprat el banc EVO, bona part del hòlding immobiliari del Santander (Altamira) i una filial de Bankia. Per la seva part, TPG ha adquirit part de Servihabitat, el gestor immobiliari de La Caixa. De retruc, la creixent presència d’aquests fons nord-americans a Espanya està generant un ball de fitxatges de directius a les empreses comprades.

Soros també ha entrat al capital de Bankia, i ho ha fet comprant part del 7,5% de l’entitat nacionalitzada que l’Estat va vendre al març. En paral·lel, ha invertit 92 milions d’euros a Hispania, la societat creada pel fons espanyol Azora, per fer negocis al mercat immobiliari. Precisament, fa una setmana el grup nord-americà Blackstone va comprar per 40 milions la filial immobiliària de la nacionalitzada CatalunyaCaixa. Abans ja havia adquirit més de 1.800 pisos de lloguer a Madrid.

Fora del mercat immobiliari destaquen la compra del 100% de Panrico per Oaktree i la inversió a Catalunya de Paul Allen, el confundador de Microsoft juntament amb Gates. A través de la seva societat, Vulcan Capital, Allen ha destinat 30 milions a l’empresa Scytl, especialitzada en tecnologia electoral i que té la seu a Barcelona i presència en 35 països.

La llista podria continuar, i rebre inversions és un senyal positiu, però els experts apel·len a la prudència. Cohen subratlla que part de les operacions poden ser especulatives, mogudes només pel descens dels preus, però no fruit de la millora econòmica. Afegeix que el moment clau es produirà quan els preus dels actius comencin a pujar i la recuperació es consolidi. Llavors se sabrà si es tractava d’inversions purament oportunistes o d’apostes fermes a mitjà i llarg termini.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF