Publicitat
Publicitat

ARA FAREM 1.000 DIARIS

El millor sobre el forat negre de l'evasió fiscal

Els últims mesos han estat notícia els casos d'algunes grans companyies, com Apple i Starbucks, que aprofiten les legislacions d'alguns països per reduir al màxim la càrrega fiscal. Els governs les segueixen de ben a prop

2-12-2012

Fabricar a Mataró i pagar impostos a Suïssa

L'empresa nord-americana Procter & Gamble té una fàbrica a Mataró on produeix bona part del detergent Ariel que ven a Europa. Però això no significa necessàriament que tots els beneficis que genera aquest negoci tributin a Catalunya.

Procter & Gamble -líder mundial de productes de consum gràcies a marques de gran popularitat com Gillette, Fairy, Duracell, Ambipur i Don Limpio- té diversos proveïdors que li envien a Mataró els productes necessaris per fabricar detergent. Però Procter & Gamble (P&G) els demana que, tot i que aquests productes siguin per a la seu de Mataró, l'adreça que consti a la factura sigui la de la seva sucursal de Ginebra, a Suïssa, que és on presumiblement paga els impostos corresponents. Per acabar-ho de complicar, la factura s'ha d'enviar a una altra sucursal, en aquest cas a Newcastle, al nord d'Anglaterra. La mateixa companyia explica el procediment en una pàgina web (www.pgsupplier.com) específicament creada perquè els proveïdors de les fàbriques que P&G té escampades per tot el món no es facin un embolic.

Les diferents filials que P&G té a Espanya van declarar un benefici conjunt de 22 milions d'euros el 2011, segons consta al Registre Mercantil. La xifra sorprèn perquè només representa un 1,2% dels 1.819 milions d'euros en beneficis que la companyia va obtenir a l'Europa Occidental, segons s'explica en l'informe anual de la companyia. El pes d'Espanya en aquesta zona és molt superior tant des del punt de vista demogràfic (21% de la població) com econòmic (17% del PIB). Els països que generalment s'engloben en el concepte Europa Occidental són Irlanda, Portugal, Regne Unit, Bèlgica, Holanda, França i Espanya.

Generalment, a Espanya les empreses paguen un 30% dels seus beneficis nets en concepte d'impost de societats. A Suïssa, el tipus general d'aquest impost és considerablement més baix (21,3%) tot i que les autoritats helvètiques són encara més benevolents amb les empreses que tenen la major part de la seva activitat a l'estranger, com és el cas de P&G. Per a aquestes companyies, l'impost de societats és d'entre el 9% i l'11%, un terç del que es paga a Espanya, segons la consultora financera Deloitte.

Moure els diners d'un país a un altre és una pràctica molt habitual entre les multinacionals. Aquest tipus de moviments de capital -coneguts amb el nom tècnic de preus de transferència - difícilment desapareixeran mai "perquè formen part de la planificació fiscal a la qual tenen dret totes les empreses", segons els experts consultats per l'ARA, que, tot i així, admeten que l'ús que se'n fa és abusiu: "Avui dia totes les empreses fan el que volen". Tot i que aquesta complexa estructura no té per què ser il·legal, el ministeri d'Hisenda espanyol està convençut que moltes multinacionals utilitzen aquests mètodes de manera abusiva per esquivar impostos que s'haurien de pagar a Espanya.

Suïssa és un exemple clàssic de país amb una fiscalitat atractiva per a les empreses. Però, en els últims quinze anys, Irlanda s'ha convertit segurament en el país preferit gràcies a la pertinença a l'euro i, sobretot, al seu baix impost de societats. El 1995 les empreses amb seu a Irlanda pagaven generalment un 40% d'impostos sobre el benefici però vuit anys després la taxa es va rebaixar fins al 12,5%.

22-05-2013

La gran teranyina d'Apple per evadir milions d'impostos

Apple s'ha convertit en la companyia tecnològica més rendible mentre, en paral·lel, ha defraudat milers de milions de dòlars en impostos als Estats Units i arreu del món a través d'un complex entramat de societats filials estès per diversos continents i que supera el que els experts havien vist mai fins ara. Així s'expressava la comissió investigadora del Congrés dels EUA, que va destapar la presumpta evasió milionària. Els investigadors van acusar Apple d'haver creat societats sense empleats i que, en gran part, depenen d'alts directius de l'empresa amb seu a Cupertino, Califòrnia. Situant la seu d'aquestes empreses en llocs com Irlanda, Apple les hauria convertit en societats apàtrides, de manera que quedaven exemptes de l'obligació de pagar i declarar impostos enlloc.

El conseller delegat de la companyia, Tim Cook, va comparèixer al Senat nord-americà per defensar-se de les acusacions: "Apple paga tots els impostos", va dir. El màxim directiu de la companyia va dir que Apple paga en impostos als EUA l'equivalent al 30,5% dels seus guanys i va treure pit dient que l'empresa és el contribuent empresarial més important del país i que ha arribat a pagar 6.000 milions de dòlars en impostos l'últim any. Sobre les maniobres d'haver mogut guanys entre països per esquivar impostos, Cook va defensar que es paga fora dels EUA "el que es ven a fora". En definitiva, va negar haver utilitzat trucs per quedar exempts de les obligacions fiscals, just el contrari del que els investigadors mantenien.

L'informe del Congrés va destapar almenys dues societats amb seu a Irlanda i que no tributen enlloc. De fet, es calcula que amb estratègies com aquesta, la companyia hauria evadit dels Estats Units milers de milions de dòlars en els últims anys. A tall d'exemple, van recordar que les operacions internacionals d'Apple van suposar el 61% dels guanys totals durant el 2012.

Cook va basar part de la seva defensa davant de la cambra nord-americana a criticar, per desfasada, la legislació fiscal que suporten les empreses als EUA. Apel·lant a l'alt grau d'internacionalització d'Apple -amb treballadors "en més de 50 estats"-, el directiu va demanar una millora del marc normatiu per simplificar-lo. "Lamentablement, la legislació fiscal no ha seguit el ritme de la nova era digital", va concloure. Segons el directiu, el que s'ingressa a l'exterior serveix per finançar els punts de venda de la companyia i altres activitats a tot el món. Per això, va afegir, les "restriccions" de la normativa fiscal nord-americana poden ser un fre per a les companyies a l'hora de competir globalment amb altres normatives que es regeixen per la llibertat de moviment dels capitals.

Apple no està acusada de saltar-se cap llei i l'empresa no és l'única multinacional americana sotmesa últimament a l'escrutini públic per haver utilitzat complexes estructures empresarials i paradisos fiscals per esquivar impostos. En els últims mesos les autoritats europees han revelat estratègies similars utilitzades per Google, Starbucks i Amazon, que han despertat el rebuig de diversos governs, així com de l'OCDE, i han reobert el debat per pactar mesures que acabin amb aquestes escletxes legals.

Pels crítics, tot i que el cas del gegant tecnològic és atípic per l'elevat grau d'efectivitat de tot l'entramat, és una mostra de l'important nombre d'escletxes legals de la legislació. I alhora, afegeixen, dóna una idea de com de difícil ho tindrà el govern de Washington per intentar arreglar-ho. L'informe calcula que Apple va evadir de les autoritats americanes com a mínim 74.000 milions de dòlars (53.700 milions d'euros) entre el 2009 i el 2012. Els diners continuen a l'estranger, segons el document, que també apunta que l'empresa pot haver d'acabar pagant impostos si decideix repatriar els diners a les seves arques als EUA.

09-12-2012

Ofensiva europea contra el frau fiscal

Sovint s'ha criticat els governs per ser massa passius davant del frau fiscal, però la duresa de la crisi està començant a canviar aquesta conducta. Els governs dels principals països europeus han iniciat una gran ofensiva contra l'evasió d'impostos dels ciutadans i, especialment, de les empreses.

Regne Unit

És el país que més ha apujat el to. Una comissió parlamentària va interrogar al novembre passat directius de grans multinacionals amb seu britànica. Moltes eren nord-americanes, com Starbucks, Google o Amazon. La resolució de la comissió és que la fiscalitat d'algunes d'aquestes empreses és "immoral". "La inevitable conclusió és que les multinacionals estan explotant la legislació fiscal vigent per traslladar a l'estranger beneficis que clarament s'han generat gràcies a la seva activitat al Regne Unit", s'afirma al document de conclusions.

Espanya

El ministeri d'Hisenda endurirà la lluita per combatre la "planificació fiscal agressiva", un eufemisme que equival a dir "aprofitar-se dels avantatges que ofereix la llei".

Itàlia

En poc més d'una setmana, la policia financera italiana va entrar a les oficines milaneses de Google (el 28 de novembre passat) i Facebook (aquest divendres) per quedar-se les dades de l'auditoria de l'empresa, segons va revelar el diari econòmic Il Sole 24 Ore .

Suïssa

Suïssa ha estat tradicionalment un dels principals paradisos fiscals on han anat a parar els evasors de tot Europa gràcies al secret bancari i a la solidesa econòmica del país. Però cada cop està signant més acords d'intercanvi d'informació amb països de tot el món. "Cada cop hi ha més transparència a Suïssa: ara n'hi ha més que a Andorra", explicava fa poc a l'ARA el soci d'un important bufet d'advocats. Berna fins i tot ha firmat acords amb la UE, per supervisar conjuntament els fons alternatius, i amb els EUA, perquè les autoritats nord-americanes rebin una notificació quan un dels seus ciutadans obri un compte a Suïssa.

Alemanya

L'any passat, la fiscalia de la ciutat de Bochum ha anunciat el descobriment de 2.900 milions d'euros que nombroses fundacions i particulars tenien ocults en comptes del banc UBS a Suïssa. L'estat de Renània del Nord, al qual pertany, compra sistemàticament CDs amb informació d'evasors.

10-03-2013

José María Durán: "La competència fiscal no té sentit a la UE"

José María Durán, director de l'àrea fiscal del bufet d'advocats Rousaud Costas Duran, defensa que les empreses utilitzen les eines que tenen per estalviar.

¿Les diferències fiscals entre països europeus fomenten l'evasió fiscal?

No. En la realitat, les diferències impositives permeten planificar les operacions d'una determinada manera, aprofitant els avantatges fiscals en diferents jurisdiccions, però tot i que es produeixi un estalvi impositiu, això no suposa necessàriament evadir impostos. És important saber distingir entre eficiència fiscal i evasió.

¿Creu que la UE ha de tendir cap a una uniformitat fiscal més gran? Sens dubte la gran assignatura pendent de la UE és l'harmonització fiscal. No té sentit que en un entorn d'unió econòmica i fiscal els països competeixin mitjançant normatives atractives fiscalment. La UE ja ha operat en aquest sentit, declarant ajudes d'estat a diverses empreses.

¿Aconsellaria a una empresa espanyola traslladar-se a Bèlgica o a un altre país per motius fiscals?

Aquest tipus d'assessorament actualment està superat, ja que les autoritats fiscals han estat molt estrictes amb aquest tipus de planificacions. Un exemple és la recent tornada d'Irlanda a Espanya de la filial de venda electrònica d'Inditex.