Les principals borses mundials es reactiven i tanquen un any brillant

WashingtonEl 2013 ha estat un any excel·lent per a les principals borses mundials. Una combinació de factors han fet que la majoria de selectius hagin pujat amb molta intensitat i que fins i tot alguns hagin batut rècords històrics. Però, com sempre, darrere de l'eufòria sorgeixen els dubtes. La gran incògnita és saber fins a quin punt els increments són sostinguts i reals, i, per tant, demostren la solidesa de la recuperació econòmica, o bé si són un miratge volàtil.

De les 24 economies més avançades, la borsa de Tòquio ha estat la que s'ha comportat millor. S'ha disparat el 57% respecte al 2012 gràcies als efectes de l' Abenomics, la política ultraexpansiva impulsada pel president japonès, Shinzo Abe, per revertir anys d'estancament i deflació. Els tres índexs de Nova York -que han pujat entre el 25% i el 37%-, s'han situat en el segon lloc, i van seguits pel de Frankfurt (+25,9%). I en una destacadíssima quarta posició, l'Íbex-35 ha escalat el 21%, impulsat per la banca. Tot i així, el selectiu espanyol, que dilluns va tancar en els 9.901 punts, acabarà el 2013 per sota del seu màxim anual (10.037 punts, registrat el 21 d'octubre). Els parquets europeus també han viscut un molt bon any. L'índex Stoxx 600, que agrupa 18 països, ha avançat el 17%, fins al nivell de fa cinc anys.

Daniel Pingarrón, analista d'IG Markets, considera que la pujada de les borses europees està "completament justificada" per la recuperació econòmica de l'eurozona i l'evaporació dels dubtes sobre la supervivència de la moneda comuna. En canvi, creu que gran part de l'alça vigorosa de Wall Street es deu als efectes de la política de liquiditat massiva de la Reserva Federal. La Fed va anunciar fa dues setmanes que a partir del gener començarà a reduir la intensitat de les seves compres de deute públic i hipotecari, cosa que, segons Pingarrón, farà que, a mesura que els estímuls es retirin, la borsa nord-americana pugi amb menys força i visqui un 2014 amb "creixements més modestos".

La fi gradual dels cinc anys d'auxilis de la Fed a la primera economia mundial també repercutirà als selectius europeus i espanyol. "La millora europea es mantindrà el 2014 perquè l'economia seguirà remuntant, però, a causa de la seva dependència del clima dels Estats Units, les borses es veuran una mica llastades per la retirada dels estímuls i creixeran a un ritme més baix que el d'aquest any", apunta l'analista a l'ARA.

De fet, les especulacions sobre la disminució de la política expansiva de la Fed fa mesos que estan perjudicant els països emergents. Des que al maig el president de la institució, Ben Bernanke, va insinuar que podria començar a reduir-ne l'abast, aquestes economies pateixen una intensa sortida de capitals, ja que els inversors opten per tornar als Estats Units un cop constaten que la seva recuperació de la potència és sòlida i que el dòlar s'està enfortint. Això explica, per exemple, que la borsa brasilera hagi caigut el 16% aquest any i la xinesa el 8,6%. Un cas excepcional en aquest paradigma és el del parquet de Buenos Aires, que s'ha revaloritzat un impressionant 85%, cosa que s'explica per la revalorització del 30% del dòlar respecte al peso i pels ferris controls del govern argentí a l'obtenció de la divisa nord-americana.