El govern espanyol es renta les mans sobre possibles pujades de la llum

BarcelonaEl conflicte entre el govern espanyol i les elèctriques està servit. Ahir el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va rentar-se les mans sobre futures pujades de la llum i va responsabilitzar les companyies de l'encariment de les tarifes. Ho feia després que en els últims dies les elèctriques hagin carregat contra la supressió de 3.600 milions de l'aportació de l'Estat al sistema elèctric per reduir el dèficit de tarifa, una decisió que pot acabar repercutint en la factura de la llum, però Soria ho va negar i no es va responsabilitzar dels encariments que es puguin derivar de la decisió del PP.

El consell de ministres va aprovar el 20 de setembre el projecte de llei de reforma del sistema elèctric, que va ser aprovat pel Congrés el 31 d'octubre, amb tota l'oposició en contra i set esmenes a la totalitat, tombades per la majoria absoluta del PP. Va ser en el tràmit al Senat, divendres passat, quan els populars van introduir l'esmena que és la llavor del divorci amb les elèctriques. La reforma tenia l'objectiu d'acabar amb el dèficit de tarifa -uns 26.000 milions d'euros acumulats en els últims anys perquè el preu de venda de l'energia no en cobria el cost-, i per això la llei preveia que aquest any l'executiu aportés uns 3.600 milions per cobrir la part proporcional del dèficit corresponent a aquest any. En l'esmena, el PP va eliminar aquesta transferència i obliga les elèctriques a finançar aquest dèficit.

La queixa des de les elèctriques, expressada enèrgicament en els últims dies per la patronal Unesa, és que la reforma establia que la fi del dèficit havia de ser suportada per tres potes: l'administració, les companyies i els consumidors. Segons Unesa -que agrupa les cinc grans elèctriques que operen a Espanya: Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, E.ON i EDP-, la retirada dels 3.600 milions suposa repartir l'esforç només entre companyies i consumidors, cosa que acabarà fent pujar la factura elèctrica. El fet de no rebre aquesta suma no afecta directament els comptes de resultats de les empreses, però suposa un contrabalanç perquè han de finançar aquest dèficit, segons van explicar fonts del sector. Per tant, sí que els suposarà una despesa financera.

Montoro venç Soria

Les elèctriques se senten enganyades perquè el conflicte entre els ministeris d'Indústria i d'Hisenda es remunta a l'inici de la reforma, a l'estiu, i el consideraven superat. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no era partidari de traspassar 3.600 milions dels pressupostos de l'Estat al sistema elèctric, però després que la reforma rebés el vistiplau del consell de ministres i del Congrés les companyies consideraven que ja no hi havia debat. Ara se senten com si se'ls hagués canviat les regles del joc en el temps de descompte. Una altra lectura és que si han acabat fent l'esmena a última hora és perquè, quan queda un mes per acabar l'any, el ministre d'Hisenda veu que perilla l'objectiu de dèficit.

Montoro va trobar ahir un aliat per defensar la reducció del dèficit de l'Estat en lloc del dèficit de tarifa elèctric. Soria, a més d'empassar-se el gripau de l'esmena al Senat, va defensar-la perquè complir l'objectiu de dèficit públic "està per sobre" de tot. "Si no ho fem, les conseqüències repercuteixen en tots els àmbits de l'economia", va afegir.

En relació a un possible encariment de la factura arran de la decisió, va tirar pilotes fora: "Que hi hagi una prioritat del dèficit públic davant dels ingressos i costos del sistema elèctric no té res a veure amb l'evolució del preu de la llum -va dir-. El govern ni apuja ni abaixa la llum. Quan puja o baixa, ho fa amb un mecanisme que és la subhasta", que correspon als productors de la llum, va etzibar a les elèctriques, de qui va dir que "no haurien d'estar preocupades". Soria va responsabilitzar del preu únicament el mercat, sense tenir en compte l'impacte d'una injecció de 3.600 milions d'euros en les empreses que decideixen el preu.

El dia 19 se celebra la subhasta d'electricitat, que decidirà el preu de la llum a partir de l'1 de gener, tot i que el preu que decideixen les elèctriques no suposa ni un 50% de la factura. La resta són impostos i els peatges regulats pel govern espanyol, provocats precisament pel dèficit de tarifa acumulat.

El ministre d'Indústria creu que les elèctriques no han d'estar preocupades, però els inversors no pensen de la mateixa manera. Ahir les elèctriques cotitzades van patir caigudes a la borsa: Red Eléctrica va baixar un 3,48%, Iberdrola un 1,92%, Endesa un 1,81% i Gas Natural Fenosa un 1%. Acciona, una constructora que té negocis de renovables, va caure un 3,58%.

Un problema encara sense solució

Dèficit de tarifa

El dèficit de tarifa s'ha anat acumulant des de l'any 2000, arran de la liberalització del sector elèctric, obra del govern de José María Aznar. El dèficit es va crear perquè el cost de la llum era superior al preu al qual es venia, ja que els governs regulaven la tarifa perquè la llum no pugés, o pugés poc. Fins al 2012 el dèficit acumulat era de 26.000 milions, que amb el d'aquest any arribarà als 30.000 milions.

La reforma elèctrica

Per anar reduint el nou dèficit, el govern espanyol ha anat apujant els peatges, unes taxes que es paguen amb la factura de la llum. Això ha encarit molt la factura en els últims anys, però no ha resolt el problema de fons. Per resoldre'l, el govern espanyol ha fet la reforma elèctrica, que preveu que l'any que ve ja no se'n torni a generar, i que aquest any el que es generi es cobreixi amb una transferència de 3.600 dels pressupostos de l'Estat. Així, l'administració assumirà també una part del dèficit tarifari.

Esmena al Senat

Divendres passat el PP va introduir al Senat una esmena a la reforma que elimina la transferència de 3.600 milions. Per a les elèctriques, trenca les regles del joc perquè fa recaure tot el pes del dèficit en les companyies i els consumidors. Ara les elèctriques hauran de refinançar el dèficit d'aquest any, i poden haver d'apujar el preu.