Una directiva de Bankia contra el Procés

Barcelona¿Pot un treballador d’una empresa opinar sobre qualsevol afer a les xarxes socials? ¿Pot fer-ho sense mesurar el to amb què ho fa? ¿També si és un destacat directiu? ¿També una directora de comunicació? ¿I també quan treballa en una empresa pública? Aquestes són les qüestions que posa damunt la taula el timeline d’Amalia Blanco, directora general adjunta de comunicació i relacions externes de Bankia.

La seva presentació a la popular xarxa social deixa clar que es tracta d’un compte personal: tot i que fins a ser informada d’aquest reportatge no ho explicitava, sí que hi esmentava la seva afició al cinema, a l’Atlètic de Madrid i als viatges. També deia que està “orgullosa” de treballar a Bankia i ho feia sense especificar que és una de les principals directives del quart banc espanyol.

L’arbre jeràrquic de Bankia té al capdamunt el president, José Ignacio Goirigolzarri, seguit del conseller delegat, José Sevilla. Immediatament per sota, cinc directors generals, entre els quals hi ha Blanco. Es dona la circumstància que entre els set principals executius del banc rescatat amb 22.500 milions d’euros públics, només Blanco té compte a Twitter o, almenys, és l’únic compte actiu.

Això no ha servit perquè Blanco atorgui al seu compte de Twitter el caràcter representatiu i políticament correcte que és habitual en els directius de grans empreses -i especialment en el seu banc-. L’executiva, amb més de 5.200 seguidors a la xarxa, parla amb naturalitat de les seves vivències i dona l’opinió sense problemes sobre tota mena de qüestions. Amb tres interessos principals: el futbol, el cinema i la política catalana.

Els retuits, més durs

La directiva sent un gran interès pel Procés. Els tuits del mes de setembre han sigut punyents amb el procés independentista i els seus líders polítics. Amb un matís: entre els missatges que envia la directiva als seus seguidors, els més durs són els que retuiteja, és a dir, els que ha escrit algú altre i que ella o bé comparteix directament o bé comparteix afegint-hi algun comentari valoratiu. Els que escriu ella mateixa són marcadament més suaus. Cal dir que Blanco ha afegit aquesta setmana al seu perfil l’especificació que indica que fer retuit no implica estar-hi d’acord.

Al marge dels tuits que acompanyen aquesta notícia, el timeline de Blanco permet veure quins són els seus referents i contrincants polítics. Entre els primers s’hi compten Josep Borrell, Rosa Díez, Daniel Sirera, Ignasi Guardans, Risto Mejide, Jordi Sevilla, Juan Carlos Girauta o Luis Garicano. Entre els segons hi figuren Podem, en menor mesura la CUP i figures del Procés com Julian Assange, Gabriel Rufián i, per sobre de tot, Carles Puigdemont.

La directora de comunicació de Bankia, entitat que manté prop d’un 3% de quota de mercat a Catalunya i que va absorbir Laietana o Penedès, és particularment punyent a l’hora de parlar del president de la Generalitat. Ha fet hashtags com #ProuPuigdemont, ha retuitejat peticions de presó per al polític i ha recordat que a Alemanya la condemna per intentar separar una regió és d’entre deu anys i cadena perpètua.

Contactada per l’ARA, Blanco va defensar la seva postura. “No insulto, no falto al respecte; defenso la Constitució i la legalitat -va explicar-. Però és veritat que algunes coses me les hauria de callar, soc conscient que treballo en una entitat”, va manifestar a aquest diari.

El cert és que l’ús de les xarxes socials és una matèria complexa i relativament nova. Amb un problema afegit: com explica la professora de la Universitat Oberta de Catalunya Gina Aran, “tothom té dret a expressar-se a les xarxes socials parlant de qualsevol tema”.

Aquesta experta recorda que hi ha un marc legal clar: l’Estatut dels Treballadors. En el seu article 54, el dedicat a l’acomiadament disciplinari, s’indiquen com a incompliment de contracte “les ofenses verbals o físiques a l’empresari o a les persones que treballen en l’empresa o als familiars que convisquin amb ells”. Encara que sembli mentida, criticar la pròpia empresa és un error habitual a les xarxes. Tampoc tenen l’empara legal les expressions que incitin a l’odi o siguin injúries. Però com explica aquesta experta en comunicació, això queda en mans del Codi Penal.

Entre l’autenticitat i la prudència

Aran explica que a les xarxes socials és molt important ser conscient que “ets el que transmets, no el que fas”. També recorda que “en un món global i digital, de seguida se saben les coses”, i crida a la prudència amb les opinions que plantegem.

Aquesta experta en recursos humans apunta que es pot opinar “de tot” però que cal fer-ho amb un punt mitjà entre autenticitat i prudència. “Tots hem de ser conscients del lloc que ocupem en les nostres empreses”, exposa. Per això, recomana que els alts directius comparteixin qüestions relacionades amb la “transparència, la credibilitat, els valors o la gestió de la crisi”.

A més, explica que puntualitzar a Twitter que les opinions són personals i que compartir no equival a estar d’acord -com Amalia Blanco ha fet recentment- són bones mesures. “La nostra imatge va vinculada a la de la nostra empresa, no ens podem tirar pedres a la nostra teulada”, explica. Aquesta experta, per últim, recorda que molts departaments de recursos humans contracten després de consultar el que hi ha a la xarxa. “Sempre cal pensar que un dia ets en un lloc, i l’endemà, en un altre”.