Un 38% d’empreses de joc cauen amb la crisi

PalmaLa crisi no s’oblida de cap sector. Ni tan sols del joc. Les màquines escurabutxaques també han vist que els ciutadans s’ho pensaven dues vegades abans de provar sort. Només en els dos darrers anys, el sector ha perdut 29 empreses operadores, passant de 132 a 103. Pel que fa als titulars de salons, l’any 2012 eren 54 i ara només en queden 39.

“El jugador sempre se sent cridat a provar-ho, però si no hi ha res dins la butxaca, per molt que ho vulguis no pots jugar. Ho hem notat, i molt”, assegura un empresari del joc que s’estima més no donar el seu nom. Assisteix a una reunió del sector a la Conselleria d’Economia. Els han citat per parlar, sobretot, dels reglaments que desenvoluparà la llei aprovada enguany i que s’ha caracteritzat per la tasca col·lectiva realitzada. “Hi ha coses que t’agraden més i d’altres menys, però crec que se’ns ha escoltat bastant”, assegura aquest titular d’una empresa.

Així és. El conseller Joaquín García tenia clar que no era un sector fàcil i ha deixat que fossin els tècnics i els representants empresarials els que fessin feina. Ho corrobora la cap de servei, Bàrbara Mora, que durant la sessió amb tot el sector afirma sense problemes que “hem pogut fer feina molt bé, i això s’agraeix. Crec que el sector del joc mereixia ser tractat com el que és, una activitat empresarial, i fer-hi feina de manera rigorosa, i ho hem aconseguit”, assegura orgullosa quan anuncia que els dos decrets que han de densenvolupar la llei estan prou avançats.

Reglaments

I és que la norma general només marca uns criteris bàsics, i ara seran els reglaments els que marcaran els detalls del que i com es pot fer. D’una banda, les apostes hípiques i esportives, i de l’altra, el més important, el decret que establirà les condicions per a les empreses, els establiments o les sales, i les màquines.

Un dels altres avanços importants és que les dades del sector es van informatitzant, i això és molt important perquè el joc és una activitat que l’Administració intenta controlar de prop per evitar-hi abusos “i pel vostre propi bé. Perquè és important que ens acostumem a complir la normativa i a fer les coses bé”, diu amb molta mà esquerra la cap de servei, Bàrbara Mora.

Aquesta informatització ha permès reduir un 23% el nombre de tràmits administratius, que, tot i així, s’acosten als 8.000 anuals. Un volum de feina important que satura la Conselleria d’Economia. A més, s’esperen uns mesos intensos, ja que el canvi de normatives amb l’entrada en vigor dels decrets obligarà a certes adaptacions, algunes ja iniciades amb motiu de la llei. “Abans amb una declaració prèvia ja ens bastava, i ara ens feu completar el tràmit, i això ens provoca endarreriments”, es queixa obertament un empresari que lamenta que en algunes de les tipologies del joc l’Administració es fiava de l’operador i li deixava fer funcionar la màquina sota el principi de bona fe. “Us hem donat el dit i heu agafat el braç. Quan ho hem anat a comprovar, davall aquella autorització prèvia hi havia altres activitats que necessitaven tràmits específics i no s’havien fet. Hem hagut de tornar a estirar les brides del cavall perquè se’ns desboca”, respon Mora.

El sector escolta atentament les explicacions de la cap de servei agraït pel diàleg que ha impulsat el conseller García i el seu equip. El titular d’Economia, present a la sessió, afirma que “sou un sector productiu, i com a tal, generau activitat econòmica i ocupació, i volem continuar fent feina per establir tot un marc normatiu adequat, consensuat i que ens permeti saber a tots el que es pot fer i el que no”, afirma.